Recorregut: 37Km
Dificultat: mitjana.
Observacions: Aquest recorregut, degut a les enormes distancies i a la impossibilitat de fer un recorregut a peu lògic per anar a cercar les fonts de la zona, el vaig realitzar amb vehicle, tant per carretera com per pistes transitables, ara be, el descriuré de forma circular per si algú el vol fer amb BTT que crec ès la forma lògica de realitzar-lo.
Realemt el recorregut no presenta destacats paissatges ja que transcorre la majoria de temps pels assolats camps cremats en l'important incendi forestal del 2003 que va patir la zona, es per això que l'he subtitulat com
les fonts cremades. Destaquen però les vistes desde el nucli de Granera.
Iniciem el recorregut situan-nos en el poble de Sant Llorenç Savall, just en la bifurcació en la carretera venint de Castellar del Valles, el trencall de la dreta ens porta al centre de la població y a Sant Feliu de Codines, el de l'esquerra porta a Monistrol de Calders. Nosaltres pendrem aquest últim. Veurem que en pocs metres el carrer travessa una torrentera a mà esquerra i d'on surt una discreta pista aran d'un gran mur. Uns 200m més amunt podrem trobar la
Font de Pere Miquel.
Retornem a la carretera i la resseguim fins trobar a mà dreta un cartell que ens indica la direcció al polígon industrial de la població. Passat un pont girarem a l'esquerra fins que el carrer gira a la dreta per vorejar una fábrica. De aquí trobarem una pista que entra en el camp, tot passat un pontet. uns metres més amunt la pista es bifurca en tres ramals, nosaltres pendrem el de l'esquerra que va flanqueixant uns hortets i camps de conreu. trobarem més endevant una bifurcació prenets el trencall de l'esquerra on en pocs metres haurem de pendre un camí que va en direcció N tot passant per un bosc i un hortet fins petar en un revolt tancat d'una pista important que pendrem per l'esquerra fins creuar el riu i pujar a la carretera.
Una vegada en la carretera seguirem en direcció N fins trobar en pocs metres el trencall indicat que ens duurà al
Genescà. La pista puja fortament al inici però rapidament, al arribar a un collet, inicia una baixada on en el revolt previ a l'arribada de la masía trobarem la
Font del Genescà.
Tornem a la carretera i de nou a la pista anterior. Ens situem al final del pñont on trobarem un corriolet que va flanqueixant l'incipient riu Ripoll. El caminet gira al N a buscar una pista que es troba més a munt. Una vegada arribem a ella la seguirem per l'esquerra fins arribar a un gual que ens creuarà el riu. Trobarem una bassa a mà dreta i un corriolet que surt sust a sobre que ens duurà a la
Font de Cal Llogarri.
Prenem la pista que trobarem al costat de la font i la continuarem en direcció NO uns 500m fins petar a una altre pista important que puja en direcció N. Més a munt passarem a l'esquerra de la gran masia de el Galí i de aquí finalment petar a la carretera que va de Monistrol de Calders a Granera. Seguirem la carretera a munt uns 900m fins trobar a mà esquerre una important pista, just al arribar a un revolt. Entre els primers metres de la pista i el revolt de la carretera podrem trobar una forma més o menys còmoda per arribar al fons de la torrentera i trobar amagada entre els esbarzers la
Font del Buc. es tracta una petita cavitat a la roca on es pot apreciar amb una mica d'imaginació el característic banquet de pedra que tenen algunes fonts.
Continuem a munt per la pista uns 1,5Km i a la que haguem passat la masia de
La Roca, a mà dreta i a dalt d'un turò, podrem trobar una pisteta que creua ràpidament la riera i transcorre en direcció E. Continuant per la pista, quan aquesta fa un doble revolt tancat, just en front d'un terraplen amb unes grans pedres despreses, haurem de baixar, de males maneres entre els troncs cremats, al fons de la torrentera a buscar la
Font de la Roca. Tot està molt malmès per l'incendi i si em guio per una descripció del 2000 (abans de l'incendi) es tracta d'una font de bassalt en un racò bonic. Intueixo que la font es un replanet just dins de la torrentera amb una gran pedra o per sota es podria filtrar l'aigua i l'indret bonic a les grans roques del costat totes repletes d'una vegetació exuberant abans del catastròfic incendi. També puc pensar que es tracta d'un
bassalt enclotat uns metres més a munt.
Continuem la pista, passant per sota de
El Coll, fins arribar a una bifurcació, aquí pendrem el trencall de l'esquerre , primer creuant la riera i després passant pel costat d'uns camps de conreu, arribarem a una bifurcació, prenent el trencall de l'esquerre trobarem una una pista asfaltada. Es tracta del camí de Monistrol de Calders a Granera.
Prenem la pista per la dreta i ràpidament trobarem a mà esquerre la pista indicada que va al Girbau. En pocs metres la pista gira en un revolt tancat, just aquí trobarem un camí que baixa a l'esquerra, a uns 200m quan aquest fa un revolt a la dreta, podrem trobar una difusa traça que va a buscar el fons de la torrentera. En la llera d'aquesta trobarem molt camuflada la
Font de Cal Dat.
