ANTIGUES VINYES, ANTIGUES FONTS. SANTA CREU DEL PALOU

Recorregut: 12Km
Horari: 4h
Dificultat: Mitjana, recorregut llarg pero que transcorre practicament tot per pistes amples. La dificultat està en la recerca dela Font de la Guineu, que es tracta d'una traça de corriol amagada i molt coberta de vegetació.

Aquest recorregut ès pràcticament calcat a un post antic de l'any 2009 però que ara, amb més experiència i bibliografia, he pogut complementar amb unes antigues fonts que no coneixia en aquell moment. A mitjans del s.XIX totes aquestes terres enclavades en les valls del NO de la serra del Obac, en la comarca del Bàges, estaven explotades massivament en el conreu de la vinya, com ho demostren les nombroses construccions de pedra seca i tines que hi podrem trobar. Els antics pagesos necesitaven de punts d'aigua propers als seus camps de conreu i per això aprofitaven qualsevol surgència que la natura els proporcionès.

Aquesta vegada he pogut compartir la meva recerca amb el Hugo, el meu amic de tota la vida, que he pogut animar (o enredar) perqué m'acompanyès.

Desde el Pont d ela Vilomara, en el seu extrem N, carretera direcció a Rocafort, just passada la rotona, pendrem el carrer que entra a la dreta i en pocs metres trobarem el Camí de la Casa Nova, una còmode pista per vehicles que ens endinsarà en direcciò SE per la amplia vall per on trascorre la Riera de la Casa Nova. Allà on la pista travessa la llera del torrent i ens trobem una bifurcació de pistes podem deixar el cotxe. En aquest punt podrem trobar la Font Nova (41º41,3450N-1º53.8620***), penjada un parelld e metres amunt, en la vessant vertical esquerre (hidrogràfica) del torrent.

Ja a peu pendrem la pista cimentada, que gira a l'esquerra i sust desprès a la dreta guanyant alçada. Just en aquest segon revolt trobarem un camí carreter quer va a buscar el Torrent de la Font de la Rovira. A uns 300m, just allà on el camí travessa la torrentera haurem de entrar a la seva llera per trobar en pocs metres a la dreta la Font del Sala (41º41,4970N-1º54,0200E***).

Continuem camí amunt, tornem a travessar el torrent, deixem una bifurcació a la dreta per continuar parel.lels a la torrentera fins trobar un tancat revolt que torna a travessat el torrent, trobarem aquí un discret caminet que puja abruptament per la dreta del torrentera. En uns 200m veurem que podrem baixar a la seva llera sense dificultats just per sobre d'un salt d'aigua que haurem de baixar pel seu punt feble a l'esquerra. En pocs metres, mantenint-nos en aquesta vessant esquerra, podrem intuir una traça que ens duurà a un bosquet de boix on podrem trobar amagada la Font de la Rovira (41º41,3740N-1º54,6840E***).

Tornem a la pista principal on, just en aquest tancat revolt, trobarem un cami que entra en el bosc en direcció NE. Aquest camí va transcorre paral.lel al torrent per girar a la dreta desprès guanyant alçada, bastant cobert de vegetació però tot i així transitable, i tornar a girar a l'esquerra ja a dalt del turonet per petar finalment a una pista que haurem de pendre per l'esquerra fins a trobar en pocs metres un ampli creuament de camins. Continurem per la pista que trobarem frontalment, direcció E. En uns 200m, en un revolt, trobarem un camí carreter que ens duurà en pocs metres a la Font del Canelles (41º41,2860N-1º55,1770E***).

Tornem a la pista principal i continuem per trobar en pocs metres un creuament de camins. Baixarem pel revolt de la dreta per girar de nou a l'esquerra, continuarem durant uns 10min, passant per les Tines del Companyò i deixant un trencall a la dreta (que haurem de pendre a la tornada) per trobar després un revolt tancat que travessa una torrentera. Aquí haurem de pujar amunt, salvant un desnivell rocallòs d'un metre i on trobarem una traça de corriol que es deixa remontar paral.lel a la torrentera, de vegades massa envardissada. En la llera del torrent, a la esquerra arran de roca trobarem la Font del Boines (41º41,2280N-1º55,8320E***).

