INDEX DE FONTS

Aquí podreu trobar alfabeticament les fonts suggerides, tant les trobades i descrites com les pendents de recerca.

dissabte, 30 de maig de 2009

Un tomb al Montcau


Recorregut: 8Km
Duració: 4h.
Dificultat: Difícil pel que respecta a desnivells i als nombroços trams aèris i petites trepades, tot i que realment no presenten grans dificultats.
Comentaris: Imprescindible.

Iniciem el nostre recorregut al Coll d'Estenalles. Desde aquí haurem de pendre la pista asfaltada que puja en direcció E i arribar en uns 20min al Coll d'Ares. Desde aquí podrem apropar-nos aunes sepultures que trobarem pujant pel camí de la Carena del Pagès, a pocs metres trobarem un corriolet que entra en el bosc a mà esquerra i que ens duurà desseguida a aquestes antigues sepultures. Es tracta dels pocs vestigis que queden de l'antic assentament probablement visigòtic (s.VII) del Coll d'Eres.

Tornem al coll on haurem de baixar pels graons que trovarem a l'E i que ràpidament es transformen en un corriol que baixa empinat, tot paral.lel a la torrentera. No trigarem en deixar a mà esquerra la desviació que porta a la Cova Simanya i més endevant un altre a mà dreta cap les Folgueroses. Finalment el recorregut es fa bastant accidentat al travessar un tram amb grans blocs de pedra que fan perdre una mica la traça però arribarem finalment en uns 25min desde el coll a la Font del Llor.

Havent visitat la font seguirem baixant per uns graons que ens portaran ràpidament a una cruïlla on haurem de pendre el camí que puja a l'esquerra amb marques del GR blanc/vermelles. En 20min arribarem al Collet del Llor on haurem de pendre un trencall a l'esquerra. Ràpidament, senyalat amb estaques metal.liques, haurem de deixar un trencall a l'esquerra i seguir pel de la dreta que va flanqueixant tot un llom. En 10min trobarem un desviament a mà esquerre que haurem de pendre. Desseguida trobarem a la dreta la Font de la Guineu.

El corriol puja vertical i va a buscar el faldó N del Montcau. Just als seus peus trobarem un corriol transversal que haurem de pendre per la dreta fins trobar a mà esquerra un corriolet que ens duurà per tota la vessant N del Montcau fins al seu cim. en pocs metres trobarem una petita trepada i després el camí l'haurem de trobar per una succesió de pendents rocoses pero sense gaire inclinació i ben fitades fins arribar finalment al concorregut cim.

Ara baixem per la vessant S fins trobar en pocs metres una espatlla on haurem de seguir el camí que hi surt a mà dreta. Baixem per l'ample i pedregòs camí fins trobar un planet i d'on surt un corriol a mà dreta que va flanqueixant l'escarpada vessant O del Montcau i que aprofita una succesió de bosquets penjats i feixes rocoses però que no presenten cap dificultat fins arribar finalment a un collet. Desde aquí trobarem un corriol que baixa per la canal. En pocs metres de baixada trobarem a mà esquerra un corriolet que va a buscar les parets dels Cortins. Es tracta d'una elevació molt semblant al mateix Montcau però en petit. El camí desseguita entra per una vira dins una allargada bauma i que ens proteixeix de la verticalitat del terreny fins arribar al final de les parets i on trobarem un caminet que gira en direcció S fins a situar-se sota una canal equipada amb cables, cordes fixes i peces metal.liques que ens faràn facil l'ascensió tot i la verticalitat. Superat aquest ressalt el camí continua per la vessant O dels Cortins. En pocs metres trobarem a mà esquerre una canal rocassa vertical amb unes cordes fixes. Haurem de valorar la possibilitat de baixar per aquí. Continuem el corriolet que va aprofitant una succesió de bosquets penjats i feixes baumades fins arribar a l'altre punta, a la vessant S dels Cortins i on podem atacar el cim de aquest turò, pasant primer per una capelleta amb llibre de piades.

Un corriolet seguix pujant fins assolir el cim dels Cortins. Aquí haurem de valorar si retornar desfent camí o bé continuar el corriolet que ara anirà baixant per la vessant NO fins trobar la vertical canal de baixada equipada per un parell de raquítiques cordes, en ambdos casos haurem de desfer el ressalt equipat per plantarnos finalment a la base i de nou al caminet.