Retornem a la carretereta i continuem fins arribar finalment al nucli urbà del petit poble de Granera, a cavall entre el Vallès i el Moainès. Es tracta d'un poblet ínfim però amb un bon ambient rústic. Dominant-lo trobarem a dalt d'un turonet el
Castell del s.XI. Hi arribarem per un caminet indicat a la part alta del poble, a la part alta trobarem un
caminet empedrat on podrem veure l'
interior del castell. Al costat una gran roca ens serveix d'atalïa desde on podrem gaudir unes impresionants vistes, si mirem al S els inacabables camps cremats en l'incendi del 2003 i al fons la fantastica visió de la vessant E de la Mola i el Montcau, si mirem al N el boscòs Moianes i al fons el Prepirineu.
Baixem per la carretera fins trobar una discreta rotonda abornada amb una creu i on podrem trobar l'esglèsia de
Santa Cecília, també del s.XI. Continuem la carretera al S i a pocs metres trobarem un carrer a mà dreta que ens duurà a la
Rectoría i a l'església de
Sant Martí. Us adjunto el link per si voleu saber més de l'història de aquest poblet:
http://es.wikipedia.org/wiki/GraneraJust en front del caminet que porta a la Rectoria trobarem un camí, barrat amb un es grans pedres, que ens duurà en pocs metres a la
Font de la Rectoria.
Tornem a Santa Cecília i prenem la carretera que va a Castellterçol. A uns 500m trobarem a mà dreta uns contenidors d'escombraria, es aquí un un caminet en porta en pocs metres a la
Font del Prat. A l'altre banda de la carretera, dins un hortet, trobarel la
Font de la Torre en front d'un pou.
Continuem per la carretera i a uns 1,3Km trobarem en un tancat revolt una pista que surt a mà dreta. Aqust camí baixa al fons de la riera, deixant previament un parell de trencalls. Ja en el fons continuem en direcció N tot deixant un parell de pistes que s'obren a mà dreta. Trobarem una caseta, entre la pista i la riera, i uns 50m més a munt trobarem un corriolet que baixa al fons de la riera. Just en front trobarem la
Font de l'Avellaner.
Tornem a la carretera i a Granera. Continuant en direcció S, uns metres més enyà del desviament a Sant Martí, trobarem una pista indicada que duur a Sant Llorenç Savall. Passat pel costat d'uns amplis camps de conreu i després va a buscar el Coll de Traens. Aquí la pista baixa bruscament a buscar la masia de
l'Armengol i l'església adjunta de
Sant Feliu de Vallcàrcara, també del s.XI però remodelada pels següents temps. Podem observar el bonic
rellotge de sol que te a l'entrada. A sota de la bonica casa de l'Armengol, al costat de la pista trobarem la
Font de l'Armengol amb un parell de
basses de regadiu.
Just abans d'arribar a l'Armengol, on la pista que seguim desde Granera gira per buscar la còmoda pista que ve de Sant Llorenç Savall, podrem trobar una pista a mà esquerra que va en direcció E a buscar la masia de
Salallacera. Una vegada arribem en uns 2,5Km de marxa, tot deixan previament pistetes que entren i surten de la nostre, ens haurem de situar en la seva era. Des d'aquí un camí va a buscar en direcció NE el fons d'una torrentera, on trobarem una rústica piscina i uns metres més enyà la
Font de Salallacera.
Tornem a la masía i ara baixarem per una còmoda pista que baixa a l'esquerra. A uns 3Km trobarem conexió amb la que puja a l'Armengol. Nosaltres seguirem baixant fins trobar ja el polígon industrial de Sant Llorenç Savall i de aquí al centre del poble. Quan trobem el carrer que es transforma en la carretera que va a Sant feliu de Codines, trobarem a mà dreta un parking i un parquet just en front d'una escola. Aquí trobarem la
Font de l'Aixeta, on finalitzarem el nostre recorregut.
Rocafort ès un nucli urbà encaixat en les remotes i molt oblidades valls del nort de l'Obac i Montcau i les planes del Bages. Hi ha una dita popular que diu "Mura, Talamanca i Rocafort, pobles de mala mort" i que realment, imaginant temps antics quan encara no existien carreteres i els viatges intercomarcals podien ser una autèntica aventura, crec que la dita podria estar justificada. La meva impresió es que Mura es el poble ric, el de les families que hi van a dinar i a passejar entre els seus rústics carrrers i el corralet de la riera, Talamanca ès el que sorpren, el del castell, carrers de pedra i el record de la batalla en la Guerra de Succesió del 1714 i Rocafort ès l'altre...
Tornem al poble i després de fer una passejadeta pels seus rústics carrers els situarem a l'Esglesia de Sant Maria. Com a curiositat ens situarem just darrera d'aquesta, trobarem la Pedra de les Creus, datada de primeries del segle XVII. La dita popular diu que aquesta pedra estava situada dalt la carena per on circulava el camí de Mas Rovira a Rocafort. En aquest indret descansaven les comitives fúnebres dels masos veïns que portaven als seus difunts a enterrar a Rocafort, en aquesta parada resaven una absolta i en marcaven una creu. Ocupat l'indret per una urbanització i malmés pels incendis del 1985 es va decidir traslladar la històrica pedra a la seva localització actual.
Vorejant-lo trobarem una pista que recorra la acrena en direcció O. A pocs metres passarem pel costat de una masía i seguidament trovarem el desviament al Lleonard. Continuant una trentena de metres i a poques passes abans d'un camp del correu que trobarem a la dreta, un discret corriolet baixa a buscar unes antigues terrasses de conreu. Una figuera i uns metres més a vall, sota mateix d'un caqui trobarem la Font de l'Adjutori.