Tornan a la pista per continuar uns 500m on trobarem, desprès d'un pronunciat revolt una bifurcació que pendrem per la dreta, aquesta pista baixa per creuar el Sot de l'Infern i anar per la dreta de la seva llera. Havent passat un parell de torrentres laterals trobarem un corriolet, indicat amb una discreta fita de pedres, que puja abruptament i en ocasions tremendament embardissada. El corriol remonta tot girant a la dreta i desprès a l'esquerra on ja podrem trobar restes d'aigua i basals aprofitats pels senglars. Salvant les bardisses trobarem finalmnet la Font de la Guineu (41º40,7960N-1º56,2380E***). Aquesta font està destinada a quedar oblidada i perduda si no es va visitan amb certa freqüecia i el corriol es va fent transitable. Animo a que la visiteu.

Desfem camí, deixem del Torrent del Sot de l'Infern, tornem a passar per la Font del Boines i abans de tornar a trobar les Tines del Companyò, haurem de pendre la pista que baixa a l'esquerra i que, en pocs metres, al travessar la llera d'un torrent intuïrem que un cami remonta per la mateixa llera. Aquí mateix trobarem un degotall en la pared esquerra de la torrentera, es tracta de la Font de Primavera (41º41,115N-1º55,610E***).

Tornem a la pista i la continuem en direcció O. Als pocs metres trobarem un corriolet a mà esquerra que ens duurà a les runes de l'esglèsia de la Creu del Palou, interesant indret que data del segle XII

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Creu_de_Palou

Podrem baixar de nou a la pista desde l'absis de l'esglèsia, on trobarem un corriolet que baixa abruptament fins la pista a tocar del Panta de la Creu del Palou. Prenem la pista en direcció O, tot deixant en pocs metres la pista que puja al Farell, i que en pocs metres travessarà la llera del torrent. En aquest punt haurem de deixar la pista per ficar-nos per la mateixa llera. Allà on hi podem intuïr un "meandre" trobarem frontalment, a uns tres metres d'alçada la Font del Farell (41º40,8950N-1º55,3570E***).

Per visitar el imprescindible Pou del Farell, hem de pensar que es trova gaire bé en la vertical de la font. ês terreny transitable per la dreta però haurem de girar a l'esquerra per guanyar alçada i poder trobar així la feixa on es troba el pou. El corriolet, si es que hi ha, està bastant embardissat però amb intuició es deixa fer tot arribant al Pou del Farell (41º40,8670N-1º55,3460E***). Desde aquí es veu un camí més ample que puja, per tant suposo que existeix un accès més fàcil al pou desde la masía del Farell. Podem observar que el pou te gravat l'any 1616.

Tornem a la pista que continuem avall, abans de trobar les runes de Can Padre trobarem un trencall a l'esquerra que haurem de pendre per arribar finalment al punt de partida, allà on es trova la Font Nova, en el meu cas on hi vaig deixar el cotxe.

LA GUILLOTERA I EL PUIG DE LA BAUMA

Recorregut: 4.5Km

Horari: 2h

Dificultat: Fàcil.

Observacions: Que he de dir del Puig de la Bauma? Fantàstic!!!! 'encanta passejar per aquí, sobretot  

a la primavera.

Iniciem el nostre recorregut en el parking del Molí Vell, en la pista asfaltada que va de Mura a Rocafort, passat  l'àrea de picnik de la Riera de les Nespres. Desde aquí una pista baixa al fons de la riera a buscar El Molí i Cal Miqueló. Abans d'arribar a aquest trobarem un corriolet indicat que va a buscar el Torrent del Puig que haurem de remuntar.

Als pocs metres trobarem a la dreta una desviació indicada que puja a la Vila i que haurem de deixar per després. Remuntarem el torrent per terreny transitable i anan passat d'una vessant a l'altre en funció de la baixada d'aigua. Observarem que a mà esquerra deixarem enrere els camps de conreu de Cal Miqueló i que a mà dreta s'obrirà la bauma de la Guillotera, Just passada aquesta, a la dreta i sota una gran figuera trobarem la Font de la Guillotera (41º41.840N-1º57.965***).