Haurem de seguir en direcció N. En pocs metres el camí gira a l'esquerra (serà el camí de tornada) però nosaltres continuarem pel llom fins trobar finalment una discreta traça, sempre per la part alta del llom, que ens duurà a un terreny rocòs on haurem de destrepar fàcilment per poder arribar al fons de la torrentera. Traspassada aquesta trobarem un terreny rocós, en la seva part baixa podrem trobar un caminet que cau en picat esquivant una succesió de parets rocoses. Ja arribat a un bosc, a mà dreta, amagada, trobarem la Font del Forat.

Desfem el camí fins trobar la bifurcació just a sota de la base dels Cortins. El camí que gira va flanqueixant la vessant O dels Cortins per una succesió de terrasses rocoses, ben fitades fins arribar en uns 15min a la carretera. Uns metres més a munt arribarem al Coll d'Estenalles, punt de partida del nostre recorregut.

Fonts del Montcau:

Per la carretera, seguint en direcció N cam a Mura i Talamanca podrem trobar un parell de fonts a peu de carretera. La primera just el el PK17 anomenada com a Font d'Estenalles. La segona uns 500m més a vall, just en un tancat revolt on a mà dreta s'obre una gran bauma que en la seva part dreta podrem trobar la Font de la Balma.

Si continuem per la carrettera, en uns 2Km trobarem una pista que s'obre bruscament a la nostre dreta i que si resseguim ens duurà a La Vall. Just agafada aquesta pista podrem trobar a mà esquerra un corriolet que haurem de seguir. En pocs metres podrem trobar a mà esquerre sense cap mena d'indicació la Font del Beneto molt amagada entre el bosc. Tornem a la pista i arribem finalment a les cases de La Vall. A l'entrada, just al costat d'una gran bassa trobarem la Font de la Vall.

divendres, 22 de maig de 2009

Les balconades de La Mola


Distància: 11Km.
Horari: 5h
Dificultat: Difícil. Es tracta de camins francs i molt transitats pero que per llargada, dificultat en alguna canal per trobar les fonts del N i, sobre tot, el Mal Pas, es millor no aconsellar-lo a families amb nens o excursionistes sense experiència, tot i que respectant els camins ressenyats i concorreguts podem trobar un itinerari bessò però sense dificultats.
Comentaris: Imprescindible.

Aquest es el gran recorregut de Sant Llorenç, es tracta de donar la volta per La Mola aprofitant els corriolets que penjen, tan a l'est com l'oest, entre les característiques cingleres d'aquesta singular muntanya. A partir d'aquí, podem aprofitar per trobar les nombroses fonts i surgències que existeixen en la part alta de La Mola.

Iniciem el nostre recorregut en el sofisticat xalet blanc que trobarem al final del carrer de Belles Roques, en la urbanització Cavall Bernat de Matadepera. Quan el carrer asfaltat passa a ser de terra, just al final del xalet, veurem una pendent pedrosa que en la seva part alta podrem trobar un camí, que en direcció N, va pujan de forma semi enpedrada a buscar les roques i d'aquí s'encarrila dins la Canal dels Monjos. Finalment arribarem a dalt al que enomenem Plà dels Escorpins i on trobarem un camí ample que segueix pujant en direcció N. Trobarem altres corriols que arriben o surten d'ell però nosaltres haurem de seguir sempre en la mateixa direcció i per la part alta del llom arriban finalment a unas placeta, ja arribat a les roques, d'on surten dos corriolets a mà dreta i on haurem de pendre el superior, que va flanqueixant tota la franja rocallosa de la vessant E de La Mola.

Es tracta del espectacular camí de la Font Soleia, una impressionant valconada penjada entre cingleres amb unes impressionants vistes de la Castellassa de Can Torres, les valls del riu Ripoll i al fons, els Cingles del Bertí i finalment el Montseny. Trobarem ràpidament una ample paret, la anomenada Paret Gran, saturada de vies d'escalada esportiva i al final d'aquesta podem apreciar una ample xorrera, es tracta de la surgència de la Font del Raig.

