Rutes i fonts de Sant Llorenç i l'Obac

La Font de la Misèria

2011-12-17T10:02:00.000-08:00

Distància: 700m
Horari: 10min
Dificultat: fàcil

Aquest itinerari de nou es tracta de la recerca d'una font que podrem trobar tot fent una passejada per les rodalies de Terrassa. En principi només descric la forma d'arribar-hi però es podria enllaçar amb algún camí del Parc Agroforestal de Terrassa apropant-se per exemple al Pantà de Can Bogunyà.

Iniciarem l'itinerari en els primers metres de la carretera entre Terrassa i Rellinars, just al deixar els carrers de la ciutat enrere trobarem a mà dreta el restaurant l'Hípica, en aquest punt trobarem una trifurcació de camins al costat del restaurant, pendrem el camí central, just a la dreta d'una antiga xemeneia.

El camí en pocs metres passarà per sota de la nova Ronda Nord. Continuarem al costat d'una zona d'horts i finalment trobarem un creuament de camins on trobarem uns bancs i un panell indicatiu del Parc Agroforestal.

Pendrem el camí que baixa a la dreta, però en una decena de metres trobarem un corriol que baixa a mà esquerra que ens duurà ràpidament a la Font de la Misèria que trobarem just a sota d'una enorme figuera.

La Font de l'Òliva

2011-09-17T08:35:00.000-07:00

Distància: 600m

Horari: 10min
Dificultat: Fàcil.

Aquest ès només un itinerari de recerca de la Font de l'Òliva sense més intenció que trobar-la directament tot i que es podria combinar i allargar l'itinerari fins la Font de l'Alzina per una banda o les fonts Trobada, Janot i Troncò. Itinerari molt recorregut per ciclistes amb BTT.

Iniciarem aqueta recerca al centre tecnològic LEITAT que trobarem, sortint de Terrassa en direcció Matadepera, per un desviament indicat a l'esquerra. Just on trobem la barrera d'accès trobarem un camí a mà esquerra que remunta pel bosc. En pocs metres ens trobarem una bifurcació on trobarem una indicació de la Font del l'Òliva en el trencall de la dreta. El camí baixa i quan el fons de la torrentera es a tocar trobarem un corriol a la dreta que primer baixa abruptament al fons d'aquesta per desprès remuntar uns metres. Haurem de trobar una estaca de fusta que indica sí la presència a la nostre esquerra d'un camí que baixa, ara sí, al fons de la torrentera. Trobarem la olvidada Font de l'Òliva dins un clot a la nostre dreta.

Fonts periurbanes del Torrent de la Gripia

2011-09-17T07:49:00.000-07:00

Distància: 8.5Kg

Horari: 3h
Dificultat: fàcil.

Moltes vegades busquem la natura en grans i llunyans espais i ens estressem a viure-la en caps de setmana intensos. De vegades només cal mirar a la teva ciutat, allà on comença a despuntar el color verd dels camps o boscos periferics i fer passejades de tarde al sortir de la feina.

Aquest itinerari el proposo per residents a Terrassa que tinguin ganes de descobrir que hi ha a l'altre banda de les barriades de aquesta ciutat.

Iniciarem el recorregut en el CIAB. Desde aquí haurem de pendre el camí senyalitzat del torrent de la Betzuca. Es tracta d'un camí còmode i ample que transcorre arran per la banda esquerre del camp de golf i per la dreta de la torrentera a una certa alçada d'aquesta. Baixant pel camí trobarem en uns 10min de marxa una zona graonada que salva el desnivell que hi ha entre el camí i el torrent. Just passats els graons trobarem un caminet a la dreta que porta direntament al fons del Torrent de la Betzuca, tot creuan-la per després remuntar per l'altre banda fins a una torre elèctrica i petar a una pista que trascorre arran d'un ampli camp.

Pendrem el camí per l'esquerra fins a petar a la línea de trem que podrem travessar per un pont. D'aquí petarem a una pista que pendrem per l'esquerra i que trascorre més o menys paral.lela al tren per després baixar al fons de la torrentera. Una vegada estem en la llera del torrent el remuntarem una vintena de metres i a l'alçada dels ultims pins i just en front d'un colector de ciment a la dreta trobarem, mirant a la via del tren i a la nostre esquerra, practicament engolida pels esbarzers l'olvidadíssima Font dels Jubilats.

Desferem el camí fins a tornar al pont sobre la via fèrrea, veurem que tot just l'haguem creuat creuem un camí a l'esquerre que transcorre perimetralment al camp per després baixar al fons del Torrent de la Grípia, totalment a pegar del barri del mateix nom. Una vegada estém en la seva llera la remuntarem fins a trobar els curiosos horts urbans. Trobarem un gual que travessa la riera i un corriol que remunta vertical entre aquests horts en direcció a les cases, en pocs metres trobarem la Font de la Grípia, on encara molta gent del barri ve a buscar aigua en garrafes per a usos doméstics.

Retornarem al horts. Recomano no passar-los gaire de llarg, crec que es curiós com la gent, que perfectament podrien ser veïns meus d'escala, acondiciona i treu profit de la terra i fins i tot dels animals veient alguna que altre gallina campejant lliurement, fins i tot un curios homenatge amb la foto de l'alcalde de Terrassa. Continuarem pel caminet que trascorre pel fons de la torrentera fins arribar de nou a un altre gual cimentat que ens guiarà a l'esquerra. En pocs metres trobarem un desviament que ens duurà en pocs metres a la Font de Sant Josep.

Tornem al camí i veurem que va remuntan fins practicament arribar a l'alçada del barri. a partir d'aquí haurem de seguir les indicacions que ens duuràn a la Torre de Mossen Homs, tot baixant de nou al fons de la torrentera, passant per una depuradora d'aigua i remuntant després per l'altre vorera per una pista asfaltada i d'aquí a la Torre. Desde aquí haurem de seguir el carrer que petarà a la carretera que va de Terrassa a Castellar del Vallès. Només creuar-la trobarem un nou camp d'hortes. Veurem que un caminet cimentat baixa al fons de la torrentera entre els hortets per a petar finalment a la Font de les Canyes.

Continuarem ara per algún carreró del horts que pugi per l'esquerra ja que petaràn amb un camí que va desde la carretera, en direcció N, fins a trobar en uns 5min una barriada de cases unifamiliars. aquí el camí es transforma en carrer que haurem de remuntar fins a trobar el primer carrè que trenca a la nostra esquerra. Ès un carrer sense sortida que baixa i practicament a la seva fi trobarem unes escaletes a la nostre dreta que ens duuràn a la restaurada Font de l'Espardenya.

Desde aquí, com les caminates urbanes no són gaire interessants recomano desfer el camí fins a la Torre de Mossen Homs i d'aquí al CIAB, punt d'inici del nostre recorregut.

El Torrent de la Botella

2011-05-11T09:01:00.000-07:00

Distància: 5Km

Horari: 2h
Dificultat: Fàcil
Recomanacions: Es preferible fer aquest itinerari entre els mesos d'abril i maig i si pot ser en dies posteriors a pluges per assegurar la presència d'aigua a la torrentera, combinat això al verd dels

No fa gaire temps que s'està promocionant el corredor natural que hi ha entre Terrassa i Sabadell. Es tracta d'una estreta franja verda composta per boscos i camps de conreus que, sota la presència de la Mola, fan un espai tranquil i de força belleça paissatgistica, ideal per passejades i sortides en bicicleta. camps de conreu i el vermell de les roselles. Un itinerari primaveral.

Aquest recorregut s'escapa dels límits territorials dels quals volia establir el contingut d'aquest blog però la veritat es que després de haber-lo fet i l'agradable sorpresa que em va causar crec convenient descriure'l, afegint-hi la descoberta de cinc fonts.

El fet es que la meva paternitat de fa poc més d'un any i mig per una banda han fet minvar les meves sortides de descoberta per motius més que obvis però per altre banda he hagut de fer un esforç per poder combinar el meu interès per la natura i territori amb el m

on infantil. Aquest itinerari ès un homenatge a tots aquells que tenen el privilegi de poder sortir a la natura amb nens petits.

Iniciarem l'itinerari en el Centre d'Informació Can Bonvilar. Sortin de Terrassa per la carretera de Castellar del Vallès trobarem deseguida una desviació a la dreta que ens duurà primer a la Torre de Mossen Homs i desprès, tot seguint la carretereta al CIAB. Aquí prendrem un camí que surt a l'esquerra direcció N i que transcorre paral.lel a

una línes elèctrica que desseguida creuarem. En pocs metres deixarem una desciavió indicada a mà dreta que porta a Can Bonvilar. Passarem pel marge d'un camp de conreu i deixarem un altre camí a la dreta, continuarem el nostre itinerari i en uns 10min anirem a petar a la carretera de Sabadell a Matadepera.

Creuant la via, just en front trobarem un corriol amb una estaca de fusta i que transcorre al marge dret d'un camp de conreu. Una vegada havent-lo deixat enrere, el corriol baixa abruptament al fons del Torrent de les Botelles. A mesura que anem perden alçada la vegetació s'intensifica passat de les pinasses a una intensa vegetació de ribera. Una vegada haguem petat al fons de la torrentera trobarem la Font de Botelles.

Continuem torrent a baix. La vegetació es intensa i exuberant, esbarzers, falgueras, cues de cavall.... a pocs metres trobarem a mà dreta la Font de la Moreria. El camí continua ara compartin-se amb l'aigua que baixa de la torrentera, que en ocasions brolla de la terra o baixa d'alguna de les fortes pendents del torrent. Es tracta d'una passejada fresca i agradable.

Finalment arribem a la confluiencia del Torrent de les Botelles amb el Torrent del Tudoner on trobarem restes d'una antigua enclusa d'aigua i una pista que haurem de remuntar. En un revolt obrivol trobarem la Font del Suro i a pocs metres la Font des Capellans. La vista sobre el torrent dona un caire gairebé selvàtic. Desseguida arrivarem a la part alta on trobarem l'esglèsia de Sant Julia d'Altura amb la seva concorreguda zona de picnic.

Prosseguirem creuant la carretera. Just en front trobarem Ca n'Argelaguet i seguirem el camí que gira a la dreta, passa devant de la masia i transcorre uns metres paral.lel a la carretera i d'aquí s'endinsa en el bosc. Uns metres més endevant la pista gira al sud i en un parell de minuts trobarem una esplanada on trobarem la Font de Ca n'Argelaguet amb la seva bassa.

Continuem seguint el camí que en pocs metres va a petar a una pista que ressegueix el perimetre d'un ample camp de conreu, pendrem aquest camí per la esquerra. En pocs metres deixarem un trencall a l'esquerre, ara el nostre camí ressegueix el camp però en direcció NO. Uns metres endevant deixarem una bifurcació a l'esquerra i ès a la segona bicurcació també a l'esquerra la que pendrem transcorrent primer per bosc i després arran d'un camp de conreu. Finalment aquest camí va a petar a un transversal, que continuarem en direcció N (de front cap a la Mola) , en pocs metres deixarem una bifurcació a mà dreta y en pocs minuts arribarem al CIAB, punt d'inici de aquest recorregut.

Rocafort.

2010-10-31T23:24:00.000-07:00

Distància: 8Km (anades i tornades). L'itinerari es pot fer integrament amb vehicle.

Horari: 3h

Dificultat: Fàcil.

Rocafort ès un nucli urbà encaixat en les remotes i molt oblidades valls del nort de l'Obac i Montcau i les planes del Bages. Hi ha una dita popular que diu "Mura, Talamanca i Rocafort, pobles de mala mort" i que realment, imaginant temps antics quan encara no existien carreteres i els viatges intercomarcals podien ser una autèntica aventura, crec que la dita podria estar justificada. La meva impresió es que Mura es el poble ric, el de les families que hi van a dinar i a passejar entre els seus rústics carrrers i el corralet de la riera, Talamanca ès el que sorpren, el del castell, carrers de pedra i el record de la batalla en la Guerra de Succesió del 1714 i Rocafort ès l'altre...

Doncs jo no m'he le volgut perdre amb l'excusa de buscar fonts i crec que es tan interessant com els seus pobles germans. El seu nucli ès rustic, situat dalts d'un turò, dominant tot aquest sistema de valls perdudes i sobre la riera de les Nespres, autèntica artèria hídrica de la zona. La veritat es que el poble no es caracterítza per presència de punts d'aigua però he fet el possible per poder arrodonir una visita a aquest indret.

Situats al que sembla la plaça de la vil.la, que no ès més que una bifurcació del carrer principal, prenem el trencall que baixa a l'esquerra (si venim del Pont de la Vilomara), travessarem uns ravals per una pista a troços cimentada que baixa en picat direcció a la riera. Una vegada arribem al fons la pista es direcciona cap al NO, ben paral.lela a la riera de les Nespres i a buscar el poble veí de Navarcles. Quan portem uns 2.5Km desde el nucli urbà, veurem que la pista creua la riera per un gual. Just al creuar la riera em de remontarla per la seva ribera N una trentena de metres, troban ben amagada a peu d'aigua la Font Fresca.

Val la pena fer una passejada per la Riera de les Nespres, la baixada de l'aigua i les formacions en la roca fan un petit paradis d'harmonia.

Tornem al poble i després de fer una passejadeta pels seus rústics carrers els situarem a l'Esglesia de Sant Maria. Com a curiositat ens situarem just darrera d'aquesta, trobarem la Pedra de les Creus, datada de primeries del segle XVII. La dita popular diu que aquesta pedra estava situada dalt la carena per on circulava el camí de Mas Rovira a Rocafort. En aquest indret descansaven les comitives fúnebres dels masos veïns que portaven als seus difunts a enterrar a Rocafort, en aquesta parada resaven una absolta i en marcaven una creu. Ocupat l'indret per una urbanització i malmés pels incendis del 1985 es va decidir traslladar la històrica pedra a la seva localització actual.

Baixant per la carretera en direcció a Mura, en el primer revolt tancat a pocs metres de la esglèsia, trobarem un corriol flanqueixat per un cordó electrificat que baixa tot zigzageixant fins arribar a la riera. Aquí trobarem una construcció on la cartografia del ICC marca la ubicació de la Font de Can Serra, a tocar de la riera. De fet, anex a la construcció principal hi ha una petita de pedra amb forma d' "igloo" on intueixo que podria haber un pou.

Tornem al poble. Per anar a trobar la següent font haurem de resseguir la carretera en direcció al Pont de la Vilomara. Aproximadament a 1Km d'aquest trobarem un desviament a mà dreta. Just a sobre trobarem el que queda del Castell de Rocafort:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Rocafort

Vorejant-lo trobarem una pista que recorra la acrena en direcció O. A pocs metres passarem pel costat de una masía i seguidament trovarem el desviament al Lleonard. Continuant una trentena de metres i a poques passes abans d'un camp del correu que trobarem a la dreta, un discret corriolet baixa a buscar unes antigues terrasses de conreu. Una figuera i uns metres més a vall, sota mateix d'un caqui trobarem la Font de l'Adjutori.

Sant Llorenç Savall i Granera: les fonts cremades.

2009-11-03T09:36:00.000-08:00

Recorregut: 37Km
Dificultat: mitjana.
Observacions: Aquest recorregut, degut a les enormes distancies i a la impossibilitat de fer un recorregut a peu lògic per anar a cercar les fonts de la zona, el vaig realitzar amb vehicle, tant per carretera com per pistes transitables, ara be, el descriuré de forma circular per si algú el vol fer amb BTT que crec ès la forma lògica de realitzar-lo.

Realemt el recorregut no presenta destacats paissatges ja que transcorre la majoria de temps pels assolats camps cremats en l'important incendi forestal del 2003 que va patir la zona, es per això que l'he subtitulat com les fonts cremades. Destaquen però les vistes desde el nucli de Granera.

Iniciem el recorregut situan-nos en el poble de Sant Llorenç Savall, just en la bifurcació en la carretera venint de Castellar del Valles, el trencall de la dreta ens porta al centre de la població y a Sant Feliu de Codines, el de l'esquerra porta a Monistrol de Calders. Nosaltres pendrem aquest últim. Veurem que en pocs metres el carrer travessa una torrentera a mà esquerra i d'on surt una discreta pista aran d'un gran mur. Uns 200m més amunt podrem trobar la Font de Pere Miquel.

Retornem a la carretera i la resseguim fins trobar a mà dreta un cartell que ens indica la direcció al polígon industrial de la població. Passat un pont girarem a l'esquerra fins que el carrer gira a la dreta per vorejar una fábrica. De aquí trobarem una pista que entra en el camp, tot passat un pontet. uns metres més amunt la pista es bifurca en tres ramals, nosaltres pendrem el de l'esquerra que va flanqueixant uns hortets i camps de conreu. trobarem més endevant una bifurcació prenets el trencall de l'esquerra on en pocs metres haurem de pendre un camí que va en direcció N tot passant per un bosc i un hortet fins petar en un revolt tancat d'una pista important que pendrem per l'esquerra fins creuar el riu i pujar a la carretera.

Una vegada en la carretera seguirem en direcció N fins trobar en pocs metres el trencall indicat que ens duurà al Genescà. La pista puja fortament al inici però rapidament, al arribar a un collet, inicia una baixada on en el revolt previ a l'arribada de la masía trobarem la Font del Genescà.

Tornem a la carretera i de nou a la pista anterior. Ens situem al final del pñont on trobarem un corriolet que va flanqueixant l'incipient riu Ripoll. El caminet gira al N a buscar una pista que es troba més a munt. Una vegada arribem a ella la seguirem per l'esquerra fins arribar a un gual que ens creuarà el riu. Trobarem una bassa a mà dreta i un corriolet que surt sust a sobre que ens duurà a la Font de Cal Llogarri.

Prenem la pista que trobarem al costat de la font i la continuarem en direcció NO uns 500m fins petar a una altre pista important que puja en direcció N. Més a munt passarem a l'esquerra de la gran masia de el Galí i de aquí finalment petar a la carretera que va de Monistrol de Calders a Granera. Seguirem la carretera a munt uns 900m fins trobar a mà esquerre una important pista, just al arribar a un revolt. Entre els primers metres de la pista i el revolt de la carretera podrem trobar una forma més o menys còmoda per arribar al fons de la torrentera i trobar amagada entre els esbarzers la Font del Buc. es tracta una petita cavitat a la roca on es pot apreciar amb una mica d'imaginació el característic banquet de pedra que tenen algunes fonts.

Continuem a munt per la pista uns 1,5Km i a la que haguem passat la masia de La Roca, a mà dreta i a dalt d'un turò, podrem trobar una pisteta que creua ràpidament la riera i transcorre en direcció E. Continuant per la pista, quan aquesta fa un doble revolt tancat, just en front d'un terraplen amb unes grans pedres despreses, haurem de baixar, de males maneres entre els troncs cremats, al fons de la torrentera a buscar la Font de la Roca. Tot està molt malmès per l'incendi i si em guio per una descripció del 2000 (abans de l'incendi) es tracta d'una font de bassalt en un racò bonic. Intueixo que la font es un replanet just dins de la torrentera amb una gran pedra o per sota es podria filtrar l'aigua i l'indret bonic a les grans roques del costat totes repletes d'una vegetació exuberant abans del catastròfic incendi. També puc pensar que es tracta d'un bassalt enclotat uns metres més a munt.