Reculem fins el desviament que puja cap a la Vila. Es tracta d'un caminet que guanya desnivell fins a trobar la casa de la Vila i d'aquí a petar a una pista. Observarem un corriol indicat que puja al inconfusible Puig de la Bauma passat a ran d'un corral. Una vegada ens situem a la porta del complex edificat veurem una estaca indicant la Teuleria del Puig i que va pujant arran de mur fins a trobar una esplanada amb un accès superior a la masia. Aquí observarem un corriolet que va  abuscar una obaga al final d'una antiga feixa de conreu podrem trobar a peu de roca una bassa i la Font del Puig de la Bauma (41º41.580N-1º57.738E***).

La visita a Puig de la bauma ès obligada i la vista de la seva vall, en especial en primavera, ès molt gratificant. Observarem una pista a sota que travessa la riera, l'haurem de pendre baixant pel corriolet que haviem fet de pujada, el del corralet, fins trobar-la, travessar el Torrent del Codolossos i remuntan per la vessant N de la Carena de Reixac. Observarem que la pista pasa per una zona més ombrívola i boscosa. es aquí, en un lleuger revolt on trobarem a la dreta la Font de la Vaga de la Vila (41º41.590N-1º58.130E***). La veritat és que aquesta vegada me la vaig trobar bastan tapada de vegetació i aixula, de fet me la vaig passar de llarg tot recordant la primera vegada que la vaig veure totalment visible pràcticament a peu de pista i rajant aigua....Que no la perdem de vista!!!!

Continuem la pista que ara puja a buscar una torre d'alta tensió a tocar d'una bifurcació. Ens haurem de situar sota la torre eléctrica i observant el camp que baixa just a sota del filat eléctric. El terreny ès transitable, rocallòs i un centenar de metres avall veurem un salt en el terreny, amb més vegetació. És en aquest salt, just a sota dels fils eléctrics on trobarem la Font del Marc (41º41.762N-1º58.228***).

Tornem a la torre elèctrica i ara pendrem aquest pista que baixa i que en pocs metres gira abruptament a la dreta. En aquest punt del revolt trobarem un corriolet que baixa en direcció N per un terreny boscòs fins arribar a una intersecció on es troba la Creu de la Vila, passant previament pel costat d'una cabana de pedra. Desde la Creu continuarem baixan i a pocs metres trobarem una bifurcació que haurem de pendre per l'esquerra, on el caminet baixa per un terreny clar amb un avista frontal del poble de Mura ja a tocar. El cami, quan s'ajunta amb una torrentera arriba a una esplanadeta ombrivola on trobarem la Font de la Coma (41º41.964N-1º58.398E***).

Continuem baixant fins ala Riera de les Nespres on un caminet va transitant a peu de riera en direcció O passant pel la Font de la Mascarosa, El Molí del Melsa i la Font del Molí i d'aquí al punt de partida.

CARENA DE LA FOSCA. HOSPITAL DE LA SANG

Recorregut: 5.5Km
Horari: 2h
Dificultat: El recorregut no presenta cap dificultat, es cert trobar la canal de baixa al l'Hospital de la Sang no ès sencill, molta gent no la troba, en el seu dia jo la vaig trobar a la tercera i vas ser preguntan a uns amables excursionistes que em vaig trobar. Reconec que no ès un recorregut a remarcar, ès més que res per encadenar aquestes fonts.


Iniciarem el nostre recorregut el l'Alzina del Salari, en el Km11 de la carretera que puja al Coll d'Estenalles on trobarem un dels parkings habilitats del Parc Natural. Just darrera d'un panell d'informació trobarem un camí que s'enfila pel bosc trobant en pocs metres una de les fraccions de l'empedrat original del camí que anava de Terrassa a Mura anomenat com els Graons de Mura.

Als 5min de pujada trobarem una bifurcació de camins on haurem de pendre el de la dreta que inicialment baixa i trobans de seguida una torrentera la va resseguint de forma planera fins creuar-la finalment, es aquí on el camí s'estreny. Més endevant trobarem una altre bifurcació on haurem de pendre el ramal de la esquerra on trobarem de nou en la torrentera la Font dels Traginers.(41º39.642N-1º58.551E)

Desde aquí trobarem un corriol a mà esquerra que va pujant i va agafant més caracter de camí trobant en una zona de llaçades un altre sector de l'empedrat dels Graons de Mura. Finalment arribarem al Coll de Boix on en direcció N, a pocs metres, trobarem la pista que ve de Mata-Rodona. 

Just creuar la pista trobarem un corriol marcat que baixa en direcció NO. El camí primer passa per un terreny clar amb bones vistes fins adintrar-se de nou al bosc on girará bruscament a la dreta, de fet ès una intersecció de corriols, nosaltre spendrem el trencall clar i lógic dela dreta però recordeu que a la tornada haurem de pendra el poc definit que baixa directe cam a l'O. Com he dit primer pendrem el trencall clar i definit que segueix baixant en direcció N i que passarà per un terreny rocallòs que ens baixa de la dreta. En la part més vertical de la pared rocallosa podrem intuir la baixada natural de l'aigua i una petita pica natural on podriem trobar aigua (ja que ès un blog on parlo de fonts naturals i punts d'aigua crec interesant anomenar-lo). Continuem pel caminet fins que fa un gir cap a l'esquerra. Just en aquest punt observarem que el terra està molt calcificat a una i altre banda, en aquest punt en temporades humides podrem trobar regalims d'aigua que baixen de les pendents rocalloses de la dreta i que dins el revolt que fa el corriol formen un bassalt, es tracta de la Font dels Polvos (41º39.885N-1º58.107E) descrita el el llibre "22 camins de Sant Llorenç del munt i l'Obac " de l'Edmon Grau. Jo ho vaig trobar tot sec però el terreny de dins el revolt estava molt enfangat i humit.

Desfem el camí fins trobar l'encreuament abans descrit. Ara haurem de endinsar-nos al bosc que baixa en direcció O, costa de veure el corriol però s'intueix fàcilment veien que baixa a buscar una agulla rocallosa. En el collet just abans d'encarar l'agulla veurem que el corriol baixa per l'esquerra i tot resseguint-lo ens portarà a passar una torrentera per desprès pujar a un llom on trobarem un camí que prenen cap a l'esquerra petarem desseguida a la pista que puja de Mata-Rodona.

Baixarem una cinquantena de metres fins trobar un corriolet a mà dreta que puja al cim del Turò de la Cort Fosca, es tracta d'una "mamella" rocallosa on en el seu extrem O, abans d'arribar a la seva base boscosa, podrem trobar la Font de l'Hospital. Per arribar a ella haurem de pasar de llarg el cim de turò per veure que el corriolet baixa per la seva vessant S a buscar una franja amb vegetació que separa un altre turonet rocallos adjacent. Baixem per aquesta franja a tocar de la pared del Turò de la Cort Fosca fins trobar penjada en mig de la pared la Font de l'Hospital (41º39.583N-1º57.718E).

Continuem baixan per la vessant S d'aquest segon turonet rocallos que finalitza en una sua pendent rocallosa on trobarem el ben marcat camí que ens duurà a L'Hospital de la Sang. El camí es clar i en diercció O pero harem de parar compte, una vegada deixats enrere els turons rocallosos, el camí baixa cap a l'esquerra a buscar un pas entre roques que salva el precipici. Desseguida trobarem a mà dreta una cova, es tracta de la Cort Fosca on trobarem en el seu interior la Font d'en Rossinyol. Passada la cova trobarem l'Hospital de la Sang.

Traspassant l'Hospital un corriol baixarà en direcció NO. Al portar una cinquantena de metres haurem de parar atenció a un corriolet que baixa abruptament a mà esquerra a buscar la Font de la Viola. Jo de moment l'he visitat quatre vegades i sempre me l'he trobat aixuta. No se si donar-li ja el grau de font "fòssil", ja m'informareu si la trobeu rajant.

Desfem el camí fins tornar a la pista de Mata-Rodona que ara haurem de pendre de pujada fins el Coll de Boix i d'aquí tornar a l'Alzina del Sal.lari.