Continuem la pista, passant per sota de El Coll, fins arribar a una bifurcació, aquí pendrem el trencall de l'esquerre , primer creuant la riera i després passant pel costat d'uns camps de conreu, arribarem a una bifurcació, prenent el trencall de l'esquerre trobarem una una pista asfaltada. Es tracta del camí de Monistrol de Calders a Granera.

Prenem la pista per la dreta i ràpidament trobarem a mà esquerre la pista indicada que va al Girbau. En pocs metres la pista gira en un revolt tancat, just aquí trobarem un camí que baixa a l'esquerra, a uns 200m quan aquest fa un revolt a la dreta, podrem trobar una difusa traça que va a buscar el fons de la torrentera. En la llera d'aquesta trobarem molt camuflada la Font de Cal Dat.

Retornem a la carretereta i continuem fins arribar finalment al nucli urbà del petit poble de Granera, a cavall entre el Vallès i el Moainès. Es tracta d'un poblet ínfim però amb un bon ambient rústic. Dominant-lo trobarem a dalt d'un turonet el Castell del s.XI. Hi arribarem per un caminet indicat a la part alta del poble, a la part alta trobarem un caminet empedrat on podrem veure l'interior del castell. Al costat una gran roca ens serveix d'atalïa desde on podrem gaudir unes impresionants vistes, si mirem al S els inacabables camps cremats en l'incendi del 2003 i al fons la fantastica visió de la vessant E de la Mola i el Montcau, si mirem al N el boscòs Moianes i al fons el Prepirineu.

Baixem per la carretera fins trobar una discreta rotonda abornada amb una creu i on podrem trobar l'esglèsia de Santa Cecília, també del s.XI. Continuem la carretera al S i a pocs metres trobarem un carrer a mà dreta que ens duurà a la Rectoría i a l'església de Sant Martí. Us adjunto el link per si voleu saber més de l'història de aquest poblet:

http://es.wikipedia.org/wiki/Granera

Just en front del caminet que porta a la Rectoria trobarem un camí, barrat amb un es grans pedres, que ens duurà en pocs metres a la Font de la Rectoria.

Tornem a Santa Cecília i prenem la carretera que va a Castellterçol. A uns 500m trobarem a mà dreta uns contenidors d'escombraria, es aquí un un caminet en porta en pocs metres a la Font del Prat. A l'altre banda de la carretera, dins un hortet, trobarel la Font de la Torre en front d'un pou.

Continuem per la carretera i a uns 1,3Km trobarem en un tancat revolt una pista que surt a mà dreta. Aqust camí baixa al fons de la riera, deixant previament un parell de trencalls. Ja en el fons continuem en direcció N tot deixant un parell de pistes que s'obren a mà dreta. Trobarem una caseta, entre la pista i la riera, i uns 50m més a munt trobarem un corriolet que baixa al fons de la riera. Just en front trobarem la Font de l'Avellaner.

Tornem a la carretera i a Granera. Continuant en direcció S, uns metres més enyà del desviament a Sant Martí, trobarem una pista indicada que duur a Sant Llorenç Savall. Passat pel costat d'uns amplis camps de conreu i després va a buscar el Coll de Traens. Aquí la pista baixa bruscament a buscar la masia de l'Armengol i l'església adjunta de Sant Feliu de Vallcàrcara, també del s.XI però remodelada pels següents temps. Podem observar el bonic rellotge de sol que te a l'entrada. A sota de la bonica casa de l'Armengol, al costat de la pista trobarem la Font de l'Armengol amb un parell de basses de regadiu.

Just abans d'arribar a l'Armengol, on la pista que seguim desde Granera gira per buscar la còmoda pista que ve de Sant Llorenç Savall, podrem trobar una pista a mà esquerra que va en direcció E a buscar la masia de Salallacera. Una vegada arribem en uns 2,5Km de marxa, tot deixan previament pistetes que entren i surten de la nostre, ens haurem de situar en la seva era. Des d'aquí un camí va a buscar en direcció NE el fons d'una torrentera, on trobarem una rústica piscina i uns metres més enyà la Font de Salallacera.

Tornem a la masía i ara baixarem per una còmoda pista que baixa a l'esquerra. A uns 3Km trobarem conexió amb la que puja a l'Armengol. Nosaltres seguirem baixant fins trobar ja el polígon industrial de Sant Llorenç Savall i de aquí al centre del poble. Quan trobem el carrer que es transforma en la carretera que va a Sant feliu de Codines, trobarem a mà dreta un parking i un parquet just en front d'una escola. Aquí trobarem la Font de l'Aixeta, on finalitzarem el nostre recorregut.

La Vall d'Horta

2009-10-20T09:59:00.000-07:00

Recorregut: 12,5Km

Horari: 4h
Dificultat: Fàcil
Comentaris: Podem allargar l'itineri si començem a la mateixa carretera, just a l'altre banda del pont per tal de començar l'itinerari per l'altre banda de la riera, passant per les masies de La Roca i Les Oliveres fins La Muntada i retornar per la pista cimentada fins trobar de nou la carretera.

Us proposo un itinerari, per altre banda molt descrit en les guies de la zona, que transcorre per la bonica Vall d'Horta, en el terme de Sant Llorenç Savall. Es tracta d'un recorregut en el qual podrem trobar nombroses masies (i també algún que altre xalet) i un parell dels anomenats castells de roca, construccions medievals de caracter defensiu que controlaven les contrades enfilats i penjats dels turons més prominents de la zona, a més de les fonts que han abastit d'aigua als antics habitats de la zona.

Podrem trobar l'inici del recorregut en un revolt tancat de la carretera que va de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, ja arribant a aquesta última població. Pasada la urbanització de Les Martines, trobarem una pista cimentada a mà esquerra amb un cartell indicatiu. Podrem iniciar aquí el recorregut, deixant el vehicle en un parking que hi trobarem en pocs metres, en front de la masia de La Roca, però recomano avançar el cotxe fins arribar a la masia de Comadran (indicada), aquí podrem iniciar el recorregut a peu havent-nos estalviat 1,5Km de marxa.

Trobarem a mà esquerra l'accès a la masia i tot passant pel costat de la casa veurem que el camí segueix cap a uns camps de conreu. Al final de tot veurem que tot va a parar a una torrentera, aquí trobarem la oblidada Font de Comadran just a sobre d'una basseta.

Retornem a la pista principal i continuem en direcció O, tot passant pel costat d'alguns xalets i de Les Oliveres a l'altre banda de la riera. Finalment arribarem a creuar un pont i seguirem a la dreta en direcció a La Muntada. Tot passat el pont trobarem uns metres més enyà un camp de conreu a mà dreta que haurem de resseguir fins trobar una zona amb unes grans alzines. Un corriolet ens duurà al fons de la torrentera on trobarem just en front, sobre un engorjat i a una alçada d'un parell de metres, la Font de la Muntada.

Tornem a la pista i arribem en pocs metres a La Muntada. A mà esquerra de la masia trobarem una gran alzina, es aquí on comença un marcat camí que va pujant de forma continuada per la part alta d'un llom en direcció N i en direcció a una roca molt prominent. En les parts més trempades hi podrem trobar alguna corda fixe malgrat el camí no presenta dificultats tècniques. Així arribnarem a una pista que creuarem i pendrem un corriol indicat en direcció a la part més alta del promontori on podrem trobar les restes del Castell de Pera. Es tracta d'una fortificació del s.X tal i com demostren les espitlleres del mur O, podrem trobar també, en el centre de la plataforma, les restes d'una petita capella amb el seu absis circular. Que dir de les espectaculars vistes de la vessant E de la Mola i sobretot del Montcau , així com el dessolat paratge del boscos de Sant Llorenç Savall i Granera cremats a l'estiu del 2003.

Continuem per dalt del promontori en direcció N fins trobar un collet. Aquí haurem de girar a l'esquerra per començar a baixar en direcció O per cercar una masia., just per sota del rocallam vermellòs. Baixant no trobarem camí però si més o menys una traça que ens duurà sense problemes a la masia d'Agramunt. D'aquí pendrem una pista que ve del N on a pocs metres trobarem un revolt tancat en la part interior del qual podrem trobar la Font d'Agramunt.

Continuem per la pista fins trobar una bifurcació, a mà dreta segueix un ramal que condueix rapidament als masos del Romeu i el de la Pregona. Nosaltres continuarem recte en direcció S, tot passant pel costat de Can Brossa, on podrem trobar el moviment normal que correspon a un restaurant, fins trobar la bifurcació a mà dreta cap a el Marquet de la Roca. Ens podrem apropar a la bonica masia del Marquet de la Roca, uns metres abans d'arribar, en un revolt de la pista podrem trobar un camí indicat que ens duurà en uns minuts a la Font del Llor.

Reculant per la pista, una mica abans del parking, trobarem un camí que surt a mà dreta que s'enfila dins el bosc en direcció S. Uns 10min de marxa ens duurà a un replanet on podrem trobar en front un corriol marcat amb una fita que pujarà abruptament entre el bosc fins arribar al Coll Gavatx on trobarem una pista que pendrem per l'esquerra, tot passant per sota de l'impresionant Roca Mur. En pocs metres la pista finalitza en el límit del barranc, a mà esquerra podrem trobarem un corriol que ens duurà en una forta pujada a la part alta del turó, on podrem trobar les poques runes que es conserven del Castell de Mur, probablement del segle IX.

Tornant al collet, continuerem ara en direcció E a buscar la Pedra d'Àliga, passant previament pel Puig Gavatx. Podrem gaudir d'unes espectaculars vistes de la vessant E de la Carena del Pagès que va de La Mola al Montcau amb l'espectacular pared de la Morella, dominant la vall del Daví i el Dalmau just a sota.

Continuem baixant pel caminet fins trobar en uns 10min el Coll de Palomeres on trobarem una pista que pendrem per l'esquerra. En pocs metres es bifurca prenem de nou el trancarr esquerrà que baixa comodament buscant el fons de la Vall d'horta. Una vegada troben un trencall a mà esquerra veurem que la nostra pista gira primer a l'esquerra en un canvi de rasant i de nou a la dreta, en aquest revolt podrem trobar la surgència de la Font de Fontanet.

Continuem per la pista fins trobar la pista cimentada, pocs metres abans del Comadran. Punt de partida del nostre recorregut.

Us adjunto el següent link de la webb de l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall on podreu trobar alguna dada d'interés del Castell de Pera i alguna de les masies que es troben desperdigades en la Vall d'Horta:
http://www.savall.cat/index.php?option=com_content&task=category&sectionid=5&id=31&Itemid=157

El Farell. Terra de tines oblidades

2009-09-29T09:49:00.000-07:00

Recorregut: 15Km
Horari: 4h30'
Dificultat: mitjana.

Comentaris: interesant recorregut cultural que ens dona una idea del passat vinícola de la zona atés de les nombroses restes de tines de recolecció que hi podrem trobar a més les majestuós mas del Farell i la oblidada esglèsia romànica de Sant Creu de Palou.

Per iniciar el nostre recorregut ens haurem de situar en la part N del Pont de la Vilomara. Just passada la rotonda que ens indica la carretera d'accès a Rocafort i al polígon industrial, trobarém un accès al poble. Si seguim el primer carrer que puja, veurem que s'acaba l'asfalt i continua de terra. En pocs metres veurem com sobre una pista amb un rètol indicatiu que ens indica que es l'accès a El Farell i d'altres destins. La pista es practicable als vehicles i això farà que ens estalviem una bona patejada.

Trobarem a mà esquerra la Casa Nova de Sant Jaume i no gaire més a munt, també a l'esquerra les Tines de la Lluca. Continuem la pista fins que aquesta creua la riera. aquí trobarem una bifurcació. A mà esquerra un troç asfaltat de pujada ens porta a una altre bifurcació. es aquí on podrem deixar el vehicle i començar el nostre recorregut a peu.

Baixem uns metres i continuem per l'altre pista uns ppocs metres , on veurem la riera just al nostre peu. En front, pujada en la paret de pedra trobarem la Font Nova.

Tornem a la bifurcació on hem deixat el vehicle i deixarem que la pista principal giri i continui en direcció E, nosaltres pendrem un camí que puja primer en direcció N i després va agafant direcció E fins creuar el Torrent del Mal Pas. Ara de pujada, amb un parell de llaçades arriba a una pista més marcada que haurem de seguir per l'esquerra. Poc més a munt podrem veure les Tines del Mal Pas. Continuem per la pista fins que, tot arribant al fons del torrent, agira abruptament. Just en el revolt un caminet segueix recte en direcció E. Continuarem així, veien al fons les Baumes Roges. Als 5min de marxa el camí gira abruptament a la dreta. En aquest gir podrem trobar unes tines. Continuem el camí que, tot i estar bastant cobret per vegetació, es fàcilment transitable i va guanyant alçada fins trobar una ample.

Pendrem el trancall de l'esquerra que ens duurà en pocs metres a un collet amb una bifurcació de pistes, nosaltres pendrem el trencall que segueix en direcció E de baixada. Quan arribem a una torrentera veurem un caminet que puja per ella i que ens duurà en pocs metres a la Font del Canelles.

Tornem a la pista i continuem baixant, deixant un desviament que puja a l'esquerra. Aquí les vistes de El Farell són espectaculars. Passarem pel costat de la Tina de Companyò a mà esquerra i pocs metres més a vall, a la dreta les Tines del Camí de Companyò. Rapidament arribarem a uan pista ample i que seguirem per l'esquerra. Veurem que uns metres més a munt, quan gira per salvar una torrentera, on trobarem un tunel de desaigüe per sota de la pista haurem de pujar per l'esquerra per una traça que, tot i estar bastant coberta de vegetació, va deixant remontar la torrentera. Finalment ens trobarem am la Font del Boines.

Recolem fins la pista i ara seguirem en direcció E fins que la pista travessa la riera. Aquí veurem que un camí va pel fons de la riera. Tot seguint-lo, quan el camí/torrentera passa pel costat d'una paret rocallosa podrem trobar a mà dreta un jardinet de junqueres amb cert regalim d'aigua. Crec que aquesta pot ser la Font de Primavera.

Recolem fins arribar a la pistai ara la continuarem tot recte. Ràpidament girarà en direcció S fins trobar una pista ample amb indicación per arribar a El Farell. Continuerem per aquesta pista fins que trobem la presa de Santa Creu. En aquest punt haurem de travessar el seu dic i trobarem en l'altre vorera un corriolet que puja fins trobar-nos la ermita de Santa Creu de Palou, del segle XI, amb les seves característiques decoracions llombardes al absis i campanar d'espadanya. En el petit cementiri adjunt, totalment profanat es poden veure encara alguns òsos dels antics propietaris dels nitxos. L'esglèsia servia de centre parroquial del conjust de masies desperdigades de la zona com El Farell, el Puigdoure i Mata-rodona.

He trobat aquest parell de llegendes relacionades amb aquest esglesia:

http://www.valldelcorb.info/blogs/coneixercatalunya/?p=88
http://www.xtec.cat/satis/ac/llegenda/textos/pvrpf04.htm

Continuerem el nostre recorregut retornant a la presa. De aquí surt un camí que va pujant en direcció O. Més endevant girarà en direcció S per creuar la torrentera. Uns metres més a munt, si tenim bona vista, podrem veure a mà dreta, a l'altre vanda de la torrentera i mig engolides der la vegetació les Tines del Martinet. Continuem el camí fins que de sopte finaltitza, a mà dreta trobarem una entrada al fons de la torrentera on podrem trobar la Font del Regal.

Resfem tot el camí fins a la presa i ara si continuar la pista en direcció S fins arribar primer a un collet amb una bifurcació de pistes i l'Alzina dels Penitents i desprès al magestuòs mas de El Farell, al cim del turò.

Continuem el camí tot reculant la pista ara de baixada i continuem tot recte, passant pel costat de les runes de Ca la Miquela a mà dreta, les Tines del Docte a mà esquerra i la pedrera del Farell. Seguirem baixant per la còmoda pista fins trobar una bifurcació prenent el trencall de l'esquerra. Ràspidament arribarem a les runes de Cal Padre. Uns metres abans, a mà esquerra podrem veure un corriolet que baixa abruptament al fons de la riera. Una vegada en el fons la remontarem uns metres en direcció E. Veurem que desseguida un caminet surt a mà dreta per anar paral.lel a la riera. Uns metres més enyà, molt camuflat entre la vegetació una traça puja a mà dreta (indicat amb una fita) i en pocs metres podrem trobar la Font de Cal Padre sota una paret rocallosa.

Recolem fins trobar la llera de la riera i la continuem uns 10min fins trobar la pista que la creua. Continuant per ella una bona estona, tot passant un desviament a mà esquerra i tot seguit la Vinya Rodona amb una bonaca barraca de pedra. Continuem per la pista fins trobar la bifurcació que ens va servir de punt de partida.

Rodalies de Les Vendrades

2009-09-23T11:28:00.000-07:00

Recorregut: 15Km
Horari: 4h.
Dificultat: Fàcil.
Comentaris: Interesant recorregut que transcorre per les vall centrals entre Rellinars i Vacarisses i on podrfem trobar algunes masies interesants.

Iniciarem aquest recorregut en Can Còdol. Per arribar-hi, haurem de pendre una pista que surt a l' esquerra en la carretera que va de Terrassa a Rellinars. Ja a prop de Rellinars, just passat el desviament a mà dreta indicat el camí a la Font dels carlets, trobarem la entrada de la pista, a mà esquerra que ens duurà a Can Còdol. El camí es transitable per a vehicles , així en poc temps, tot deixant previament un desviament a mà dreta que porta a l'Alzina, arriben a aquest conjunt de cases rurals.
A l'esquerra de les construccions, dins la finca i al costat d'una piscina, s'hi troba la Font de Can Còdol.

Continuarem el recorregut tot reculant per la pista fins arribar al segon revolt on hi ha una explanadeta i uns atmetllers. Una pista barrada amb una cadena se'ns obre a mà dreta i que va baixant paral.lela a i a certa alçada de la rierra de la Sanana. En uns cinc minuts de marxa per aquesta pista creurem una torrentera amb una estaca de fusta del Parc Natural. Aquí trobarem la surgència de la Font de la Figuerota.

Seguirem per la pista durant uns 15min on trobarem un revolt pronunciat. Tot seguit podrem trobar a mà esquerre un corriolet que ens duurà al fons de la torrentera i per on brolla aigua per totes bandes. Finalment podrem trobar una bauma al costat d'una bassa que deu ser la Font de Cortopio.

Continuarem per la pista fins arribar en uns 20min a Les Vendrades. Bonica masía desde on, tot seguint les marques verd/vermelles de la Matagall-Montserrat podrem apropar-nos a les restes properes del Lleonard. Situant-nos en la porta de Les Vendrades veurem un corriolet entre una piscina i un hortet que una vegada passem veurem com gira per buscar, en una forta baixada, el fons del Torrent de les Vendrades on trobarem molt amagada entre herbes la Font de les Vendrades.

Situan-nos de nou en la masía, continuem per la pista que en uns 15min creurà la riera i tot continuant uns altres 15min arribarem a un tancat revolt d'on s'obre un corriolet a mà esquerre que, tot deixant un trencall a la dreta, ens porta a dins la torrentera on trobarem la Font del Roure Monjo.

Reculem per la pista fins al punt on creua la riera. Just abans trobarem un caminet que transcorre en direcció O, paral.lel i a certa alçada de la torrentera. Quan veiem en front les Vendrades veurem que el caminet arriba a unes terrasses argiloses i gira en direcció S fins arribar en uns 25min a un collet on trobarem un creuament de camins amb una capelleta a la Mare de Montserrat. Per l'esquerra ve el camí que ve per la part alta de la carena del Roure Monjo, en front un altre camí baixa entre las cinclera per arribar a Vacarisses. Nosaltres pendrem el de la dreta que va per la part alta de la carena gaudint de bones vistes de Monserrat, Vacarisses, les valls de Rellinars i l'Obac al fons. Deixarem un desviament a mà esquerra fins arribar a un collet.

Desde aquí girarem a mà esquerra, tot seguint les marques verd/vermelles de la Matagalls fins trobar una ample pista que pendrem per la dreta. Passarem un dipòsit d'aigua i una tanca i una mica més anya veurem que la pista gira abruptament a la dreta. Seguirem una bona estona l'amplia pista que, desprès d'alguna que altre llaçada arribarà finalment practicament al fons de la riera de la Sanana.

En un revolt d'aquesta pista trobarem una entrada a mà esquerra que ens duurà al fons de la riera. Un corriolet a mà dreta ens creua la riera. El terreny en força rocós, restes d'un antic molí. El corriolet, tot havent traveçat la riera ara puja abrupament per l'altre vessant fins trobar un camí ample. Si continuem per l'esquerra arribarem ràpidament a La Sanana. Nosaltres continuerem per la dreta tot baixant fins trobar de nou la riera. Una vegada l'haguem creuat el camí puja però desseguida trobarem unes alzines i a mà esquerra la Font de Sanana.

Desferem el camí, tot creuant de nou per la riera per on s'hi trobava el molí fins trobar la pista principal que ara continuarem per l'esquerra i pujant. Deixarem un desviament a mà esquerra i conrinuarem per la dreta per arribar en pocs metres de nou a Can Còdol on acabarem el nostre recorregut.

Entre el Flequer i Casassaies

2009-09-14T09:08:00.000-07:00

Distància: 10,5Km
Horari: 3,5h
Dificultat: Mitjana (més que res pel perdedor camí de tornada. El reste de l'itinerari transcorrepre per pistes i camins ben marcats sense dificultat)
Comentaris: Evitar fer el recorregut en dies estiuencs.

Aquest itinerari, gens interesant desde el punt de vista paissatgístic, ens introdueix per una de les valls de Rocafort en les quals els antics masos com el del Flequer i Can Casassaies imposaven el seu domini económic en la zona a través d'una important explotació vinícola. La arribada de la plaga de Fil.loxera i l'incipient imperi del carbó a finals del s.XIX van sentenciar a mort una forma de vida que ara només podem imaginar quan visitem les ara ruinoses construccions de aquests masos.

Iniciem el nostre recorregut en la carretera que va del Pont de la Vilomara a Rocafort. A un parell de kilòmetres del poble de Rocafort trobarem a mà dreta un desviament indicant la urbanització Can Riera i la Font de l'Alber. Just quan prenem aquest desviament trobarem allà mateix, al costat d'uns bancs la Font de l'Alber.

Podem continuar per la pista de l'urbanització si tenim vehicle i així guanyar bastanta alçada. Deixem previament un desviament a mà esquerra que indica Can Riera I i seguirem a mà dreta pujant per unes pistes a estones de terra i ciment que ens dduran amb una mica d'intuició a les parts més altes de Can Riera II on trobarem un dipòsit d'aigua. Per aquí suggereixo deixar el vehiche. Just passat el dipòsit trobarem una bifurcació que pendrem per la dreta. Seguirem pujant, tot deixan algún que altre trencall a la dreta fins trobar un revolt molt tancat. Es aquí on podrem trobar un corriolet a mà esquerra que va flanqueixant en direcció E fins trobar una barraca de pedra i es ara quan el corriol gira en direcció S tot baixant directament a Can Flequer. Es interesant veure-hi a mà dreta les seves antigues tines de ví.

Desde aquí surt un camí a mà esquerra que va flanqueixan en direcció E amb una certa pujada. Veurem que el camí gira bruscament en un parell de revolts tancats. Es tot passat el segon, que es més tancat, que podrem veure a mà dreta una discreta entrada que correspon a una antiga feixa i que ens duurà al fons de la torrentera, en un terreny rocallòs al final del qual, quan la vegetació es tanca, podrem trobar molt amagada entre esbarzers i jonqueres la Font Freda del Flequer. Uns metres més avall, en un terreny impracticable per la vegetació podrem trobar entre esbarzers una enorme bassa que servia per regar totes les entigues hortes que s'intueixen torrentera a vall.

Desfem camí i tornem al Flequer. Just a l'inici del camí que haviem pres per arribar a la font, trobarem un corriolet que baixa a buscar una pista al fons de la Riera del Flequer i que prendrem en direcció E fins trobar en uns 10min un camí que s'obre a mà dreta i que segueix en direcció S amb una pujada moderada. Més endevant veurem que el camí gira a mà esquerra pero continia tot recte un corriol que més endevant d'endinça en una part més ombrívola i feréstega on trobarem en poc temps la Font del Colldat arrasarada a una pared rocosa.

Segons el mapa de l'Alpina el corriol segueix i va a buscar la part alta de la Carena de Casassaies tot arribant directament a Casassaies. Jo personalment vaig recular fins a la pista principal de la Riera del Flequer i continuat comodament fins trobar una bifurcació prenet la pista que puja a mà dreta, veient ja Can Casassaies dalt del turò. Continuem la pista que desprès d'un revolt puja moderadament en direcció S fins trobar el desviament que puja fent llaçades a la masia. Abans de pujar continuarem per la pista i a pocs metres trobarem unes fites a mà dreta que ens duuran ràpidament a la Font de Casassaies enclotada al fons de la torrentera.

Ara sí prenem les llaçades que ens pujaran a Can Casassaies. Tot passant pel costat de les seves antigues tines de ví trobarem un corriolet que baja en direcció N per la part alta d'un llom fins trobar el revolt tancat de la pista i d'aquí continuarem fins al fons de la Riera del Flequer, a la bifurcació que ara pendrem l'altre trencall que puja en direcció N.

Continuarem per la pista fins trobar un revolt tancat d'on surt un caminet a mà esquerra que puja a Les Esgrauetes. Aquí trobarem una pista que continua en la mateixa direcció N fins trobar en poc temps El Bofí. Aquí trobarem una bifurcació de pistes, tot recte podriem arribar directament a Rocafort, nosaltres seguirem a l'esquerra, primer en direcció S i que ràpidament gira a l'O. Quan la pista comença a baixar trobaremun corriolet a mà esquerra. Es tracta d'un discret caminet que va a buscar la part alta de la carena de Les Roques. Poc a poc el corriol es va fent més difús i cobert de vegetació. Una vegada a la part més alta jo vaig perdre la traça i vaig continuar penosament entre la vegetació però sense perdua ja que seguint per la part més alta de la carena arribem a El Salat. Crec que el corriol continuava més penjat a la cincleta, uns metres per sota meu per la vessant S de la carena.

Una vegada al Salat continuem pel camí, tot deixant previament un desviament a mà dreta, i que baixant trobarem desseguida el dipòsit d'aigua. Punt de partida del nostre recorregut.

Entre Mata-Rodona i Puigdoure

2009-06-09T02:53:00.000-07:00

Distància:
Horari: 3h30 (desde Casajoana)
Dificultat: Mitjana.
Comentaris: Recorregut no gaire atractiu excepte per les ganes de descobrir una de les zones més oblidades de l'Obac. En temps passat, els ara abandonats nuclis rurals de Casajoana, Mata-Rodona i Puigdoure segur tenien una important presència i poder en la zona.

Iniciem el nostre recorregut en la masía de Casajoana. Podem accedir a ella desde Rellinars, passat l'esglesia de Sant Pere i Sant Fermí, just abans d'arribar a un pont que creua el carrer trobarem a mà dreta una pista que puja fins el Coll de la Morella, passant pel Gibert de Dalt i Casajoana. La pista es bastant transitable fins a Casajoana ( 25min a peu), aquí mateix trobarem una bifurcació on haurem de pendre la pista que continua pujant en direcció N i que surt al costat del safreig. La pista puja fortament però si portem vehicle relativament alt podem forçar-la fins el mateix coll (25min a peu), deixant previament un desviament a mà esquerra.

Arribar al Coll de Morella trobarem una important cruïlla de camins pero nosaltres continuerem resseguin la pista principal. A uns 300m, en front un cartell d'area privada de caça, a mà dreta trobarem un corriolet senyalat per una fita que baixa en direcció N i que va a buscar la riera de Mata-Rodona. Quan portem uns 5min de baixada, just en el punt on un pi creix just al mig del camí trobarem un discret corriolet a mà dreta marcat amb una fita. Resseguint aquest corriolet trobarem la Font de la Morella una vegada peti amb una torrentera.

Continuem baixant fins petar finalment amb la riera i trobarem un caminet a l'altre vorera de la riera que seguirem a mà dreta. El caminet va totalment paral.lel a la riera a uns dos metres d'alçada. En uns 5min, sembla que el camí busquí creuar la riera, aquí trobarem una marca blava en un pedra, es en aquest punt on, en mig del curs de la riera podrem trobar camuflada la Font del Presseguer.

Tornem al caminet i desfem uns metres fins trobar bastant camuflat un corriol a mà dreta que puja fortament en direcció N entre el bosc fins trobar l'ermita de la Mare de Deu de la Concepció. Sortirem a la pista que ens duurà a la veïna masía de Mata-Rodona.

Darrera de la construcció trobarem un corriolet que puja en direcció N. Pasarem pel Pou de Mata-Rodona i pocs metres més enyà podrem trobar un trencall a mà dreta que puja al cim del turò on trobarem una creu just a sobre del penyassegat i Mata-Rodona. Aquí tindrem una aplia visió de la vessant O de la serra de l'Obac. Desde la creu trobarem un corriolet que segueix en direcció N per la part alta del llom fins trobar finalment una pista. Continuant a mà dreta trobarem en pocs metres la masía del Puigdoure. Rarera de la construcció podrem trobar el Pou de Puigdoure.

Continuem la pista en direcció E fins arribar al Coll de la Creu dels Alls, desde on surt un corriol indicat amb una estaca que baixa pel bosc en direcció S. En uns 10min arribarem a una pista, just en un tancat revolt i on dins d'aquest trobarem la Font de Mata-Rodona.

Continuem la pista per la dreta fins arribar de nou a Mata-Rodona. Just abans de arribar a les contruccions trobarem a mà esquerra frontalment a una torre de tensió, en una zona rocosa, unes fites que ens indiquen un corriol de baixada que va aprofitant una succesió de vires i zones pedregoses i qie finalment ens duuran al fons de la Riera de Mata-Rodona i on trobarem a mà esquerra la Font de la Cruïlla o d'Alba de Mata-Rodona.

Continuem pel fons de la riera per les indicacions blanques fins arribar a una estaca indicativa , será el camí de tornada. Nosaltres continuarem pel fons de la riera, no hi ha camí pero la progressió es prou fàcil si aprofitem els trams rocosos i esquivem alguna que altre zona d'esbarzers. Finalment a uns 10min trobarem la Font de la Cansalada.

Tornem fins l'estaca i d'aquí pujar pel corriol que ens duurà de nou al Coll de la Morella i d'aquí al punt de partida a Casajoana.

Un tomb al Montcau

2009-05-30T09:05:00.000-07:00

Recorregut: 8Km
Duració: 4h.
Dificultat: Difícil pel que respecta a desnivells i als nombroços trams aèris i petites trepades, tot i que realment no presenten grans dificultats.
Comentaris: Imprescindible.

Iniciem el nostre recorregut al Coll d'Estenalles. Desde aquí haurem de pendre la pista asfaltada que puja en direcció E i arribar en uns 20min al Coll d'Ares. Desde aquí podrem apropar-nos aunes sepultures que trobarem pujant pel camí de la Carena del Pagès, a pocs metres trobarem un corriolet que entra en el bosc a mà esquerra i que ens duurà desseguida a aquestes antigues sepultures. Es tracta dels pocs vestigis que queden de l'antic assentament probablement visigòtic (s.VII) del Coll d'Eres.

Tornem al coll on haurem de baixar pels graons que trovarem a l'E i que ràpidament es transformen en un corriol que baixa empinat, tot paral.lel a la torrentera. No trigarem en deixar a mà esquerra la desviació que porta a la Cova Simanya i més endevant un altre a mà dreta cap les Folgueroses. Finalment el recorregut es fa bastant accidentat al travessar un tram amb grans blocs de pedra que fan perdre una mica la traça però arribarem finalment en uns 25min desde el coll a la Font del Llor.

Havent visitat la font seguirem baixant per uns graons que ens portaran ràpidament a una cruïlla on haurem de pendre el camí que puja a l'esquerra amb marques del GR blanc/vermelles. En 20min arribarem al Collet del Llor on haurem de pendre un trencall a l'esquerra. Ràpidament, senyalat amb estaques metal.liques, haurem de deixar un trencall a l'esquerra i seguir pel de la dreta que va flanqueixant tot un llom. En 10min trobarem un desviament a mà esquerre que haurem de pendre. Desseguida trobarem a la dreta la Font de la Guineu.

El corriol puja vertical i va a buscar el faldó N del Montcau. Just als seus peus trobarem un corriol transversal que haurem de pendre per la dreta fins trobar a mà esquerra un corriolet que ens duurà per tota la vessant N del Montcau fins al seu cim. en pocs metres trobarem una petita trepada i després el camí l'haurem de trobar per una succesió de pendents rocoses pero sense gaire inclinació i ben fitades fins arribar finalment al concorregut cim.

Ara baixem per la vessant S fins trobar en pocs metres una espatlla on haurem de seguir el camí que hi surt a mà dreta. Baixem per l'ample i pedregòs camí fins trobar un planet i d'on surt un corriol a mà dreta que va flanqueixant l'escarpada vessant O del Montcau i que aprofita una succesió de bosquets penjats i feixes rocoses però que no presenten cap dificultat fins arribar finalment a un collet. Desde aquí trobarem un corriol que baixa per la canal. En pocs metres de baixada trobarem a mà esquerra un corriolet que va a buscar les parets dels Cortins. Es tracta d'una elevació molt semblant al mateix Montcau però en petit. El camí desseguita entra per una vira dins una allargada bauma i que ens proteixeix de la verticalitat del terreny fins arribar al final de les parets i on trobarem un caminet que gira en direcció S fins a situar-se sota una canal equipada amb cables, cordes fixes i peces metal.liques que ens faràn facil l'ascensió tot i la verticalitat. Superat aquest ressalt el camí continua per la vessant O dels Cortins. En pocs metres trobarem a mà esquerre una canal rocassa vertical amb unes cordes fixes. Haurem de valorar la possibilitat de baixar per aquí. Continuem el corriolet que va aprofitant una succesió de bosquets penjats i feixes baumades fins arribar a l'altre punta, a la vessant S dels Cortins i on podem atacar el cim de aquest turò, pasant primer per una capelleta amb llibre de piades.

Un corriolet seguix pujant fins assolir el cim dels Cortins. Aquí haurem de valorar si retornar desfent camí o bé continuar el corriolet que ara anirà baixant per la vessant NO fins trobar la vertical canal de baixada equipada per un parell de raquítiques cordes, en ambdos casos haurem de desfer el ressalt equipat per plantarnos finalment a la base i de nou al caminet.

Haurem de seguir en direcció N. En pocs metres el camí gira a l'esquerra (serà el camí de tornada) però nosaltres continuarem pel llom fins trobar finalment una discreta traça, sempre per la part alta del llom, que ens duurà a un terreny rocòs on haurem de destrepar fàcilment per poder arribar al fons de la torrentera. Traspassada aquesta trobarem un terreny rocós, en la seva part baixa podrem trobar un caminet que cau en picat esquivant una succesió de parets rocoses. Ja arribat a un bosc, a mà dreta, amagada, trobarem la Font del Forat.

Desfem el camí fins trobar la bifurcació just a sota de la base dels Cortins. El camí que gira va flanqueixant la vessant O dels Cortins per una succesió de terrasses rocoses, ben fitades fins arribar en uns 15min a la carretera. Uns metres més a munt arribarem al Coll d'Estenalles, punt de partida del nostre recorregut.

Fonts del Montcau:

Per la carretera, seguint en direcció N cam a Mura i Talamanca podrem trobar un parell de fonts a peu de carretera. La primera just el el PK17 anomenada com a Font d'Estenalles. La segona uns 500m més a vall, just en un tancat revolt on a mà dreta s'obre una gran bauma que en la seva part dreta podrem trobar la Font de la Balma.

Si continuem per la carrettera, en uns 2Km trobarem una pista que s'obre bruscament a la nostre dreta i que si resseguim ens duurà a La Vall. Just agafada aquesta pista podrem trobar a mà esquerra un corriolet que haurem de seguir. En pocs metres podrem trobar a mà esquerre sense cap mena d'indicació la Font del Beneto molt amagada entre el bosc. Tornem a la pista i arribem finalment a les cases de La Vall. A l'entrada, just al costat d'una gran bassa trobarem la Font de la Vall.

Les balconades de La Mola

2009-05-22T08:48:00.000-07:00

Distància: 11Km.
Horari: 5h
Dificultat: Difícil. Es tracta de camins francs i molt transitats pero que per llargada, dificultat en alguna canal per trobar les fonts del N i, sobre tot, el Mal Pas, es millor no aconsellar-lo a families amb nens o excursionistes sense experiència, tot i que respectant els camins ressenyats i concorreguts podem trobar un itinerari bessò però sense dificultats.
Comentaris: Imprescindible.

Aquest es el gran recorregut de Sant Llorenç, es tracta de donar la volta per La Mola aprofitant els corriolets que penjen, tan a l'est com l'oest, entre les característiques cingleres d'aquesta singular muntanya. A partir d'aquí, podem aprofitar per trobar les nombroses fonts i surgències que existeixen en la part alta de La Mola.

Iniciem el nostre recorregut en el sofisticat xalet blanc que trobarem al final del carrer de Belles Roques, en la urbanització Cavall Bernat de Matadepera. Quan el carrer asfaltat passa a ser de terra, just al final del xalet, veurem una pendent pedrosa que en la seva part alta podrem trobar un camí, que en direcció N, va pujan de forma semi enpedrada a buscar les roques i d'aquí s'encarrila dins la Canal dels Monjos. Finalment arribarem a dalt al que enomenem Plà dels Escorpins i on trobarem un camí ample que segueix pujant en direcció N. Trobarem altres corriols que arriben o surten d'ell però nosaltres haurem de seguir sempre en la mateixa direcció i per la part alta del llom arriban finalment a unas placeta, ja arribat a les roques, d'on surten dos corriolets a mà dreta i on haurem de pendre el superior, que va flanqueixant tota la franja rocallosa de la vessant E de La Mola.

Es tracta del espectacular camí de la Font Soleia, una impressionant valconada penjada entre cingleres amb unes impressionants vistes de la Castellassa de Can Torres, les valls del riu Ripoll i al fons, els Cingles del Bertí i finalment el Montseny. Trobarem ràpidament una ample paret, la anomenada Paret Gran, saturada de vies d'escalada esportiva i al final d'aquesta podem apreciar una ample xorrera, es tracta de la surgència de la Font del Raig.