EL SOT DE L'INFERN. L'OBACH NORD

Recorregut: 16Km
Horari: 4h30
Dificultat: Difícil. Es tracta d'un recorregut molt llarg. Tot i que la majoria de camins estan ben fresats, s'ha d' estar acostumat a caminar per muntanya i de la zona per tal de segir la ruta.

Iniciarem el nostre recorregut el l'Alzina del Salari, en el Km11 de la carretera que puja al Coll d'Estenalles on trobarem un dels parkings habilitats del Parc Natural. Just darrera d'un panell d'informació trobarem un camí que s'enfila pel bosc trobant en pocs metres una de les fraccions de l'empedrat original del camí que anava de Terrassa a Mura anomenat com els Graons de Mura.

Als 5min de pujada trobarem una bifurcació de camins on haurem de pendre el de la dreta que inicialment baixa i trobans de seguida una torrentera la va resseguint de forma planera fins creuar-la finalment, es aquí on el camí s'estreny. Més endevant trobarem una altre bifurcació on haurem de pendre el ramal de la esquerra on trobarem de nou en la torrentera la Font dels Traginers.(41º39.642N-1º58.551E)

Desde aquí trobarem un corriol a mà esquerra que va pujant i va agafant més caracter de camí trobant en una zona de llaçades un altre sector de l'empedrat dels Graons de Mura. Finalment arribarem al Coll de Boix on en direcció N, a pocs metres, trobarem un pista que haurem pendre en la mateixa direcció. A pocs metres a mà esquerra trobarem la impressionant Alzina dels Vents.

Resseguirem la pista uns metres fins trobar un camí indicar a mà esquerra que va en direcció a Mura. Trobarem pocs metres més enya una altre estaca indicadora on sortirà a mà esquerra un corriol que en pocs metres trobarem tallat per un balcó rocallós que dona a la vessant oest de la Serra de l'Obac. Haurem de franquejar a mà dreta on el corriol va baixant en direcció N esquivan una succesió de bandes rocalloses fins arribar finalment a la Font dels Debanadors (41º40.110N-1º58.285E) que trobarem a mà esquerra dins una bauma.

Ara pendrem a l'equerra de la bauma un corriol que baixa fent unes zig-zags fins que es transforma en una pista ample que baixa en direcció N cap a Mura. Crec que ès de nova construcciò perque el terra del carril encara no estava gaire aplanat i la cartografia que portava (Ed Alpina 2013-14) ho marca com un corriolet....

Més endevant la pista ès bifurca, un trencall a cada costat de la torrentera. Nosaltres pendrem el ramal dret on en pocs metres trobarem un revolt amb una enorme pedra en forma de cub a mà dreta. en aquest punt baixem per on podem a la llera del torrent. Veurem que aigues a vall es fa més rocallòs i escarpat, a la dreta un degotall deixa una marca marrón a l'esquerra. Jo vaig remontar el torrent uns pocs metres fins trobar el punt on sortia aigua just a sota d'unes roques i vegetació, el cabdal es mantenia aigües avall. Interpreto que això es la Font del Naixement (41º40.234N-1º57.988E).

Continuem pista avall durant mig kilometre aproximadament fins que acaba el seu recorregut i on sembla un carrerò sense sortida trobarem un corriolet que continua en direcció N (suposo que es tracta del traçat original), primer per una zona de bosc exuberant i desprès, ja a més alçada, per terrenys més rocallosos fins arribar a un collet a la dreta del Puigbó on trobarem un camí carener.

Pendrem aquest camí per la dreta on en una decena de metres trobarem un corriol que baixa en direcció N per un llom boscòs, desprès gira a la dreta per creuar el Torrent del Codolosos i tornar a baixar al N fins trobar en uns 5min un corriolet fitat que baixa cairebé a la llera del torrent i on trobarem dins una bauma la bonica Font de l'Estel o del Codolosos (41º40.893N-1º58.437E*****).

Desfem el corriol fins trobar de nou el camí carener que ara haurem de pendre en direcció O cap al Puigbò i després, en la collada abans del Puig Andreu trobarem un camí que baixa en direcció S fent unes amples zig-zagues per anar a petar al fonts del Torrent del Sot de l'Infern. Aquí haurem de pendre la pista va per la dreta vorejant cap a l'O una banda rocallosa. La pista va a petar en uns 300m a una altre pista. en la mateixa intersecció, just en front podren trovar una entrada que ens duurà a la Font del Juncar (41º40.549N-1º57.533E*****).