Continuem per bonic camí on ràpidament trobarem la Font Soleia. Seguint el camí, veurem que ja ens apropem a una proa on intuim que el camí haurà de girar a l'esquerra per vorejar-la, una miqueta abans trobarem en un terreny clar i pedregós alguna fita a mà dreta amb marques de color groc/blau o grogues, es quí d'on surt un corriolet que baixa de forma empinadissima tot buscant un sistema de canals i vires fins topar finalment amb un altre camí transversal. es tracta del Camí de la Senyora, paral.lel al de la Soleia tot aprofitant un altre sistema de feixes i que haurem de pendre a mà esquerra on just on el camí vira a la esquerra per salvar la proa rocallosa podrem trobar la Font del Senglar.

Desfem el camí i tornem al de la Soleia on en pocs metres, just redera d'unes roques trobarem una canal que puja, també amb marques groc/blaves, i que va a petar a tot un llom que va en direcció O a buscar el cim de la Mola. Veurem aquí les impressionants vistes de tota la seva vessant NE amb el Turò de les Nou Cabres i la Morella al fons. Continuem per l'aresta fins trobar una roca, a mà dreta un corriolet ens porta en pocs metres a la Font del Saüc, i a l'esquerre, també desseguida, a l'ample camí de pujada a La Mola, tot passant per una canal empedrada, on desseguida arribarem al cim.

Aquí, a més de veure bona part del territori català i en dies clars la possibilitat de veure muntanyes tany llunyanes com el Posets, trobarem l'àntic monestir de Sant Llorenç del Munt del s.XI i la sala d'exposició amb temes referents al Parc Natural i la possibilitat d'emplatar-nos una botifarra i beure un got de vi. Imprescindible visitar la capella, d' estil autènticament romànic.

Continuem el recorregut baixant ara per la vessant N. Just on comença la vegetació haurem de buscar a la dreta un corriolet molt camuflat que va baixant i que va a buscar una tancada canal. Al final de les parets de roca, a mà esquerra, trobarem la Font de l'Om. Continuem baixant una mica com poguem, primer per salvar unes pendents rocoses i després pel mig d'un tancat bosc fins trobar finalment el camí de la Font Soleia una altre vegada i que pendrem per la nostre esquerra. En pocs metres, el nostre camí va a petar amb un altre que puja desde la canal. Primerament el baixarem per arribar en uns 10min a una estaca metàl.lica que ens indica que a mà esquerra podrem trobar en pocs metres l'antic convent de Sant Agnés, del s.XIII-XIV. Dins la gruta que s'obre a l'esquerra de la caperra trobarem la Font de Santa Agnés.

Remuntem de nou la canal que ens duurà finalment a un collet on es troba la característica roca del Morral del Drac. El camí seguiex en direcció N on en pocs metres gira a l'O per tal de flanqueixar el Turó d'en Griera. Una vegada l'haguem superat arribarem a un collet amb uns pins grans a mà dreta. Veurem que podrem progressar tot baixant per l'angosta canal on podrem trobar alguna que altre fita. Veurem que un corriolet va flanqueixant la vessant rocosa del Turò d'en Griera i a pocs metres trobarem la Font de les Quatre Grapes. Sabrem perqué es diu així.

Desfem el camí fins arribar de nou al Morral del Drac, just abans d'arribar trobarem un corriolet que va en direcció O a buscar el Morral de Sescorts amb les seves caracteréstique baumes i on podrem trobar la surgència de la Font de Sescorts.

Tornem de nou al Morral del Drac i ara, tot mirant frontalment a La Mola, trobarem indicat amb una estaca un camí que va flanqueixant per la vessant O i a l'alçada d'unes roques grans disposades en un terreny rocós un desviament indicat, a l'esquerra puja al cim de La Mola, nosaltres haurem de seguir tot recte per un corriolet que va tot penjat per les feixes de aquesta vessant fins trobar el Malpàs de Can Poble. Es tracta d'un pas penjat a la pared equipat amb un cable que dona seguretat al pas que en condicions normals no presenta dificultat però que en circumstàncies de pluja o de distracció pot donar pas a un fatal accident.

Seguim el corriolet que, ja habent passat a la vessant S de La Mola, troba una canal amb no gaire traça de camí que va a petar finalment a un ample camí que si seguim per l'esquerra va a petar al parking de Can Poble.

Aquí trobarem, al costat del camí ballat que va a Can Poble, un camí amb una cadena que, primer en direcció E i després al S, va a petar amb una cruïlla on haurem de pendre el trancall de la dreta, en la mateixa direcció on trobarem a mà dreta la seca Font Nova. Continuem fins trobar un revolt tancat. Just després d'uns graons a mà esquerra trobarem un corriol que va, primer en direcció E i després en S fins topar amb el Plà dels Escorpins. D'aquí podrem trobar la sortida de la Canal dels Monjos i d'aquí ja desfent camí al punt de partida.

La Carena del Pagès

2009-05-16T09:07:00.000-07:00

Recorregut: 7Km
Horari: 3h
Dificultat: ès un recorregut fàcil si exceptuem l'empinada canal de pujada al Morral Gran i sobretot la petita desgrimpada de aquest que tot i ser fàcil i amb bones preses no deixa de ser de grau II.
Comentaris: Un recorregut impressionant per les seves vistes i per lo salvatge dels seus boscos. En definitiva es uns dels meus preferits.

Molta gent coneix la Carena del Pagès com a un bonic passeig que va desde el Coll d'Eres i La Mola, fent una visita als Òbits però val també molt la pena adintrar-nos pels imponents boscos de la vessant o de aquesta serralada que són salvatges i desconeguts.

Comencem el nostre recorregut en un petit parking de la carretera que va de Terrassa al Coll d'Estenalles, just passat un tancat revolt recent passat el punt kilomètric 12. En el següent revolt, tot just a l'altre vanda del guardarail de la carretera trobarem un corriol que baixa en picat al fons de la Riera de les Arenes on trobarem la Font de la Riera o Cocons.

Just devant trobarem una vessant pedregosa que haurem d'atacar frontalment, bastant ben guiat per fites, fins trobar un corriolet en la seva part més alta que ens duurà al cim del Turò de Coll Prunera. Impressionant atalaia de tot els massis de Sant Llorenç i l'Obac; a la dreta La Mola, a l'esquerra el Montcau i radera el Puigmal i la reste de muntanyes de Nuria i redera el Castellsapera i el Turò de la Pola.

Continuarem el caminet i una vegada arribat al Coll Prunera trobarem que el caminet gira a l'esquerra però, just on hi ha un tronc al terra, seguix un altre resseguint per la part més alta del llom de la Carena dels Ginebres. Seguint aquest corriol que es va apropant al rocallòs Morral Gran. practicament quan el camí peta amb les parets del Morral, el camí gira a l'esquerra pero nosaltres haurem de trobar un caminet practicament imperceptible, amb alguna discreta fita identificativa, que va a buscar una empinada canal que haurem d'afrontar sense dificultat just pel frontal de la paret rocosa, arribant així al cim del Morral Gran. El corriol continua a ra de baixada fins topar-nos amb un resalt rocós que haurem de desgrimpar (II grau), amb no gaires dificultats i bones preses però un pel extraplomat. Així arribarem a un collet on el corriol segueix sempre en direcció E i per la part alta de la carena, ara per terreny més planer (Plà dels Ginebrons fins trobar el camí principal de la Carena del Pagès.

En l'intersecció girarem a la dreta que en pocs metres el còmode camí baixa de forma soptada de uns graons rocosos. Una vegada acabats trobarem un corriol a mà esquerra, marcat amb una estaca metalica, que ens duurà als Obits. Es tracta de les runes d'una construcció enclotada dins una impressionant bauma. Es té constancia que ja existia al s.XIV tot i que les runes actuals son del s.XVIII i finalment es va abandonar entre els anys 1860-65. Resseguint la bauma trobarem a pocs metres la Font dels Òbits i la seva bassa adjunta.

Continuem pel corriolet que va resseguint tota la paret, primer en direcció N i després al O on trobarem en pocs metres la Font Flàvia. SEguim el caminet que finalment va a petar al camí principal, precissament just en front de la bifurcació d'on venim de la Carena dels Ginebres. Agafem el camí principal a la dreta, en direcció N, fins trobar en uns 20min el magestuós Roure del Palau. Pocs metres més enyà el camí arriba a un petit replanet amb una estaca metàlica i d'on s'incorpora a mà dreta un caminet. Es aquí on haurem de trobar un corriol que entra en el bosca a mà esquerre, durant una metres transcorre paral.lel al camí principal però en direcció contrària però ràpidament comença a baixar ràpidament. Es tracta d'un còmode camí que dona però la sensació de túnel atès a l'atapaïda vegetació que tanca el sostre del camí impossibilitat qualsevol intenció de veure paissatge. A mesura que anem avançant el camí es va obrint i ja podrem tenir unes importants vistes del veí Montcau.

Quan el corriol troba uns graons rocosos, veurem que gira a l'esquerra i haurem d'estar alerta per trobar un modest trencall a la dreta que ens portarà i creurà la torrentera, seguint ara per l'altre vessant. Pocs metres més enyà trobarem un desviament a mà esquerre que ens duurà de nou al fons de la torrentera i a la Font de la Llicona.

Tornem al caminet que ràpidament travessarà la part alta de la Riera de les Arenes i ara en direcció S, paral.lel a la carretera. Quans portem uns 15min trobarem el Roure Escurçoner a mà esquerra. Continuem el camí uns 10min més fins topar amb la vessant rocosa des Turò de la Prunera i d'aquí al punt de partida en el revolt de la carretera.

El Puig Andreu

2009-05-09T09:28:00.000-07:00

Recorregut: 6,5Km

Horari: 2hmin.
Dificultat: Fàcil
Comentaris: Itinerari molt agradable en la seva part alta i que te una bona vista de aquesta part desconeguda de les muntanyes de Mura a més de la imprescindible visita a la masía del Puig de la Bauma.

Iniciem el nostre recorregut en la masía del Puig de la Bauma a on arribarem per una pista que surt a mà dreta, a pocs kilometres, en la petita carretera que va de Mura a Rocafort. La pista es transitable i arribarem sense problemas a l'impresionant nucli habitat del Puig de la Bauma. Es tracta d'un grup de construccions on, la més antiga del segle XII es troba incrustada dins una inmensa bauma. A més de ser una explotació rural també fan menjars i tenen un rústic museu d'artilugis rurals antics. Crec que es una visita obligada per la gent que vulgui coneixer la comarca.

Desde l'era de la masía la pista continua. A pocs metres trobarem a mà dreta una entrada que puja i arriba a una bancada d'arbres fruiters on, al final d'aquesta ja quasi tocant a les cases, a mà dreta trobarem sosa un avellaner la Font del Puig.

Tornant a la pista, passarem pel costat d'uns corrals de porcs i continuarem uns 5min fins trobar una bassa amagada a mà esquerra i un salt d'aigua (si en raja) a mà dreta. A aquesta alçada trobarem a mà esquerre un camí que baixa al fons de la torrentera i que posteriorment va pujant en direcció S. Trobarem que a mesura que anem guanyant alçada la vegetació es fa més tancada i exuberant. Als 15min trobarem a mà dreta un corriolet que puja. Pocs metres abans de la bifurcació trobarem la surgencia de la Font Cendrera.

Seguim aquest corriolet que fent finalment unes llaçades arriba a un coll i peta amb un caminet ben marcat i que pendrem per la dreta. A mè dreta veurem el Puigmal al fons i a mà esquerra el turò del Malpàs i Montserrat, just en front veurem el Puig Andreu. Intuirem un discret corriolet que puja a la dreta del Puig Andreu i el va flanqueixant pel N i on trobarem les runes de la Balma de Puig Andreu. Continuem el corriolet que havent donat la volta va a cercar un collet que el passarem fins trobar una pista que baixa en direcció S.

Baixem per l'empinada pista que va a petar al fons de la vall. Pocs metres abans de petar amb el fons trobarem a mès dreta, en una petita entrada i remontant uns metres per la torrentera, la Font del Junca. Baixem al fons de la vall on la pista creua el torrent del Sot de l'Infern. Just la pista creua la torrentera haurem de ficar-nos en la llera de la torrentera i a pocs metres, a mà esquerre sota una roca, trobarem la Font del Plàtan mont amagada entre esbarzers. Continuem pel mig de la torrentera durant uns 5min fins trobar un boix grèbol a mà esquerra, just a sota, molt amagada, trobarem la Font del Senyoriu. Pocs metres més endevant es veu la possibilitat de pujar a mà esquerra per una torrentera per anar a buscar la pista que es troba paral.lela al torrent.

Continuem per la pista fins petar a una intersecció de pistes, just abans a mà esquerre veurem una surgència sense nom però que sembre que he passat per aquí l'he trobada treient un riuet d'aigua. En la bifurcació hauriem de trobar la Font dels Til.lers. Les guies que he llegit es que es troba pujant per la llera del torrent i uns metres més a munt, a mà dreta, hauriem de trobar la font. Jo, per més que he buscat, no l'he trobat de cap manera i he arribat a la conclusió que o be tinc algún que altre problema visual o be a estat tapada per alguna riera que hagi baixat amb força. El que si vaig trobar es un bonic salt d'aigua.

Tornem a la bifurcació i a pocs metres de que la pista travessi el torrent podrem trobar mig amagat un corriol que puja en direcció N, paral.lel a una torrentera que per altre banda també, a la part baixa, també me l'he trobat sempre rajant i pot ser valdria la pena posar-li nom a aquesta surgència.

Continuem el corriol que més endevant gira a mà dreta i s'eixample per arribar finalment al Coll Roig on trobarem una bifurcació de pistes. Pendrem la que baixa en direcció N i que finalment va a petar al Puig de la Bauma, punt inicial del nostre recorregut.

Llacs perduts del Turò del Llop

2009-04-23T03:40:00.000-07:00

Recorregut: 5Km
Dificultad: Mitjana
Horari: 2h.
Comentaris: Recorregut que transcorre principalment per pistes però que presenta dificultats al visitar els llacs com corriols poc marcats, presència d'esbarzers, poca visibilitat a distància dels indrets objectiu...

Quan vaig iniciar el meu projecte de buscar fonts ni se'm va passar pel cap introduïr llacs ja que sencillament no era conscient que hi existeixin en l' àrea en la que volia treballar. La questió es que un bon dia vaig descobrir la presencia d'una sèrie de llacs perduts i oblidats que es troben per les rodalies del Turò del Llop, a cavall de Matadepera i Castellar.
La veritat es que com a recorregut no es gens interessant ja que els camins pels quals discorre l'itinerari son pistes sense cap interés ni paissatgístic, botànic, cultural... ni tan sols els llacs són bonics, el que si te es un caracter de recerca i curiositat que m'han fet visitar aquest indret i recorrer aquesta ruta.

Iniciem el recorregut a l'entrada de la urbanització Can Font, a mig camí en la carretera que va de Terrassa a Castellar del Vallès. Veurem que a l'entrada de la urbanització, en l'altre cantò de la carretera s'endinça una pista en direcció N. Tot plegat resulta tota una xarxa de pistes que tenen pinta de ser les primeres incrusions d'una futura urbanització frustrada.

Resseguim la pista que ràpidament es bifurfa prenent el trencall de la esquerra, veurem que més endevant se li adjunta una altre pista per la dreta, nosaltres resseguirem la nostra en direcció NO fins a veure que travessem una torrentera, ès aquí on haurem de deixar la pista principal a la dreta i agafar un caminet que surt a la nostre esquerra que baixa en direcció S i més endevant passa molt a prop de la carretera. Resseguim el camí que gira després en direcció N fins trobar en un revolt una bifurcació, deixarem a mà dreta el camí i agafarem el caminet que trobarem a l'esquerra i que també puja en direcció NO.

Als 5min de l'ultima bifurcació veurem que s'obre a mà esquerra un corriolet que tot baixant ens duurà de seguida al Llac de la Pepa. Aquest corriolet va flanqueixant el llac per l'altre vorera del llac fins arribar a la seva capçalera on trobarem un serie de llacunetes que haurem de flanqueixar de males maneres entre troncs i esbarzers fins trobar en la part frontal de la capçalera una traça que puja fortament (més una traça de senglar que un corriol) fins trobar una bifurcació ben marcada, si continuem a mà dreta arribarem al Llac de la Lola. Després continuerem pel trencall de la esquerra que puja fins trobar una pista que continuarem en direcció N.

Pocs metres més endevant trobarem que la nostra modesta pista va a petar a una molt més gran, seguint-la en la mateixa direcció fins a un revolt tancat on trobarem el Pantà de la Mitxeta. Veurem que la pista principal que ara gira en direcció SE puja fins a un coll i un important creuament de pistes, just abans podrem veure a mà dreta un corriolet que baixa en direcció S, paral.lel a la depressió del Torrent del Llop i que es on es troben els Llacs. Trobarem en pocs metres un trencall que haurem de deixar a mà dreta i uns metres més enya la posibilitat de baixar de forma salvatge aprofitant una torrentera i entre esbarcers, tot utilitzant el nostre millor estil de "Sandokan", petarem a la capçalera del Llac Escarrançit. Tornem al corriolet (on hi vaig deixar una fita com a indicació per on vaig inicial el meu descens salvatge) i d'aquí a la bifurcació de pistes.

Aquí haurem de pendre el trencall de la esquerra que va baixant en direcció E. En pocs metres trobarem una bifurcació on haurem de pendre la pista que trobarem més a la dreta fins anar a petar en pocs metres a una altre pista que haurem de pendre a mà dreta, en direcció N i que desseguida, en un rebolt, trobarem una pista que baixà a mà esquerra paral.lela i a certa alçada del Torrent de Miralles. Seguirem aquest pista uns 10min fins trobar a mà esquerra un camí que puja. Aquí mateix, just en front, a mà dreta, trobarem un corriol que ens duurà al Llac del Miquel.

Tornem a la pista principal que seguirem en direcció S, passant per sota d'uns cables d'alta tensió fins arribar just a sobre d'un important rebolt de la carretera. Baixem a aquesta i la resseguim en direcció O fins trobar l'entrada de l'urbanització, inici del nostre recorregut.

Rodalies de Matadepera

2009-03-27T05:30:00.000-07:00

Aquest capítol recull una serie de fonts que podrem trobar de forma dispersa en les rodalies del poble de Matadepera i les seves urbanitzacions.

La Carena del Sabater i el Gurugú.

Recorregut: 8,5Km.
Durada: 2h30min.
Dificultat: No presenta dificultat excepte el Malpàs que no es que tingui dificultat técnica però que pot impressionar per la seva situació d'alçada i estretor. Evitar aquest pas en situacions de pluja.

Iniciem aquest recorregut just en la Font de la Tartana que arribarem gràcies a les indicacions que hi han en la urbanització de Sant Llorenç dels Pins. Al final del Carrer de la Font de la Tartana trobarem la font homónima. De aquí la pista segueix uns mitres fins trobar una bifurcació on haurem de pendre el trancall de la dreta que baixa a la torrentera i puja després, deixant un desviament previ a mà dreta, al Collet dels Forns en uns 15min. Aquí hi trobarem, a més d'una petita llacuna, una triple bifurcació on haurem de pendre la pista frontal que ens duurà en 20min a una bifurcació amb indicacions de totes direccions a l'esquerra i El Guirbau a la dreta.

Quan arribem en pocs metres a la masia la voltarem per trobar un camí que baixa en direcció O que va a buscar uns corrals. Just en el revolt de sobre dels corrals trobarem la Font dels Llorers amb una petita bassa.

Tornem a la bifurcació i ara prenem el trencall de "totes direccions" que en uns 5min ens duurà a una ample pista que haurem de resseguir en direcció O. Descartant alguna que altre trencall sempre haurem de resseguir la pista principal fins a arribar a un dipósit d'aigua on trobarem una important bifurcació. Aquí haurem de girar a la dreta, pujant en direcció N fins trobar el Coll de la Grua deixant previament un trencall a mà esquerra.

Uns metres passats del coll, trobarem a mà dreta un corriol que entra en el bosc penjat en la vessant E del Gurugú, amb marques blau/grogues i verd/vermelles (Matagalls-Montserrat) i on trobarem en uns 10min el Gorg del General. Continuem uns 10min més fins trobar en un terreny rocallós la Font de les Mosques. Pocs metres més enyà trobarem una fita a l'esquerra que ens indica un corriolet que tot pujant, amb marques blau/groges, va a petar amb un corriol transversal just a sota de les parets del Fus.

Aquí pendrem el trencall de la esquerra que, primer passant del Malpas, ens duurà al Coll del Malpàs on podrem fer una curta ascensió fins el cim del Gurugú o be iniciar la baixada per un caminet que vaixa tot lliscant per la vessant O d'aquest. En poc temps arribarem de nou al Coll de Grua on trobarem un camí a mà dreta que baixant i amb marques verd/vermelles que petarà en uns 5min en una pista que haurem de pendre per l'esquerra i en pocs metres toparem de nou ara amb una pista gran que seguirem per la dreta i que ens portarà en uns 10min a la bonica masía de Can Torres.

Just passada la masía ens trobarem un trencall on pendrem la pista que surt per la nostre esquerra, en direcció E fins arribar en uns 15min a una important bifurcació. Just abans del creuament trobarem un corriolet que surt a la nostre dreta i que resseguirem uns 20min fins arribar finalment practicamenent a la Font de la Tartana, inici i final del nostre recorregut.

Font del Corraló: Ens haurem de situar en la intersecció dels carrers del Xiprer i del Avellaner, de l'urbanització Can Solà del Racò (Matadepera). Continuarem uns metres pujant uns metres de aquest últim en direcció S i apocs metres trobarem un camí a mà esquerra que va vorejant una serie de xalets en direcció E fins trobar la Font del Corraló en un revolt tancat.

Font de les Canyes: En la carretera que va de Terrassa a Castellar del Vallés, just en el PK19 podrem trobar a mà esquerra una zona per poder deixar el vehicle i una àrea d'hots que s'extenen per tota una torrestera que ens ve desde el N. Un caminet de ciment entre els horts ens duurà en pocs metres a la Font de les Canyes.

Font de Can Vinyers: Per trobar aquesta font ens haurem d'adreçar a la masia de Can Vinyers, seu del Club de Golf La Mola, a les afores del poble de Matadepera. Al final del carrer Ponpeu Fabra, a la esquerra de la masía trobarem un camí que va pel redera de la masía i per sobre de la torrentera que limita el camp de golf. Trobarem uns cartells indicadors que ens indicaran el camí de la propera Font de Can Vinyers envoltada d'impresionants plataners.

Les Pedritxes. Can Roure

2009-03-27T05:02:00.000-07:00

Aquest capítol recull una serie de fonts que podrem trobar de forma dispersa en la vessant E de la Serra de les Pedritxes que s'estén desde el turó de Castellsapera al N fins a petar practicament amb Terrassa al S.

La Barata:
Podriem dir que la Barata es un ínfim nucli urbà composat per una serie de masies agrupades complementades per l'esglesia de Sant Roc. Desde aquí podrem anar a buscar la Font de les Cantarelles y la Font Foradada.
Si seguim uns metres a munt per la carretera que duu al Coll d'Estenalles, just quan s'acaben els terrenys urbanitzats de La Barata , trobarem un caminet a mà esquerra senyalitzat com a "Camí Ral" que en pocs metres s'ajusta amb una pista que haurem de reseguir a munt durant uns 15min. Aquí trobarem una bifurcació on haurem de pendre el trencall de la dreta que uns metres., La pista poc després es transforma en un caminet que va girant en direcció oest fins trobar en uns 15min la Font de les Cantarelles.
De tornada a la carretera, just en front de l'entrada al "Camí Ral", a l'altre banda de la carretera podrem trobar les restes de l'antiga Font Foradada. Actualment no hi raja aigua peró es pot intuïr que en temps passats aquest era un indret fresc i agradable com demostra la bassa (ara seca) i restes d'un antic jardinet entre grans arbres.

Can Roure:
Igual que La Barata, Can Roure és igualment un petit nucli habitat compost per unes poques construccións i l'esglesia de Sant Joan amb un bonic cementiri adjunt. Dins el recinte del cementiri podrem trobar la Font de Sant Joan i al final de la pista, just a sobre de tot el complex, trobarem també la Font de Can Roure.

Font dels Horts:
La podrem trobar en la par alta de l'urbanització de les Pedritxes. Al final del carrer del Raval de Roca Bruna podrem intuïr un corriolet que baixa en picat i que creua una torrentera, és en aquest punt on podrem trobar el terra mullat pels filtartges de la surgencia de la Font dels Horts.

Font de la Riba:
Harem de plantar-nos en la pista que surt del carrer d'Alba de la Barata, en un revolt tancat, entre les urbanitzacions de les Pedritxes i els Rourets i que puja al Coll de la Riba, en uns 10min trobarem a mà esquerra un caminet que transcorre en direcció E paral.lel a la pista a una certa alñçada fins trobar la Font de la Riba.

Font de Roques Blanques:
La trobarem en el parking de l'àrea d'Esplai Can Candi. En la carretera que puja de Terrassa al Coll d'Estenalles. En la mateixa rotonda de desviació al nucli de Matadepera trobarem a l'esquerra un petit descampat amb dues pistes asfaltades que pujen en direcció O, haurem de pendre la de més a l'esquerra que va esquivant tots els terrenys de Can Candi fins arribar a l'èra d'esplai amb la Font de Roques Blanques.

Castellar del Vallés

2009-02-11T09:34:00.000-08:00

Torrent de Canyelles.
Recorregut: 3,5Km
Durada: 1h
Dificultat: baixa.

Inicierem el nostre recorregut en la pàrt més alta del mateix poble de Castellar del Vallés, entre dos grans dipósits d'aigua podrem trobar el carrer de Cadaflach just en front d'uns camps d'horta i d'on surt una pista en direcció Oest que va entre uns camps d'olivera i que va a topar en pocs metres amb la riera.

Deixarem primerament un camí que va a buscar la riera per creuarla a mà esquerra i continuarem la cómoda pista que transcorre en direcció N sempre paral.lela a la riera. A pocs metres trobarem una bifurcació que ens duurá de seguida a la Font dels Casots.

Tornem a la pista que continuarem fins trobar a mà esquerra una petita cadena que para el camí d'un corriol que travessa la riera per un modest pontet. Just creuat a l'altre vorera girarem a mà dreta on el corriolet transcorre paral.lel a la riera, passant per un camp d'alzines, fins trobar la amagada Font de la Noguera.

Tornem de nou a la pista on continuarem fins deixar mà esquerra el desviament de la masía de Canyelles. Pocs metres més a munt trobarem en un revolt un corriolet que s'obre a la dreta que va a la Font del Llorer. Tornem a la pista i pocs metres més a munt trobarem a mà dreta a peu de camí la Font dels Gossos.

Tornem al poble pel mateix camí i podrem anar a cercar un parell de fonts que es troben els mateixos horts periurbans, per anar a crecar-les ens haurem de situar a l'esglesia del poble on trobarem un bonic parc que la voreja. Si ens situem en la porta N, on trobarem un parking, podrem trobar una pista que baixa abruptament a la riera, travessant-la amb un fort revolt, on a pocs metres ja de pujada trobarem una bifurcació a la esquerra que passa paral.lel a la riera i que travessa les hortes. Al final, quan la ruera fa un meandre, al final de les hortes, podrem trobar la Font dels Ocellets.

Tornant al par de l'esglesia ara haurem de sortir pel S on baixarem per un carrer a la dreta on a pocs metres trobarem el Carrer del Calvari que va a petar de nou a caps d'horta i on trobarem un corriolet que ens duurà a la Font de les Bassetes.

Font del Brunet i Fonts Calenta.

La Font de Can Brunet la podrem trobar just radera de la casa de Can Brunet, actualment un restaurant just a la sortida de Castellar en direcció a Sant llorenç Savall. A mà dreta de la casa trobarem un corriolet que va tot flanqueixant la torrentera fins tropar amb una pista. Just aquí trobarem un corriolet que entra a mà dreta a la llera de la torrentera. tot passant un pontet i just a sota d'una artesa alçada trobarem la Font de Can Brunet.

Continuant la carretera a munt direcció a Sant Llorenç Savall, a molt poca distància del Brunet trobarem a mà esquerra una entrada a un petit polígon industrial (Fonts Calenta). Es tracta d'una peleteria que ha utilitzat l'aigua de la Font Grossa que es troba just a sota de la fàbrica a ran del riu Ripoll. Aquesta font està dins el recinte industrial i l'antiga font (en forma de safeig) ja no es possible visitar-la, ara be, podrem apropar-nos i veure la sortida de l'excès d'aigua desde el riu Ripoll. Per accedir-hi no accedirem desde aquí sino desde el revolt que dona accès al pont que creua el riu a l'entrada del poble, en la carretera de Terrassa a Castellar. Trobarem una pista que transcorre parel.lela i a certa alçada al riu en direcció N. La pista es transforma en un caminet on en pocs metres podrem veure un corriolet que baixa abruptament al fons del riu, just en front de Fonts Calenta. si conseguim creuar el riu per uns murs de ciment petarem a un salt d'aigua entre esbarzers provenent de la Font Grossa. La font original es troba en una caseta a pocs metres per sobre.

Tornant-nos a situar en la part alta del Fonts Calent, passada la peletera, trobarem un camí que travessa unes hortes. Uns metres més enyà un corriol baixa al riu. A l'alçada d'una alzina a mà dreta, continuant riu a munt hauriem de trobar l'oblidada Font del Pi. Jo no he conseguit trobar-la però m'han confirmat que es trobava allà, just a sota del que hara es un bosc d'esbarzers impracticables. espero poder-me apropar un dia poder trobar la font a base de maxet i esgarrapades.

Riu Ripoll

Recorregut: 3,5Km (només anada)
Durada: 1h30min
Dificultat: baixa.

Iniciarem el nostre recorregut just quan la carretera travessa el riu abans d'entrar al poble de Castellar. En el mateix mateix revolt previa a l'entrada del pont trobarem un corriolet que baixa a unes hortes, aquí just en el pilar del pont trobarem la Font dels Arbrets. Seguim en direcció S tot vorejant els horts fins al peu d'un antic pont i on trobarem un banc, veurem una pista que baixa paral.lela al riu i a pocs metres podrem trobar a mà esquerra entre alzines la Font de Can Pèlags amb la seva gran bassa adjunta.

Tornem al pont antic que haurem de travessar per anar a buscar l'altre vessant del riu on un caminet va a buscar la carretera. Pocs metres més a munt trobarem un carrer que baixa en durecció S passant per un polígon industrial. En el mateix carrer en un revolt trobarem a mà esquerra la Font del Lledoner i pocs metres més a vall la Font dels Enamorats incrustada en un mur de ciment (poc apropiat al seu nom).

Veurem que a pocs metres més a vall el carrer desapareix per convertir-se en un camí que travessa el riu per un gual. A pocs metres trobarem un desviament a mà dreta que, entre hortes porta a la Casa del Boà. Aquí trobarem entre dues construccions la Font del Boà amb la seva bonica bassa amb peixos de colors.

Tornem a la pista principal i la resseguim en direcció S. Tornarem a travessar el riu per un altre gual i a uns 15min veurem que a mà dreta apareix un ampli camp d'horts. Haurem de agafar el segon corriol que surt perpendicular a la pista, just abans d'un pla amb grans alzines, i que vaixa entre les horts fins trobar una esplanadeta amb un arbre. D'aquí haurem de creuar un hort a la dreta i en pocs metres podrem trobar la Font del Castell ja baixant a la conca del riu.

Tornan a la pista principal, just passat el plà d'alzines vuerem un caminet que entra en un nou camp d'hortes i en pocs metres gira a l'esquerra tot travessant les parcel.les. Al final de tot aquest "carrer" trobarem la Font del Safreig.

Rodalies del castell.

El primer punt de partida es l'entrada de la pista que porta al Clasqueri (castell), on trobarem en la pista de la esquerra, a pocs metres, un corriolet que entra en direcció a la riera on just sota els pilars d'un petit pont que soporta la carretera trobarem la Font de les Canyes.
Tornem a la cerretera on trobarem a l'altre banda una pista que s'endinça pel bosc en direcció NO amb una tanca perimetral a la dreta. Quan la pista gira a la dreta per anar a trobar la masía de Can Riera, dins la tanca trobarem la Font de Can Riera.

Trobarem una altre font si anem al Castellar Vell. Iniciarem el nostre recorregut en Can Sallent, en un revolt de la carretera. Baixarem per la pista que després d'una fort revolt va flanqueixant uns camps de conreu fins arribar a una esplanada amb una bifurcació a l'esquerra que haurem de pendre. En pocs metres el camí gira a la dreta i podrem trobar aquí la Font de Sant Antoni. Tot continuant la pista trobarem en pocs metres el Castellar Vell.

En el camí de la pedrera de Can Sallent podem fer un curt passeig que ens duurà a un parrell de font. Iniciem el nostre recorregut a a l'entrada de la carretera que porta a la pedrera i que surt en un revolt tancat entre Can sallent i El Casquerri. Veurem que just a l'entrada puja una pista a l'esquerra que haurem de seguir durant una 10min, trobarem llavors una surgencia d'aigua que surt just en la vorera esquerra de la pista. Un modest bassal i plantes d'aigua ens indicaran l'ubicació de la Font de la Baga, just a l'altre cantó de la pista podrem apreciar millor sobre unes roques el pobre raig d'aigua.

seguim la pista i en pocs metres trobarem una bifurcació on haurem de pendre el trencall de la dreta que anirà baixant fins trobar la pista asfaltada que puja a la Pedrera i que pendrem de baixada on en uns 10min de marxa trobarem a mà esquerra un caminet que baixa a una torrentera a uns grans plataners. a la part interior del revolt trobarem la Font dels Horts del Forn. Continuarem per la pista asfaltada fins al punt de partida.

Les Arenes

2009-01-02T09:12:00.000-08:00

Recorregut: 7Km
Dificultad: Mitjana
Horari: 3h30min.
Comentaris: Itinerari molt anàrquic que salta de un costat a l'altre de la carretera i del riu i paissatgisticament poc estimulant però que visita un dels llocs més coneguts del Parc Natural com es l'ermita de Les Arenes.

Aquest itinerari tracta de cercar les surgencies d'aigua que podrem trobar a les rodalies del riu Ripoll entre l'Area d'Esplai i la Ermita de les Arenes.

Iniciarem el recorregut al parking de l'Area d'Esplai que trobarem en la carretera que conecta Castellar del Vallès amb Sant Llorenç Savall. En aquest punt trobarem una pista que puja en direcció N a la esquerra del riu i en pocs metres trovarem un pont que el travessa, tot seguit deixarem una amplia esplanada a mà dreta i ens situarem en un revolt bastant marcat. Aquí trobarem un corriolet que baixa al riu i on trobarem un punt feble rocallòs per saltar a l'altre banda del riu. La veritat es que no recomano la recerca de les dues fonts que s'hi troben en l'altre banda ja que crec s'hi troban oblidades i cobertes entre vegetació. De aquí haurem de buscar un lloc on entre esbarzers pujar al prat que es troba just a sobre del marge esquerre del riu.

Una vegada assoltit el prat amb una pista que el flanqueixa trobarem a mà dreta un pou que intueixo seria més o menys on podriem trobar en un passat la Font del Prat amb la masia de l'Illa a dalt i a mà esquerra, en una zona de grans plataners a ran de riu una zona amb una junquera i altres plantes d'aigua i un punt rocós per on cau un regalim d'aigua al riu on intueixo seria la Font Ferrosa.

Tornem a saltar a l'altre riva del riu i ens situem en el revolt. Aquí trobarem un camí a la dreta que puja bosc a munt, passant just per sobre de l'esplanada que vem deixar al costat del pont. Aqust camí ens duurà en uns 10min a la bonica Font del Carme. El caminet segueix per la dreta de la font i continua, passant per un corriol "refugi per si plou", bosc endins tot flanqueixant un turò en direcció S, seguint marques blaves, fins arribar a una barraca de pedra. En aquest alçada haurem de baixar com podem entre esbarzers a la torrentera que es troba a pocs metres, aquí trobarem molt amagada la Font del Sabater i la seva petita bassa d'aigua.

Tornant a la cabaneta es possible anar baixant paral.lelament a la riera per unes feixes sense camí marcat pero per terreny transitable fins trobar un caminet que haurem de resseguir a mà esquerra. Als pocs metres trobarem uns traça de corriol que puja a mà esquera entre el bosc passat per una barraca de pedra i que finalment desemboca en un marcat revolt d'una atrotinada pista que haurem de seguir a mà dreta. A pocs metres trobarem en la vorera esquerra la Font de Cal Bord.

Continuem la pista que finalment va a petar a les taules i parrilles de l'Area d'Esplai. De aquí un còmode camí, sense creuar el riu, ens portarà en uns 5min a la Font de la Boixa i de aquí al pont sobre el riu.

Per continuar el nostre recorregut ens haurem d'apropar be caminant o en vehicle al parking de l'Ermita de les Arenes que trobarem a mà esquerra de la carretera. Just en font, a l'altre vanda de la carretera trobarem un caminet que baixa en direcció al riu Ripoll. En un camp de grans alzines trobarem un corriolet que baixa a la llera d'una torrentera i hon trobarem molt amagada la Font del Cascabell que no deixa de ser una surgencia amagada entre esbarzers. Tornant al camp d'alzines trobarem un corriolet que va en direcció S paral.lel al riu Ripoll tot passat per un prat on al final de aquest trobarem la Font de l'Illa a peu del riu.

Tornem a la carretera i anem a buscar ara la entrada de la vall de Matalonga que es troba a pocs metres, a l'alçada de la font, on trobarem una esplanada i al final de aquesta un camí que s'endinsça en direcció Oest. Deixarem primerament un trencall a mà dreta que va a l'ermita i en uns 10min trobarem un altre trencall d'una pista oblidada a mà dreta que haurem de seguir ara en direcció N entre bosc de pi i paral.lel a la torrentera de la Furriola. En uns 10min de marxa veurem que la pista gira a la esquerra en una forta pujada, en el revolt trobarem un corriol que al creuar la torrentera, amagada entre la vegetació, podrem trobar la Font de la Furriola.