Tornem a la bifurcació de pistes i prenem la que va a buscar la que creua el torrent. Just en aquest punt ens endinçarem per la seva llera per cercar tres surgències. La primera la trobem allà mateix, a l'esquerra a sota d'una roca, es tracta de la Font del Plàtan (41º40.499E-1º57.564E*****). Continuem torrent a baix per la mateixa llera més o menys transitable. Quan  ja comencem a trobar bastanta vegetació podrem trobar a ma esquerra, sota un gran boix la Font del Senyoriu (41º40.541N-1º57.478E*****) i una desena de metres més la Font d'en Grau i Vancells.

Com continuar per la llera es fa impossible haurem de recular fins trobar la pista que agafarem per la dreta (vessant esquerra hidrogràfica). Continuem durant uns 500m intuïnt dins el torrent el Pla dels Til.lers. Si us serveix de fita, un jovenet i prim pi a mà esquerra de la pista es troba just en front d'una traça que ens duurà a la llera del torrent just en el Pla dels Til.lers. Es tracta d'un plà rocallòs en la llera del torrent encaixat entre dos salts d'aigua. Allà on desemboca la traça trobarem una gran roca i uns 5-10m amunt podrem trobar la Font dels Til.lers (41º40.639N-1º57.324E*****) just a sota d'un arbust al bell mig del torrent. Moltes fons indican que ja no existeix la font, que estava mal ubicada en els mapes, que havia estan malmesa per la construcció de la pista,...però si, donc fe de que existeix i amb un considerable cabdal d'aigua.

Tornem a la pista i desseguida trobarem una bifurcació prenent el trencall de la esquerra. La pista es transforma desseguida en un corriol que puja dins un bosc ferèstec i humit fins arribar a un camí carener que pendrem per la dreta fins el Coll de la Creu dels Alls. Desde aquí trobarem un camí a l'esquerra que baixa al fons de la vall a buscar la pista de Mata-Rodona, Just arribat a la pista, just en front trobarem la Font dels Horts (41º40.147N-1º56.748E).

Seguim la pista a l'esquerra durant uns 2.5Kg i en un revolt molt pronuncial trobarem la Font de la Gorina (41º39.820N-1º57.315E) al travessar el Torrent del Roure Llarg.

Continuem per la pista que va vorejant la formació rocallosa del Castellot. Ja a la vessant S podrem trobar a mà dreta d'un revolt un corriolet que baixa pronunciadament al fons del Torrent del Figueret, havent passat per una enorme fita d'algun excursionista aburrit. Una vegada assolit el fons del torrent el corriolet el travessa i ara puja (en direcció S a buscar el Turò de l'Espluga), en pocs metres trobarem que el camínet travessa un petit torrent que le podrem veure en veure el terra molt calcificat i molta humitat. per trobar la Font del Bosquet el millor es pujar uns metres seguint el corriol, passar un revolt tancat a la dreta i en el següent revolt a esquerres trobarem una fita que ens indica entrar en direcció al torrent. aquí trobarem les runes de la Font del Bosquet (41º39.470N- 1º57.084E*****).




Tornem a la pista que continuarem direcció E durant uns 15-20min fins trobar un revolt tancat que puja a l'esquerra a buscar el Coll de Boix. A uns 200m de pujada trobarem un corriolet a mà esquerra que ens duurà a l'amagada Font de la Cort Fosca (41º39.483N- 1º57.837E). Tornem a la pista fins trobar el Coll del Boix i d'aquí desfer camí fins el punt de partida.

LA GRIPIA TE DA SORPRESAS.......

Doncs sí, El Torrent de la Grípia "te da sorpresas, sopresas te da la Grípia". Mil i una vegada he passejat entre els anarquics hortets escampats per la llera del Torrent de la Grípia, he conegut les seves fons, la de Sant Antoni i la popular Font de la Grípia, havia vist algua bassa de regadiu però gràcies a l'escampall que s'ha fet aquest estiu he trobat un petit tresoret.