Tornem al camí del fons de la Matalonga fins trobar el desviament que va a l'ermita on en uns 10min podrem trobar la Ermira de la Mare de Deu de les Arenes i la seva plàcida esplanada. De aquí retornarem rapidament al parking finalitzant el nostre recorregut.

Podem apropar-nos posteriorment a buscar un parell de surgencies carretera a munt, molt aprop de Sant Llorenç Savall. Havent passat el Revolt Fondo trobarem que a pocs metres la carretera passa al costat dret de una bassant rocosa on veurem a mà esquerre la Cova del Carner indicada amb una estaca metal.lica de color verd, a dins trobarem l'aigua provenent de la surgencia interior de la Font de les Coves del Carner. Seguint la carretera, el seguent revolt, trobarem una petita esplanada on podrem deixar el vehicle i desde on surt un caminet que baixa abruptament fons la llera del riu Ripoll on trobarem un punt on podrem saltar fàcilment a l'altre riba. Sota un gran arbre trobarem la bassa de la surgencia de la Font del Rossinyol.

El Dalmau i el Daví

2008-12-18T08:07:00.000-08:00

Recorregut: 9,5Km
Dificultad: Mitjana
Horari: 3h30min.
Comentaris: Interessant recorregut que combina passejades pels imponents boscos de la Vall de Mur amb les travesses aéries de les espectaculars cincleres de la vessant nord de la Mola.

Iniciarem el nostre recorregut a la pista que surt d'un revolt molt tancat (Revolt Fondo) en el 14Km, passat Les Arenes, en la carretera que va de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall. Aquesta pista es la va a buscar els masos de El Daví i El Dalmau. Tot i estar prohibida al pas no està barrada i recomano avançar una mica si anem amb cotxe fins trobar en uns 300m una explanada a mà dreta. Continuem la pista fins trobar una bifurcació on haurem de pendre el camí que trobarem a la esquerra que aprofita el fons d'una riera per adinçar-se dins la vall. Deixarem un trencall a la esquerra i als 10min de marxa toparem de nou amb una bifurcació que per la dreta continua per la llera de la riera i per la esquerra haurem de continuar, ara de pujada, fins trobar a mà esquerre un corriolet que ens portarà en pocs metres a la Bassota del Dalmau.

Tornem al camí principal i continuem pujant pel bosc on ens anirem troban marques de color groc que ens guiaran en uns 10min de forta pujada a una cruïlla, a la dreta arribarem desseguida a la Font Neda. Tornarem a la bifurcació i ara pendrel el camí que estaba a l'esquerra que puja al Coll de la Castellassa de Dalmau en una forta pujada i un camí no gaire marcat.

Una vegada assolim el collet pendrem el camí a la dreta que ens porta a un turó rocallós que haurem de grimpar sense dificultad. Una vegada superat el camí gira a la dreta ara tot flanqueixant en alçada les vessants rocoses de la Carena de la Cova de les Ànimes. Aquest recorregut no es que pressenti dificultats però el camí no està gaire traçat i hi han moments en que va a peu de les cingleres amb un fort ambient de verticalitat. Una vegada haguem superat la proa rocosa de la carena arribarem a una torrentera molt marcada i on toparem amb un camí més marcat que baixa del coll. Continuarem per la dreta i així flanqueixarem la segona proa rocosa i arribarem a la segona torrentera on de nou toparem amb un camí ample que ara baixa de Santa Agnés.

Continuem aquest camí còmode fins trobar en pocs metres un corriol a mà dreta que baixa al fons de la torrentera i d'aquí a la Font Gentil. Tornem al camí principal i continuarem deixant primer un trencall a mà dreta i després un altre corriol que puja directe a mà esquerra. Es després de això que trobarem un camí a mà esquerra que haurem de seguir durent uns 10min i fins topar amb una bifurcació marcada per una fita. Aquí haurem de pendre el trencall que continua a la esquerra, passant a prop d'un antic forn de calç i ja de la masia de El Daví i fins topar amb un camí ample on trobarem un safeig antic. Continuem ara aquest camí a la esquerra fins trobar en pocs metre la Font del Daví.

Desfem el camí fins el safreig i fins la bifurcació amb la fita i ara prenem el altre trencall que baixa per dins del bosc i quan el corriol passa fregant uns camps de conreu trobarem a pocs metres la Ermita de Sant Pere de Mur, construida a finals del segle XI. Continuarem baixan per les escaletes i continuem el corriol que va a petar en pocs metres amb unes feixes de cultiu que ens portaran al mas de El Dalmau. Es tracta d'una bonica masia que ja existia en el segle XIV.

Continuarem el nostre recorregut baixant per la pista asfaltada que transcorre paral.lel a una torrentera. En pocs metres trobarem un corriolet que baixa a mà esquerra a buscar la Font del Cubell (o Font del Frare). Continiem la marxa per la pista fins trobar la bifurcació amb la pista del Daví. En 5min podem apropar-nos a veure el imponent Pi de les Quatre Besses que trobarem a un centener de metres passat el revolt tancat a la pista que puja a el Daví, el podrem visitar a través d'un corriol que trobarem a mà esquerra.

Finalitzarem així el nostre recorregut tornant a la cruïlla de pistes i continuar baixant fins trobar el cotxe o la carretera.

El Pantà de Can Bogunyà

2008-12-16T07:49:00.000-08:00

Recorregut: 11Km

Dificultad: Mitjana
Horari: 3h30min.
Comentaris: Itinerari on solament destaquen les vistes de Terrassa en la seva part alta i la visita del desconegut pantà.

El Pantà de Can Bogunyà, o més conegut per la gent de Terrassa com el Llac Petit, pot servir de punt de partida per anar a buscar unes poques fonts que es troben el la vessant sud de la Serra de les Pedritxes.

Podrem iniciar el nostre recorregut en el Parc Audiovisual de Catalunya i que podrem trobar en un desviament a la esquerra tot sortint de Terrassa en direcció Coll d'Estenalles. El veurem desde lluny ja que està a tocar d'un enorme hospital abandonat dedicat en la decada dels 60-70 per malalts de tuberculosi i altres malalties de tipus pulmonar. Just en front de aquest complexe trobarem una esplanada on podem veure un corriol indicat amb marques blanc/blaves que d'inici transcorre paral.lel als estudis del Parc Audiovisual.

Aquest camí topa ràpidament amb un camp de conreu que haurem de vorejar per la part alta i, seguint sepre les marques blac/blaves, arribarem ràpidament al Pantà de Can Bogunyà. La veritat es que el pantà, contruit en els primers anys del segle XX, te un gran historial de casos de morts d'homicidis i accidents i juntament amb el proper Hospital del Pulmó, on també ha contribuit amb un extens historial de morts i suicidis, fan que la atmosfera pugui tenir un caire sinistre. La veritat es que la primera vegada que vaig estar aquí em va soptar la quantitat d'escombraries que estaven amontonades a les seves voreres però ultimament he trobat el paratge net i amb fauna, ànecs, tortugues de grans dimensions (no autóctones sino de introducció "domestica") i peixos de cert tamany, de fet he trobat gent pescant.

Seguirem el nostre itinerari vorejant el pantà per qualsevol de les dues ribes fins a la petita explanada que es troba a la seva capçalera. De aquí veurem com entra en el bosc un caminet que en pocs metres passa per la dreta de la traça d'una torrentera on trobarem uns graons rocosos, pocs metres per sobre d'aquests trobarem una surgècia d'aigua que es la Font de Can Bogunyà.

Pocs metres per sobre trobarem a la dreta el camí que puja a Font de les Bardisses que trobarem deseguida.

Tornem al caminet del fons de la torrentera i a uns 10min trobarem un pal de tensió sense us. Pocs metres abans de aquest pal podrem trobar una pedra al terra amb les marques blau/blanques i ès desde aquí on podrem veure un corriol bastant tapat per vegetació que s'obre a mà dreta i que va pujant primer en direcció E i en pocs metres gira al N. En uns 10min trobarem una misteriosa xabola de llauna i pocs metres més a munt, a mà esquerre, podrem veure un replanet amb unes xumberes i al fons de la torrentera la oblidada Font de l'Alzina. Actualment no es més que un abocador de brossa atés de la gran quantitat de garrafes i bidons, testimonis de que la surgència deuria brollar quantitat d'aigua important en el passat, actualment està totalment aixuta.

NOTA: just sota el pal de tensió sense ús podrem veure que s'obre un corriolet a mà dreta que va guanyant alçada en direcció N i que discorre paral.lel al Torrent de Fontalba. En uns 10min de pujada, quan el camí es dilueix hi vaig trobar a mà esquerra, dins la torrentera, una surgència que brollava bastanta aigua.

Continuem pujant pel caminet que desseguida trobarem una bifurcació prenent el trencall que segueix en direcció S i on en uns 5min arribarem a una ample pista, just a sota d'una torre d'alta tensió. Continuem pujant per la pista on trobarem una bifurcació amb un parell de cadenes. Pendrem el trencall de l'esquerra que va pujant en direcció N i en uns 15min trobarem un tancat revolt, en la seva part interior trobarem la Font Trobada.

Seguirem la pista i en pocs metres trobarem una bifurcació. Aquí pendrem el camí que segueix recte en direcció O i en pocs metres trobarem també en un revolt tancat la Font del Janot.

Tornem a la bifurcació anterior i agafem la pista que puja i que gira ràpidament en direcció Oest. Arribarem en uns 20min de marxa una bifurcació amb indicacions. Agafem el trencall frontal i que va en direcció a la Font del Troncó però que a la dreta de la cadena que barra el pas trobarem un corriol que baixa directissim, creuant a pocs metres un antic camí, i que retroba finalment la pista just a l'alçada de la Font del Troncò.

Havent vist la font desfem la draçera fins a la cruilla i tornem pèr la pista per la que hem pujat. En un punt del camí veurem com la pista creua uns cables d'electricitat, aquí veurem com baixa un corriol directe en direcció S. Trobarem una bifurcació que pendrem per uns escalons a mà esquerra i finalment fins topar amb un camí més ample que pendrem per la dreta. Trobarem més endevant una pista i que en pocs metres deixarem ja que trobarem a mà esquerra un camí que anira flanquejant en direccó N a buscar el fons de la vall. Més o menys per aquesta alçada trobarem el caminet de pujada marcat amb les marque blanc/blaves que ens portarà finalment al pantà i al punt de partida.

La Pola.

2008-12-14T09:17:00.000-08:00

Recorregut: 9,5Km
Dificultad: Mitjana
Horari: 4h
Comentaris: Molt recomenable. Recorregut imprescindible per coneixer alguns dels racons més interessants de la serra de l'Obac.

Iniciarem el nostre recorregut en el parking de l'Alzina del Salari, en el 11Km de la carretera que va de Terrassa al Coll d'Estenelles. Haurem d'iniciar el recorregut pujant pel carrer asfaltat que va agafant rapidament alçada, posteriorment ja en carrer de terra, fins al Coll de Tres Creus on trobarem una bifurcació de camins. Haurem de pendre el camí que ens trobarem frontalment i que baixa per la vessant Oest de la serra, amb unes impressionants vistes de Montserrat.

Passarem pel costat de la Balma de la Porquerissa i poc després trobarem una bifurcició on el caminet de la dreta ens portarà a la Font de la Pola. En el clar que es troba en front de la balma trobarem un corriolet que en pocs metres toparà amb el camí principal que haurem de seguir en direcció N i on als 5min de marxa trobarem un corriol marcat amb fites que baixa a l'esquerra tot vorejant les vandes rocallosses del Quarto de Reixa. Haurem de seguir per aquest camí fins a un collet on deixarem un corriol que baixa a mà dreta i continuarem per dalt del llom on el nostre camí anirà més o menys per la part més alta de la Carena de l'Espluga.

En uns 15min veurem com el camí, en un prat pedregòs i indicat amb fites de pedra, gira soptadament a la dreta i baixa a buscar el Torrent i, després ja de pujada, el Turó de l'Espluga on trobarem la Bauma de l'Espluga. A la esquerra se'ns obre un camí que en pocs metres ens porta a una bassa a la dreta del camí i finalment a una esplanada on a la seva part final trobarem a mà dreta un corriol que baixa abruptament a buscar el Torrent del Figueret. En uns 10min estarem al fons de la torrentera on trobarem la Font del Bosquet.

Creuem la torrentera i indicat per fites trobarem un caminet que puja fins trobar una pista que haurem de resseguir cap a la dreta o el que es el mateix en direcció E a trobar l'inici de la vall. En uns 10min trobarem un revolt molt tancat d'on surt un discret corriol a mà esquerre i que puja fortament a buscar el cim de la Carena de la Fosca. A mig camí trobarem una bifurcació on haurem de deixar a l'esquerra el camí que puja a un collet de la carena i agafar el trencall de la dreta que va flanquejant sota una banda rocallosa. En un moment del flanqueig, a la alçada d'una proa rocallosa molt marcada, trobarem a la dreta un gran bloc de pedra suspés i a la esquerra una alzina una mica més gran que les altres. Pocs metres abans de aquesta combinació trobarem un corriolet que baixa i que ens conduirà rapidament a la Font de la Viola.

Tornem al caminet i continuem franquejant inicialment i després d'una forta pujada trobarem l'Hospital de la Sang que haurem de creuar i a pocs metres a la esquerra trobarem una gruta de la Cort Fosca on en el seu interior trobarem la Font del Rossinyol. Aquest es un dels racons més amagats de tota la serra de l'Obac i que va servir d'hospital i amagatall de tropes carlistes en la guerra de successió del s.XIX.

Pujem pel caminet que en pocs metres ens duurà a la part alta de la Carena de la Fosca i on trobarem en uns 15min una pista que haurem de baixar fins trobar en el mateix punt a mà dreta un corriolet que ens duurà directament a la Font del Racó Gran i a mà esquerra un caminet que puja fins a trobar una plaça, a mà esquerra suspesa sobre una banda rocallosa trobarem la Font de les Estelles i a mà dreta la Cova del Racó Gran.

El caminet segueix per darrera de la cova a buscar el Coll de Tanca que trobarem en uns 10min. Aquí trobarem una bifurcació, per una banda el camí que baixa a buscar la Font de la Pola i per l'altre un corriolet que puja a mà esquerra o apocs metres es bifurca i haurem de seguir frontalment per un camí molt confús o més ben dit un bosc transitable que ens duurà al cim de la carena. Tot i que aquest camí no es gens clar trobarem de vegades alguna que altre fita passant per una zona rocosa però que sempre haurem d'encarar frontalment fins trobar al cim de la carena un camí molt marcat.

Continuarem aquest itinerari a mà dreta fins trobar una bifurcació, el trencall de la dreta ens portarà en pocs metres al cim del Turó de la Pola i el de la esquerra de nou al Coll de Tres Creus, on ara de baixada pel carrer tornarem a l'Alzina del Salari, finalitzant el nostre recorregut.

Podem visitar de baixada la Font de l'Olla en un revolt proper de la carretera, a mà dreta. Trobarem un petit parking a mà esquerra.

L'Alzina del Vent. Carena de la Castanyera.

2008-12-06T03:21:00.000-08:00

Recorregut: 6,5Km

Dificultad: Mitjana
Horari: 3h

Comentaris: Molt recomenable. Transcorre per una de les zones més interessants del Parc Natural.

Interessant recorregut per una de les zones més céntriques de tot el Parc Natural i que te, per tant, una de les millors panorámiques globals de tot aquest territori. També es un dels punt més concorreguts pel que fa a excursionistes que gràcies al fàcil accés i explotada bibliografia, venen en massa a descobrir els nombrosos indrets d'interés i les espectaculars vistes dels principals cims del Parc i interesants panoràmiques dels Pirineus.

Iniciarem el nostre recorregut el l'Alzina del Salari, en el Km11 de la carretera que puja al Coll d'Estenalles on trobarem un dels parkings habilitats del Parc Natural. Just darrera d'un panell d'informació trobarem un camí que s'enfila pel bosc trobant en pocs metres una de les fraccions de l'empedrat original del camí que anaba de Terrassa a Mura anomenat com els Graons de Mura.

Als 5min de pujada trobarem una bifurcació de camins on haurem de pendre el de la dreta que inicialment baixa i trobans de seguida una torrentera la va resseguint de forma planera fins creuar-la finalment, es aquí on el camí s'estreny. Més endevant trobarem una altre bifurcació on haurem de pendre el ramal de la esquerra on trobarem de nou en la torrentera la Font dels Traginers.

Desde aquí trobarem un corriol a mà esquerra que va pujant i va agafant més caracter de camí trobant en una zona de llaçades un altre sector de l'empedrat dels Graons de Mura. Finalment arribarem al Coll de Boix on en direcció N, a pocs metres, trobarem un pista que haurem pendre en la mateixa direcció. A pocs metres a mà esquerra trobarem la impressionant Alzina dels Vents (es recomenable visitar-la en dates nadalenques per trobar un bonic pessebre sota les seves branques.

Resseguirem la pista uns metres fins trobar un camí indicar a mà esquerra que va en direcció a Mura. Trobarem pocs metres més enya una altre estaca indicadora on sortirà a mà esquerra un corriol que en pocs metres trobarem tallat per un balcó rocallós que dona a la vessant oest de la Serra de l'Obac. Haurem de franquejar a mà dreta on el corriol va baixant en direcció N esquivan una succesió de bandes rocalloses fins arribar finalment a la Font dels Debanadors que trobarem a mà esquerra dins una bauma.

Resseguirem el corriol a mà dreta i a uns 300m trobarem una canal que puja entre dos blocs rocosos. Una vegada a la bretxa el corriol segueix en direcció E fins topar amb un camí que haurem de pendre a mà dreta. A pocs metres trobarem una estaca indicativa que ens indica una bifurcació. Haurem de pendre en trencall de la esquerra que puja per dins del bons a la Carena del Castanyer on toparem de nou amb la pista.

Si ens dirigim a mà dreta, en pocs metres trobarem les runes de la Coma d'en Vila, pero nasaltres haurem de seguir l'itinerari a mà esquerra per la pista que seguuirem en direcció E fins trobar en uns 10min el Coll de Garganta. Aquí mateix trobarem a mà esquerra un corriol que baixa cap a la vessant de Fontfreda. A pocs metres trobarem una bifurcació on haurem de pendre el trencall de la esquerra que continua baixant ara en abruptes llaçades que ens duuran finalment a la Font Freda.

Havent vist la font haurem de remontar de nou a la pista que haurem de seguir fins trobar uns pals de llum, aquí trobarem un camí a mà dreta que comença a baixar per una canal en direcció S sota les parets de El Castellar. Als 5min trobarem la Font de l'Hort.

Seguirem el corriol de baixada deixant més endevant un tencall a mà esquerra i finalment anirem a petar a un revolt molt tancat de la carretera que haurem de seguir fins trobar en 1Km de nou L'Alzina del Salari.

Rodalies de Sant Feliu del Racó

2008-11-29T10:17:00.000-08:00

Recorregut: 3,5Km (Itinerari de les tres fonts del Torrent del Torell)

Dificultad: Fàcil
Horari: 1h

A les rodalies de Sant Feliu del Racó i les seves urbanitzacions podrem trobar nombroses surgencies que podrem "caçar" be en recorreguts a peu o be anant a buscar-les unitariament.

Podem cercar tres fonts en un itinerari que començaria en la carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, uns metres abans del 11Km. Aquí trobarem a mà dreta una pista barrada a la circulació, inicialment de terra però que a pocs metres la trobarem asfaltada i que entra en el bosc paral.lel al Torrent de Torell en direcció N. De seguida trobarem una bifurcació on haurem de pendre el trencall de la esquerra que va guanyant desnivell amb unes llaçades tancades. Tornarem a trobar una bifurcació que ara haurem de pendre el trencall de la dreta fins a arribar a un revolt molt tancat ja a la vista del Casot del Carner.

En el mateix reboltb trobarem un corriol que entra en el bosc en direcció E on a pocs metres trobarem la Font del Carner. El caminet continua per unes feixes de conreu primer i després ja en direcció N s'endinça en el bosc. Uns 10min. més endevant trobarem les restes de la caixa d'un antic camió a mà esquerra. Aquí de seguida trobarem una bassa i camuflada entre la vegetació trobarem la Font del Quelet.

Tornarem al camió i continuarem pel corriol a munt on trobarem en uns 10min. en un revolt a mà dreta just creuant una torrentera trobarem la Font del Paraire. Continuarem pel corriol fins trobar en pocs metres un camí que baixa en direcció S primer per un llom i que finalment va a petar a una pista atrotinada que seguint-la va a petar a la pista asfaltada inicial o acabarem el nostre recorregut.

A més podrem visitar de forma particular les següents surgències al voltat de la zona urbanitzada de Sant Feliu del Racó:

Situant-nos en la carretera de Castellar a Sant Llorenç Savall, just en front del segon desviament a Sant Feliu del Racó, a peu de carretera al costat mateix de la Casa del Torell, trobarem la Font del Torell, es tracta d'una surgència on han aprofitat per fer una unitat de bombeig d'aigua.

Continuarem ara en direcció a Sant Feliu, just a sota del pont de la carretera que puja a Sant Feliu del Racó, en front del Torell, trobarem molt amagada entre esbarzers la oblidada Font del Frare. Podem trobar un corriolet que baixa de la carretera al riu en un trencall a la dreta i a la font en el trencall de la esquerra.

Continuem per la carretera a Sant Feliu del Racó i a pocs metres trobarem a mà esquerre un desviament que va a una depuradora i uns camps de conreu. Ja a tocar del riu, buscant en la vertical de la depuradora trobarem un accès al riu i d'aquí la possibilitat de poder-lo travessar. A l'altre banda podrem baixar el riu per terreny practicable just per sobre del engorjat d'aquest tram. A uns 50m trobarem a mà esquerre un raig d'aigua que, tot sortint de la paret entre matolls i una raquítica figuera, i cau directament al riu en un bonic salt d'aigua, es tracta de la Font del Figuerot.

Tornem a la carretera i, en direcció a Sant Feliu, quan trobem un parell de bancs a mà esquerre en una petita esplanada i continuent uns metres fins a un revolt amb guardarrails, es aquí on trobarem un corriolet amb unes escales de pedra que baixa al fons del riu. Aquí trobarem la Font de la Riera.

Continuem per la carretera fins situar-nos en el centre urbà. La següent font la haurem de buscar pujant a la urbanització El Racó, seguint la direcció d'un restaurant anomenat El Cim. Trobarem finalment una rotonda on haurem de continuar el trencall que continua pujant en direcció O. a pocs metres trobarem el primer carrer a mà dreta que no te sortida. En el fons trobarem un corriol que baixa per sota d'un xalet i que va a buscar una torrentera on trobarem la Font del Baldris.

Tornant a la població de Sant feliu del Racó, en la carretera que travessa aquesta població en direcció S trobarem un desviament que porta a la masia de Can Juliana. En pocs metres caminat per la pista trobarem la antiga masia i un fort revolt que gira a mà dreta. aquí mateix trobarem un camí que s'endinça en el bosc en una forta pujada paral.lel a la torrentera. Quan aquest camí giri bruscament a la esquerra trobarem un corriol que continua recte en direcció a la torrentera on a pocs metres trobarem la Mina de Can Juliana a mà esquerra.

Font de les Jeies: Haurem d'entrar en la urbanització Aire-Sol D i seguir les indicacions que condueixen a la urbanització El Balcó de Sant Llorenç. Una vegada arriben entendrem per que es diu així. Continuarem el carrer principal fins trobar una plaça circular on trobarem un carrer que baixa a mà esquerra que haurem de pendre on a pocs metres haurem de girar pel primer carrer que gira a mà dreta on trobarem en un revolt d'on surt un pista a la dreta i en la mateixa torrentera la Font de les Jeies.

Riu Ripoll. Serra Llarga

2008-11-18T10:58:00.000-08:00

Recorregut: 8Km

Dificultad: Fàcil
Horari: 3h
Comentaris: Recorregut recomenat per anar amb BTT i poc recomenat per fer caminant ja que la majoria de l'itinerari es pista forestal. Aconsellat si es va caminant apropar-se en cotxe ja que la pista presenta bon estat fins la meitat del recorregut.

Aquest itinerari recull algunes de les nombroses fonts que trobarem en el mateix traçat del Riu Ripoll pel seu pas per les Arenes i les que podrem trobar en la vall que s'obre entre la Serra llarga i el Serradell.

Per inicial el recorregut haurem de arribar a la Ermita de les Arenes per la carretera que uneix Castellar del Vallès i Sant Llorens Savall. Uns metres més amunt del parking de l'ermita trobarem una pista a mà dreta que haurem d'agafar. Com la pista està en bon estat podem entrar el cotxe i havent travessat un gual trobarem un lloc ample per deixar-lo.

Haurem observat que tot just passat el gual trobem una senyalització a mà dreta que indica un camí que va vorejant el riu Ripoll que d'nici fa un meandre de dreta a esquerra. Seguim el caminet amb unes petites marques blaves. En l'inici d'un segon meandre ara de esquerra a dreta trobarem una intersecció de corriols, seguirem tot recte i a pocs metres, sota uns grans plataners trobarem la Font de l'Espingol i al costat mateix la Font d'en Fullola. Continuem el caminet qie va paral.lel al riu a una certa alçada. En el punt més tancat del meandre i sobre una grada per sobre del camí trobarem la Font Rodoria.

Haven vist aquestes fonts tornerem pel mateix caminet fins al gual de la pista principal i a l'explanada on hem deixat el cotxe. Continuem a munt fins trobar a pocs metres a mà esquerra una altre pista barrada amb una cadena que baixa a la llera del riu Ripoll. Travessem un parell de guals més i trobarem a mà esquerrra les dues Basses del Barceló. Continuem la pista que ara s'endinça en el bosc. A pocs metres abans d'un revolt tancat trobarem a mà esquerra la Font de l'Enric de la Fonda. Continuem per la pista que gira en direcció oest. En un revolt trobarem un pal indicador d'un corriol que baixa en direcció a la torrentera, aquí podrem trobar la Font del Carner. Continuem pel corriolet que tot pasant per la Font del Barceló torna a sortir a la pista a la alçada de les Basses del Barceló.

Recolem per la pista fins trobar la pista principal on a pocs metres hem pogut deixar el cotxe. Continuem la pista amunt durant uns 20min. on trobarem una bifurcació marcada per un gran plataner i una caseta de la llum (es possible arribar fins aquí amb cotxe ja que la pista pressenta bon estat). Just en front de aquesta caseta trobarem una petita bauma i la Font del Plàtan, es tracta d'una surgència en la llera del torrent on podrem trobar problablement del marquest dels senglars al prendre els seus banys de fang. Tornant a la caseta veurem que inicia el seu recorregut una pista en direcció nord. Als 5min trobarem a mà esquerra, dins la torrentera la Font dels Trons.

Recolem a la pista principal que a pocs metres de la caseta i el plataner trobarem a mà dreta, dins la torrentera, la Font de Sant Jordi. Continuem la pista a munt que, deixant un desviament a mà esquerra i una vegada travessa la torrentera, ara ja agafa una forta pendent i va guanyant alçada amb alguna que altre llaçada. Així arribem a la part alta d'una carena on trobarem la masia del Calafalc.

Just quan haguem deixat la masía al darrere, just en font d'uns camps d'olivera trobarem un corriolet a mà esquerra que va baixant per unes grades. Poc a poc el corriol es transforma es un camí empedret que va baixant per dins el bosc en direcció nord. Als 5min trobarem un revolt a esquerra on trobarem la Font de Sant Antoni.

Finalitzarem el recorregut tot desfent tota la pista fins arribar a la carretera.

Fonts de Mura

2008-11-06T09:48:00.000-08:00

Recorregut: 6Km
Dificultad: Fàcil
Horari: 3h
Comentaris: Itinerari que combina la recerca de les nombroses fonts que podem trobar a les rodalies del bonic poble de Mura a més de visitar al meu gust la masía més emblemàtica de tot el Parc. Aquest recorregut no deixa de ser una combinació del descrits en els tríptics editats del parc Natural de Sant llorenç del Munt i l'Obac, en especial els titolats com a "Més de mil fonts" i "Balmes, masíes i molins" i que podrem trobar en qualsevol punt d'informació del Parc.
Aquest es el recorregut al meu gust més agraït de tots els descrits en aquest gloc.

El poble de Mura, a més de ser al més gust un dels més bonics de Catalunya pel que fa a ambient rústic, presenta un gran numero de surgencies en les seves rodalies que fan que podem compaginar una caminata matinal amb una bona passejada urbana pels racons de aquest poble durant la tarde, arrodonint així una jornada apte per tots els públics.

Iniciem l'itinerari en la Font de l'Era, que es troba en el mateix poble, just en front d'una zona d'esplai infantil i a l'altre banda de la riera. A pocs metres de la font surt una pista que puja fortament en direcció sud que després de unes poques llaçades trobarem un caminet a mà esquerra (marcat amb una fita metal.lica) i que va pujant en direcció sud guanyant la cresta de la carena.

Als 30min aprox. trobarem uns graons i justament a dalt trobarem la Font del Cargol. Continuem el camí que una vegada arribi al coll trobarem una estaca metàl.lica a la dreta que ens indicarà un corriolet que va a buscar el Coll de Reixac en 5min. Deixem un corriol a la esquerra i comencem a baixar direcció a la Torrentera de Reixac on a pocs metres una altre estaca matàl.lica ens indica el camí a les Coves de Mura.

Continuem el corriol inicial fins trobar una pista als 10min que haurem de pendre cap a la esquerra. Trobarem més endevant les torres d'alta tensió i una altre pista que hem de deixar a mà esquerra. Podrem veure despres ja el nucli rural del Puig de la Balma i la Vila. Ara de baixada trobarem a mà esquerra la Font de la Baga de la Vila.

Seguim la pista i a pocs metres de creuar la riera trobarem un corriol marcat per estaca que puja, passant per uns camps de conreu i un pessebre, a la imprerssionant casa pairal del Puig de la Balma. Podrem com s'ha aprofitat la protecció natural d'una bauma per edificar aquesta impressionant masia que va ser edificada en el segle XIII com ho demostren els seus dos finestrals gòtics. En aquest nucli fan dinars i també tenenun petit museu amb objectes i maquinària de l'antic món rural.

Ens dirigirem posteriorment a la Vila on metres abans trobarem un corriol que baixa senyalat amb una estaca metàl.lica i que va vorejant aquesta masia. Seguirem aquest camí que baixa rapidament al fons de la riera on trobarem un antic molí i la carretera que va a Rocafort. Just abas de agafar la carretera hem de agafar un corriol que surt a mà dreta i que va paral.lel a una sèquia fins creuar la riera.

Continuem per aquest corriol que transcorre paral.lel a la carretera i a la Riera de les Nespres fins trobar trobar a mà dreta la Font de la Mascarosa a pocs metres. continuem el camí fins trobar la Font de la Noguera al costat de les restes del Molí d'en Faura. Continuem paral.lels a la riera passant pel costat del Centre d'Interpretació del Parc Natural ja a l'entrada del nucli urbà fins trobar el corral municipal ple de gallines, galls d'indi, conills i ànecs. Val la pena estar uns minuts observant com interaccionen les diferents espècies. Indispensable visitar-lo si es va en companyia de nens.

Al costat del corrol apareix un caminet que haurem de pendre, ara ja està tot el camí identificat amb estaques. A pocs metres trobarem la Font de la Coma. Tornem a l'itinerari marcat que transcorre ara rodejant a certa alçada el poble de Mura. Deixem un camí a mà dreta que puja i després un altre a mà esquerra que baixa. Continuem i passarem per la blanquera on en temporades d'abundància d'aigua ens podrem trobar un salt d'aigua.

Continuem per unes antigues feixes de conreu fins trobar ja de baixada la senyalització de la Font del Foradot. Es un dels racons més espectaculars de tot el Parc Natural i es tracta d'uns salt d'agua que anat construint durant els anys una gruta amb la tosca, heures i molses i on podrem trobar a més una petita font camuflada entre les molses i una bassa natural de certa profunditat i aigua extremadament transparent. Es tracta d'un lloc màgic.

Continuem baixant on a pocs metres trobarem sota un gran plataner la Font del Formatget i de aquí, passant per camps d'horta i una font anònima, arribarem ja al nucli urbà directament a la plaça de la esglèsia ( que també s'ha de visitar si es pot l'interior romànic).

Pujol de la Mata

2008-10-28T05:13:00.000-07:00

Recorregut: 7Km
Dificultad: Mitjana
Horari: 3h
Comentaris: Interessant recorregut per laVall de la Fontfreda.

El Pujol de la Mata es una perfecta atalaya per poder contemplar les vall occidentals de Mura i la vessant oest del Montau. Aquest itinerari descriu la volta a aquest Puig cercant les fonts que hi han a les rodalies.

Iniciem el recorregut en el poble de Mura, justament enn la Ermita de Sant Antoni. En aquest punt una pista s'endinça paral.lela a la riera. A pocs metres trobarem a mà esquerra la Font del Xesquest. Continuarem la pista fins una múltiple bifurcació, a l'esquerra un camí senyalitzat ens apropará en pocs minuts a la Font del Rector.

Tornant a la bifurcació haurem de pendre la pista de la dreta que quan no portem ni 20m de recorregut trobarem una fita a mà esquerra que marca un cami que puja per unes grades argiloses i a la alçada d'una torre electrica haurem de prendre un corriol a ma dreta que va pujant paral.lelamnt al torrent de la Font Freda. Durant mitja hora estarem pujant primer suament i despres de forma més mantinguda fins arribar a un coll, just als peus del Pujol de la Mata.

Aquí trobarem una triple bifurcació; a la esquerra podrem anar en uns 5min a la Sesta Ferestega que es un bonic bosc d'alzina, a la dreta el camí de pujada al cim del Pujol que asolirem en el últim tram gràcies a unes peces metàl.liques clavades a la roca (veure també una finestra natural), i el camí que surt fontral es el que haurem de pendre per continuar l'itinenari.

Agafem aquest corriol que inicia amb una forta baixada. Quan travessem la segona torrentera veurem que a uns cinc metres d'haver-la travessat trobem una bifurcació, agafarem primer el camí que puja a la esquerra uns 15min fins trobar les basses naturals de la Font dels Confits quan travessem la torrentera.

Tornan a la bifurcació prendrem llavors el camí que sortia, una vegada creuada la torrentera, girava a la dreta. Veurem que de seguida travessa de nou la mateixa torrentera i puja suaument pel cantó dret de aquesta. A pocs metres trobarem en el fons la Font de la Figuerota, una altre surgencia temporal on es posible es podran veure restes de les activitats de neteja dels senglars.

Continuarem pel camí que va guanyant alçada i que va pasant per sota de la vessant oest del Puig de la Mata. Quan la vegetació es fa més tancada, a pocs metres s'intueix un corriol a mà esquerra que baixa en picat al fons de la torrentera. Al final podrem trobar la Font dels Tolls, es tracta d'una antiga font amagada en la vegetació amb una taula i cadires, un indret del tot oblidat.

Havent visitada la font remontarem el corriol fins trobar el camí principal que haurem de seguir-lo en direcció nord durant uns 40min fins trobar finalment una pista en el fons de la vall que haurem de seguir-la en la mateixa direcció. Veurem que en un punt la pista travessa la torrentera, serà a quí on trobarem una serie de basses naturals anomenades Les Llosades.

Continuarem després per la pista fins trobar la intersecció de la Font del Rector i la pista inicial fins al punt de partida de la Ermita de Sant Antoni.

El Paller de Tot l'Any

2008-10-09T03:06:00.000-07:00

Recorregut: 10Km

Dificultad: Mitjana
Horari: 4h

Comentaris: Ruta llarga molt recomenable en la seva primera meitat per les importants vistes de la vall de Rellinars i Montserrat al fons. La segona meitat més aburrida ja que es camí transcorre precticament en la totalitat per pista forestal.

Aquest itinerari ens aproparà a les principals atalayes com el paller de Tot l'Any, Roca Salvatge o Castell de Bocs, i que coronen la vall de Rellinars i on trobarem algunes antigues fonts.

Iniciem el nostre recorregut en la Casa Nova de l'Obac que es un dels Centres d'interpretació del Parc Natural i que trobarem en la carretera de Terrassa a Rellinars, just en el coll de l'Obac. Aquí trobarem sobretot en primavera gran afluència de públic ja que es un dels punts principals d'entrada en el Parca Natural. Agafarem una pista cimentada que es troba darrera de la Casa Nova, just a mà esquerra de la Casa de la Pastora que es el bar de aquest centre.

Trobarem que la pista es bifurca agafant el brancall de la dreta on a pocs metres trobarem la Casa Vella de l'Obac. Es tracta d'un actic asentament rural que fa més de 1000anys ja existia en aquest indret una torre de guaita que en els segles posteriors es va anar transformant en un centre agricola fins que finalment, en el segle XVIII, va ser avandonat pel cataclisme rural que va significar la Fil.loxera per la economía vinícola de la zona.

Pasada la petita capella trobarem un corriol que s'endinça en el bosc. a pocs metres trobarem unes escaletes que baixen a mà esquerra i que porten a un pou de glaç. Continuarem pel corriol inicial, passant previament pel costat del Turó Roig (agulla rocosa amb impresionats vistes de Montserrat), trobarem ràpidament la Font de la Portell a.

A pocs metres trobarem que el corriol es bifurca en dos brancalls. Haurem de agafar el de la esquerra que anirà baixan bruscament dins una vegetació molt tancada. Creuarem un parell de torrenteres y finalment el camí pujarà fins les runes de La Calsina. Si baixem una miqueta per un camí ample que arriba a les restes de aquesta masía trobarem a mà dreta la Font del Clot.

Continuem a vall pel camí fins petar ràppidament al fons de la torrentera, on el camí fa un revolt. Haurem d'adinçar-nos pel la llera de la torrentera aigües a vall on trobarem la Font o bassa dels Rosseguers, a mà esquerra just a sobre d'un tallat que ens tallaria el pas en cas de seguir baixant.

Tornem a la Calsina i prenem el corriol que surt a mà dreta de la construcció i que pujarà fins el Collet Gran. A mig camí, quan tinguem les parets del contrafort del Paller de Tot l'Any a la esquerra ens apareixerà un discret corriolet que va baixant fins el fons de la torrentera. Es aquí on podrem trobar la Font del Solitari practicament tapada per la vegetació. Havent visitat aquest font tornarem al corriol que ara començarà a pujar de valent fins al coll.