Em va soptar un dia al anar a fer running amb el nen pels hortets, tot havia desaparegut, arrassat per les excavadores, el que eren hortets ara era una planicia erma. Noméss'havia respectat alguna figuera o pomer. Desconec la causa d'aqueta arrassada general. Reconec que els antics hortets eren anarquics, alguns autentics caus de brutícia, altres, tot el contrari, es veia clarament la feina i la il.lusió probablement d'aquells que van emigrar als anys 50-60 del poble a la ciutat....Acceptaria de bon grat que aquesta destrossa sigui per que l'anella verda de Terrassa guanyi metres i pugui ser una zona per poder gaudir d ela natura a peu de carrer, lamentaria que on ara hi ha terra remoguda comencin a creixer esbarzers on només poguin gaudir les rates.

Doncs aquí vaig trobar un regalim d'aigua constant que provenia d'una bassa que abans estava amagada als meus ulls pels tancats horts, la sorpresa es que la bassa, amb peixos i tot, era alimentada per una mina d'aigua camiflada pels esbarzers. No tinc constància de si te nom, jo de mentres l'aniré anomenant com a Mina del torrent de la Gripia (41º34.587'N - 2º2.506'E)

LES ESCOMES

Molt a prop de la casa de Les Escomes, a Mura, podrem trobar un parell de fonts molt desconegudes.

Per visitar-les ens haurem de situar en el Collet del Ros que ès just el punt on trobarem el desviament que baixa a la Font de l'Era i l'ermita de Sant Antoni desde la carretera que hi baixa a Mura. Just en front d'aquest desviment veurem una pista que puja en direcció O, una que baixa cap al N a buscar la propera casa rural del Salt i ,paral.lel a la carretera, un camí carreter que va flanqueixant aquesta una metres més a baix. Prenent aquest camí i pasant en pocs metres per una curiosa barraca arribarem a una zona ample on trobarem una antiga barraca de pedra a la par alta d'unes antigues feixes. Baixant doncs per la part central trobarem a mà dreta una torrentera i a l'esquerra en pocs metres la Cisterna del Batista (41º42.352N-1º59.271E).

Tornant al Collet Ros, ara haurem de baixar per la pista que va al Salt. Veurem que a mà esquerra hi ha una esplanada on podrem trobar entre dues barraques de pedra un solitari roure. Ens haurem de situar en aquesta esplanada i observar que a tocar de la casa hi ha un altre roure més gran i on el terreny agafa més pendent. aquí trobarem la Cisterna del Ros (41º42.391N-1º59.140E).

He de fer notar en el Collet del Ros, molt a prop de la caseta d'electricitat vaig trobar el que em va semblar una antiga basseta d'aigua.

SANT LLEÏR I EL CASTELL DE MURA

Distància: 2Km
Horari: 30min
Dificultad: Fàcil

Baixant per la carretera desde el Coll d'Estenalles capa Mura, deixant el Montcau enrere, trobarem a la dreta el desviament cap a la masia de la Vall i a l'esquerra el desviament a Sant Lleïr que haurem de pendre.

Tot pujant i abans de començar a flanquixar el turó trobarem un camí que puja en direcció a la part més alta a trobar un parell de torres electriques. Una vegada les asolim ens haurem d'enfilar a la par més alta del turò on trobarem les escases runes del Castell de Mura del SX (info). Les vistes aquí son espectacular si no for per la presència acaparadora de les torres eléctriques.

Tornem a la pista de Sant Lleïr que tot ressenguint-la, ara en un flanqueig per la part alta de camps de conreus, ens duurà en poc temps a la masía de Sant Lleïr. Just abans de la bassa veurem que ara s'obren unes feixes a mà dreta que haurem de resseguir per la part alta. Jo vaig anar seguint una llarga tubería fins a desapareixer gairebe al final de les feixes. Aquí tot mirant cap a baix i situant-me entre les dues grans torres de tensió que hi ha dalt del turò baixarem un parell de feixes i podrem trobar la Font de Sant Lleïr (41º41.880N-1º59.603E), just a sobre podrem veure la antiga surgència.