Una vegada en el Collet gran ens trobarem un camí molt còmode que es el Camí Ral, antic itinerai que comunicava Barcelona i Manresa i que haurem de prendre per la esquerra. A uns cinc minuts trobarem un corriol que puja a mà esquerra i que ens servirà si volem pujar al cim del Paller i que finalment haurem d'utilitzar unes cadenes fixes per guanyar el cim de l'agulla.

Tornem al Camí Ral i una vegada havent vorejat el Paller per la seva vessant nord trobarem a mà esquerra un caminet que destrepant un resalt de roca ens duurà a la Font del Lladre que la trobarem dins una bauma. Visitada la font tornarem al Camí Ral i seguirem, ara en baixada fins al Coll del Correu on a mà esquerra baixa una canal que mé a ball va a petar amb una pista que agafarem per la dreta i que va rodejant les pareds del Castell de Bocs.

Trobarem a uns 5min un revolt molt tancat d'on sortirà un camí que agafarem i que anirà primer per dant d'una carena fins just abans d'uns pals de tensió d'on sortirà un corriol a mà esquerra que baiuxarà amb una forta pendent fins trobar les restes de una antiga pista molt tapada de vegetació. L'agafarem per la esquerra i que a uns 200m farà un revolt molt tancat per salvar una torrentera. El camí aquí està molt camuflat pero es pot anar seguint fins creuar una altre torrentera i després arribar una pista gran.

Agafarem la pista per la esquerra fins una estaca metàl.lica a mà esquerra que assenyala l'Avenç de la Saiola i la Font de la Saiola (d'on no he pogut trobar el lloc exacte de la surgència). Seguidament continuarem la pista que va pujant en direcció est amb uns tancats revolts.

Arrivarem a un pint ons creuen uns cables electrics i agafarem un corriol inicat per fites que van pujant més o menys resseguint els cables fins a una pista gran que ja veurem es va a propant a la Casa Vella de l'Obac que la veurem més a munt i més endevant es transformarà , ja cimentada, en el camí inicial que ens duurà al punt de partida.

La Riera de Rellinars

2008-10-02T10:12:00.000-07:00

Recorregut: 9Km

Dificultad: Mitjana
Horari: 3h30'
Comentaris:

Numbroses fonts i surgencies apareixen per las rodalies de la riera de Rellinars. Aquest itinerari intenta cercar-les i aprofitar per aproparnos a antics masos en les parts altes de serralada de l'Obac.

El nostre punt de partida es el parking de la Esglesia de Sant Pere i Sant Fermí a les afores de la població de Rellinars. Iniciem el recorregut pasant per devant del cementiri i a pocs metres trobem una ample pista que en els seus primers metres es creuada per una tuberia en alçada que va a parar a una antiga fàbrica. Continuem per la còmoda pista fins trobar un camí a mà dreta marcat amb un cartell de Camí de les Fonts.

Prenem aquest camí que va paral.lel a una certa alçada de la Riera de Rellinars. A pocs metres intuirem a mà dreta unes antigues terrasses de conreu i la possibilitat de baixar a elles. Haurem de trobar un mur de pedra d'uns dos metres d'alçada, just a sota d'aquest trobarem uns estaca metàl.lica just al terraplen que cau a la riera i desde on es pot baixar a ella, a mà esquerra podrem trobar ben amagada i a peu e l'aigua la Font del Pastor.

Retornant al caminet i seguint remontant-lo creuem un pontent i just desprès trobarem a mà esquerra la Font Noial. En aquesta zona trobarem passat un hort una bifurcació a mà esquerra que ens duurà en pocs metres a la Balma de l'Endaló. El camí més endevant es troba amb una acequia i anirem seguint-la fins a la Font de Rellinars on trobarem taules. La proximitat amb la pista principal fa que molta gent apropi el seu vehicle i carregui garrafes en aquest font per a ús domèstic.

Pugem les escales que comuniquen amb la pista i continuem el camí per la dreta. La pista transcorre paral.lela a la riera trobant pel camí una presa. Seguim durant uns 10min i anirem veien que la pista es va deteriorant progresivament per convertir-se en un ampli camí intransitable per vehicles. Trobarem donç una bifurcació, el brancal de la esquerra s'endinça direcció nord dins el bosc mentre el trencall de la dreta creua la riera formant un revolt tancat. Hem de agafar aquest últim camí que primer en direcció sud i després est va a trobar una ample pista.

Pràcticament en la intersecció entre el caminet d'on venim i la pista trobarem la Font de Carlets a mà esquerra. Continuem la pista en direcció est i a pocs minuts trobarem la Font dels Llaminers a mà dreta i dins la riera.

Continuarem per la pista fins trobar una bifurcació. Des d'aquí podrem anar a buscar pel trencall de la dreta en camí de anada i tornada la Font de del Conill que trobarem a uns 15min de la bifurcació. aquest camí va creuant en nombroses ocasions la riera trobant basses d'aigua. La font la trobarem a mà esquerra senyalitzada amb una fita amb una marca blava dins el recorregut de la riera. Tornarem després a la bifurcació de la pista principal.

Seguim la pista principal on trobarem una altre bifurcació. Si agafem el trencall de la dreta trobarem, una vegada haguem creuat una torrentera una altre bifurcició, es aquí on trobarem a mà esquerra un petit corriol que es fica en la torrentera on trobarem la Font del Trull. Desde aquí seguirem la llera de la torrentera uns metres fins trobar a mà esquerra un gran pi i un corriolet que surt del seu darrera que puja en direcció E fins trobar la Font de la Pedregosa , que no deixa de ser un pou, i l'avenç adjunt.

Tornem a la pista principal i continuem pujant trobant desseguida un camí que surt a la dreta i va buscant la llera de la torrentera que finalment creua i troba en un racò hombríbol la Font de la Barbotera. Tornem a la pista que ara puja en forta pendent fins trobar després d'un parell de llaçades primer les runes de Les Boades Velles i la de Les Boades amb impresionats vistes del Castell de Bocs i el Paller de tot l'Any.

A pocs metres de la masia trobem una intersecció de camins. Prendrem el de la esquerra senyalat amb un piló metàl.lic amb marques vermell/blanques.

A uns 5min en un revolt trobarem la Font de les Boades. Continuarem pel mateix camí fins trobar Les Cases, masía pràcticament enrunada amb unes impresionants vistes de Montserrat i la vall de Rellinars. Just redera de la contrucció, on es troba un pal elèctic, trobarem dos corriolets que surten de aquest punt. Agafarem eld e la esquerra que en uns 10min podrem trobar la Font de les Cases.

Tornem a la casa pairal i anem baixant ja per una pista que en ocasions podrem trobar draceres als nombrosos revolts senyalitzades amb marques vermell/blanques. trobarem finalment la pista inicial del nostre itinerari que prendrem per la dreta i ens conduirà en pocs minuts al punt de partida.

Matalonga. Castellassa de Can Torres

2008-09-27T10:18:00.000-07:00

Recorregut: 8Km
Dificultad: Alta
Horari: 3h30'
Comentaris: Itinerari molt perdedor però que ens endinça en paratges de gran frondositat on podrem tenir unes espectaculars vistes de la cara est de la Mola.

La vall de Matalonga ens brinda una de les més espectaculars visions de la vessant est de la Mola. Es tracta de una vall que transcorre practicament planera desde la seva entrada desde el mateix riu Ripoll fins a les impresionants farallons que conflueixen finalment en el mateix cim de la Mola.

Podeim deixar el cotxe en el 13Km de la carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall. Pasada l'àrea d'esplay de les Arenes, trobarem a la esquerra un entrada al costat d'una petita construcció abandonada. Ens trobem un parking amb un plataner al centre. aquí iniciem el nostre camí.

Uns metres més enyà trobarem una cadena y un camí que s'endinsça pel fons de la vall, just per la mateixa torrentera. A mà dreta trobarem la pista que no em de agafar i que porta a l'Ermita de les Arenes. Continuem per la mateixa riera durants uns 20min i veurem que a mà dreta s'eleva un terraplèn argilòs d'uns 15m d'alçada, es aquí quan hem de trobar a mà esquerra una fita i un corriol que puja per la vessant obaga de la vall.

Agafem aquest corriol que s'endinça per un ambient humit i ferèsteg sempre de pujada. Trobarem més endevant, senyalitzat amb una modesta fita, un corriol que entra per la esquerra totalment perpendicular al nostre camí. L'haurem de agafar. Passats uns 200m per un terreny més o menys planer i bastant sinistre trobarem la Font de l'Arç.

Desde aquí el camí s'intueix que segueix a mà esquerra i es veuen unes fites que sembla que indiquin un itinerari de pujada. Resseguin-les sortirem del bosc tancat primer en una forta pujada i després en una forta baixada declinant cap a la dreta, sempre ben marcat per fites més que de camí marcat, petarem en el fons d'una torrentera on trobarem la Font de la Serventa.

Havent visitat ambdues surgencies (més que fonts) recularem fins a trobar el corriol inicial que segueix pujant per aquest ambient humit. Uns 100m més amunt troben una bifurcació senyalitzada per fites. Hem de agafar el itinerari de la esquerra que va pujant a fort ritme fins sortir definitivamnet del bosc fins el Turò de Matalonga. Aquí tenim unes vistes excepcionals de aquesta salvatge vessant de la Mola amb la Castellassa de Can Torres a la dreta.

Arribarem a un collet on desembocarem amb un altre corriol. L'agafarem per la dreta i veurem que està senyalitzat amb les marques vermell/verd de la Matagalls-Montserrat i que es va apropant a la vessant de la Mola. Saltarem per sobre un arbre caigut (punt important per l'itinerari de tornada) y anirem salvant uns farallons rocosos per unes grades ben marcades fins a gairebe la capçalera de aquesta nova vall (Baga dels Herbeis) que se'ns ha obert als nostres peus.

Sense avisar s'obre un nou corriol a mà dreta que hem de agafar i deixar a l'itinerari de la Matagalls continui els eeu camí cap a Montserrat. aquest nou itinerari ràpidament comença a senyalitzar-se amb marques blau/grogues i nombroses fites. Després de unes fortes pujades i la sensació que la Castellassa l'han amagat finalment ens la trobem de morros amb les corresponents impressionants vistes de tota la vall de Matalonga i "El Bolet" al costat.

Retrocedim el camí fins trobar l'arbre caigut, es aquí quan hem de flanquejar per la dreta per un pedregal sense senyalització alguna pero que es deixa fer fins trobar un llom que va baixant, tenint la Castellassa just a l'esquena i es aquí on si podrem trobar algunes fites que ens marquen un atrotinat corriol que baixa abruptament just pel fil del llom fins a petar finalment amb una pista abandonada.

Agafem aquest camí per la esquerra i baixem comodament pel fons de la Baga dels Herbeis. Més endevant trobarem a peu de camí a mà dreta una modesta fita que ens indica tímidament un gairebé desdibuixat corriol que ens portarà finalment al fons de la torrentera i a la Font d'en Pèlags.

Seguirem per la pista, més endevant podriem trobar també la Font de la Penyora tot i que jo no l'he sabut trobar més o menys per on s'ajunta el camí amb les línies eléctriques. Aquesta pista arribarà finalment a una altre molt més ample i més enyà, a mà dreta, trobarem senyalitzat amb un pilò metalic amb els colors vermell/blanc. Agafarem aquest itinerari que s'endinça en el bosc fins a petar finalment amb el nostre cotxe al final de l'itineri.

Rellinars. La pedra seca

2008-09-21T05:12:00.000-07:00

Recorregut: 7,5Km

Dificultad: Mitja
Horari: 3h
Comentaris: Si eliminem la part de la Font del Bosc i el corriol del Casot es un itinerari per fer amb bici tota la família.

Aquest itinerari es una variant del descrit en el tríptic que faciliten els punts d'Informació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac titolat La pedra seca i on podem trobar les restes de la important activitat agricola, especialment vitícola, en la que estava inmersa aquesta regió abans de l'arribada catastrófica de la fil.loxera en el segle XIX. L'itinerari transcorre entre antigues terrasses de conreu granyades al pedregós terreny salpicat per una multitut de petites cabanes de pedra que servien als antics camperols a guardar-se les eines de treball o a aixoplugar-se en condicions metereológiques desfavorables.

El punt de partida es el grup monumental de l'esglesia de Sant Pere i Sant Fermí a les afores del mateix municipi de Rellinars. Continuarem la pista asfaltada creuant un pont i arriban A un grup de masíes (les Ferreres) amb l'esglesia adjunta de Sant Felip Neri, continuem per la pista on a pocs metres de les edificacions ens trobem un rebolt tancat d'on surt una pista paral.lela a la riera. L'itinerari en aquest moment es el mateix que l'excursió senyalitzada de La pedra seca i està senyalitzat amb estaques metàliques amb els colors morat i blanc. Prenem aquesta pista que posteriorment es bifurca, agafant en trencall de la dreta mantenint sempre la riera paral.lela. Toparem amb la Font de Esbarzer i dels Bullidors a mà dreta, senyalitzada i ficada dins la riera.

El camí transcorre plàcid per una amplia pista i on podem anar tobant dispersades antigues barraques de pedra com la d'en Pere Baqué, que trobarem amagada a mà esquerra i que accedirem per un corriolet marcat.

Seguim la pista fins a un revolt tancat d'on surt una pista que s'endinça pel bosc, aquí deixarem el itinerai marcat de La Pedra seca i agafarem aquesta pista que més endevant es bifurcarà. En quest punt haurem de agafar el trencall de la esquerra, el de la dreta serà el que agafarem més endevan despres de haver trobat El Racò. Agamem donç la discreta pista esquerra que (oblidant-nos d'una bifircació a mà dreta) finalment arribarà al Racò on trobarem restes de una antiga construcció on hi vaig contar tres pous. Jo no vaig trobar propiament la surgencia de la Font del Racò però intueixo que aquest lloc hauria de ser un punt on no hauria faltat aquest element per la presencia de aquest pous i restes de rieres. Entre les runes podrem trobar una antiga comuna en perfectes condicions, caseta, cortina, seient de fusta i tapa. Anar al lavabo no era el mateix que ara, sobretot en nits fredes. També podem trobar una explanada on podem trobar una gran taula amb cadires a la obra per si haguem d'obrir l'entrepà.

Desfem la pista fins a la bifurcació on prendrem la pista que s'enfila ara a mà esquerra i que amb una forta pujada i tancats revolts guanyarem alçada. . En un de aquest revolt trobarem la Font del Bosc resguarda per una construcció de pedra. Aquí el recorregut es fa mé sec però va agafant vistes frontals del massís de Montserrat.

Deixem un pista que surt a mà esquera. Arribarem a un ampli revolt on podrem dominar tota la vall per on hem vingut i al fons la masía d'en Casajoana. En aquest punt trobem una intersección de tres pistes pero agafarem un discret corriol que surt del revolt i que baixa abruptament pel llom de la muntanya, passant pel costat de les ruïnes d'El Casot i que va a petar a la pista principal de l'itinerari senyalitzar de La pedra seca.

Seguim la cómoda pista e direcció oest. Més endevent ens topem amb un corriol senyalitzat a mà esquerra que ens portarà a la Font del Càntir que la trobarem dins una bauma, de fet es un podre goteix del sostre de la bauma que va caient en un recipient d'on podrem trobar les fresques aigües.

Recolem i tornem a seguir la pista que després d'un tancat revolt es dirigeix directament a la màsía d'en Casajuana, aquí trobarem un bonic safreig. Prenem la pista que puja en direcció N i als pocs metres veurem un corriolet a mà dreta que va flanqueixant per una feixa fins trobar finalment la Font de Casajoana ja en la torrentera.

Tornem al safreig i desde aquí agafem ara una amplia pista que baixa al fons de la vall deixant la masía a la dreta. Continuem la pista que més endevant transcorra paral.lela a una amplia riera, quan trobem un parell de pilons (sense cadena) dins la torrentera trobarem la Font dels Bugaders. Seguim la pista on a pocs metres es transforma en pista asfaltada i on trobarem el desviament per accedir a la masía del Gibert de Dalt. Es en aquesta cruïlla, just on la pista travessa la riera veurem a mà esquerra la Font d'en Sala i a la banda dreta com es recolectada en una bassa.

Continuem la pista i a uns centenars de metres ens trobem a ma drèta un corriolet que baixa just al capdal de la riera i a la Font del Ginjoler, just a sota del Gibert de Dalt.

Finalment tot resseguint la pista arribem al pont i l'Esglesia de Sant Pere i Sant Fermí, inici i final del nostre itinerari.

Rodalies del Guitard de la Muntanya

2008-09-05T11:10:00.000-07:00

Recorregut: 6Km

Dificultad: Fàcil
Horari: 3h
Comentaris: Tota la ruta transcorre per pista forestal, ideal bici.

Podem fer una fàcil passejada per les rodalies de Can Guitard i podrem refrescar-nos en les nombroses fonts que ens trobarem pel camí.

Si anem en cotxe podem deixar-lo a l'entrada de la pista que porta a la masía, a pocs metres d'un revolt molt tancat que hi ha a uns 4,5Km de Terrassa en direcció Rellinars.

En aquest mateix revolt surt una pista, que ràpidament troba un creuament de camins, si continuem recte pel centre de la torrentera, a pocs metres trobarem la Font de l'Alber . Si agafem el trencall de la dreta, en direcció SE, trobarem ràpidament a l'esquerra un camí que puja directe i abruptament fins trobar una pista superior que predrem per la dreta, pocs metres passat un revolt tancat trobarem a mà dreta la Font del Senyor Ramon.

Tornem a l'inici de la pista que porta al Guitard (no està assenyalada tot i que es evident perque es veu la masía just en front). Resseguim la còmoda pista que va baixant fins a una amplia torrentera i deixant previament una pista a la dreta que serà el camí de tornada. Ya en la torrentera el camí fa una curva tancada i desde aquí, senyalitzada, podem arribar a la Font del Racò que te un aspecte selvàtic inclús en estiu.

Seguint la pista ara de pujada ens trobem una cruilla, baixant a mà esquerre arribarem primer a la Font del Guitard i posteriorment a la explendida casa pairal. Recolem fins a la cruilla (amb una cadena) i comencem pujant a mà dreta durant uns 15min. Ens trobem també en una pronunciada curva, pujant per un corriol senyalitzat, la Font de la Cirera. Aquesta font ja refrescava als camperols del 1703.
Seguim la pista que gira més tard en direcció E passant per una zona d'arbocers, roures i alzines fins trobar ja avall la pista inicial per on retornarem al cotxe.

Podem posteriorment apropar-nos 1 o 2Km direcció Rellinars, agafant una pista a ma esquerra senyalitzada als Cauets on trobarem just en front d'un petit parking la Font del Llimac i a pocs metres avall, just on la pista creua la torrentera Els Caus del Guitard. Per veure'ls he de entrar en la torrentera a ma dreta de la pista i resseguir-la durant uns 200m on just abans de un salt d'aigua (probablement sec) trobarem els Cauets. En època de grans plujes podrem veure sortir agua d' aquestes apertures en la roca i que es sinònim de que el ampli sistema freàtic de la zona de l'Obac està saturat.

Tornant a la pista i remontan-la en direcció a la urbanització d'Els Caus, trobarem a mà dreta una estaca de fusta, desde aquí surt un corriolet que ens duurà al fons d'una torrentera on es trova la Font de l'Ocell Viu, finalitzant aquest recorregut.