Continuem per bonic camí on ràpidament trobarem la Font Soleia. Seguint el camí, veurem que ja ens apropem a una proa on intuim que el camí haurà de girar a l'esquerra per vorejar-la, una miqueta abans trobarem en un terreny clar i pedregós alguna fita a mà dreta amb marques de color groc/blau o grogues, es quí d'on surt un corriolet que baixa de forma empinadissima tot buscant un sistema de canals i vires fins topar finalment amb un altre camí transversal. es tracta del Camí de la Senyora, paral.lel al de la Soleia tot aprofitant un altre sistema de feixes i que haurem de pendre a mà esquerra on just on el camí vira a la esquerra per salvar la proa rocallosa podrem trobar la Font del Senglar.

Desfem el camí i tornem al de la Soleia on en pocs metres, just redera d'unes roques trobarem una canal que puja, també amb marques groc/blaves, i que va a petar a tot un llom que va en direcció O a buscar el cim de la Mola. Veurem aquí les impressionants vistes de tota la seva vessant NE amb el Turò de les Nou Cabres i la Morella al fons. Continuem per l'aresta fins trobar una roca, a mà dreta un corriolet ens porta en pocs metres a la Font del Saüc, i a l'esquerre, també desseguida, a l'ample camí de pujada a La Mola, tot passant per una canal empedrada, on desseguida arribarem al cim.

Aquí, a més de veure bona part del territori català i en dies clars la possibilitat de veure muntanyes tany llunyanes com el Posets, trobarem l'àntic monestir de Sant Llorenç del Munt del s.XI i la sala d'exposició amb temes referents al Parc Natural i la possibilitat d'emplatar-nos una botifarra i beure un got de vi. Imprescindible visitar la capella, d' estil autènticament romànic.

Continuem el recorregut baixant ara per la vessant N. Just on comença la vegetació haurem de buscar a la dreta un corriolet molt camuflat que va baixant i que va a buscar una tancada canal. Al final de les parets de roca, a mà esquerra, trobarem la Font de l'Om. Continuem baixant una mica com poguem, primer per salvar unes pendents rocoses i després pel mig d'un tancat bosc fins trobar finalment el camí de la Font Soleia una altre vegada i que pendrem per la nostre esquerra. En pocs metres, el nostre camí va a petar amb un altre que puja desde la canal. Primerament el baixarem per arribar en uns 10min a una estaca metàl.lica que ens indica que a mà esquerra podrem trobar en pocs metres l'antic convent de Sant Agnés, del s.XIII-XIV. Dins la gruta que s'obre a l'esquerra de la caperra trobarem la Font de Santa Agnés.

Remuntem de nou la canal que ens duurà finalment a un collet on es troba la característica roca del Morral del Drac. El camí seguiex en direcció N on en pocs metres gira a l'O per tal de flanqueixar el Turó d'en Griera. Una vegada l'haguem superat arribarem a un collet amb uns pins grans a mà dreta. Veurem que podrem progressar tot baixant per l'angosta canal on podrem trobar alguna que altre fita. Veurem que un corriolet va flanqueixant la vessant rocosa del Turò d'en Griera i a pocs metres trobarem la Font de les Quatre Grapes. Sabrem perqué es diu així.

Desfem el camí fins arribar de nou al Morral del Drac, just abans d'arribar trobarem un corriolet que va en direcció O a buscar el Morral de Sescorts amb les seves caracteréstique baumes i on podrem trobar la surgència de la Font de Sescorts.

Tornem de nou al Morral del Drac i ara, tot mirant frontalment a La Mola, trobarem indicat amb una estaca un camí que va flanqueixant per la vessant O i a l'alçada d'unes roques grans disposades en un terreny rocós un desviament indicat, a l'esquerra puja al cim de La Mola, nosaltres haurem de seguir tot recte per un corriolet que va tot penjat per les feixes de aquesta vessant fins trobar el Malpàs de Can Poble. Es tracta d'un pas penjat a la pared equipat amb un cable que dona seguretat al pas que en condicions normals no presenta dificultat però que en circumstàncies de pluja o de distracció pot donar pas a un fatal accident.

Seguim el corriolet que, ja habent passat a la vessant S de La Mola, troba una canal amb no gaire traça de camí que va a petar finalment a un ample camí que si seguim per l'esquerra va a petar al parking de Can Poble.

Aquí trobarem, al costat del camí ballat que va a Can Poble, un camí amb una cadena que, primer en direcció E i després al S, va a petar amb una cruïlla on haurem de pendre el trancall de la dreta, en la mateixa direcció on trobarem a mà dreta la seca Font Nova. Continuem fins trobar un revolt tancat. Just després d'uns graons a mà esquerra trobarem un corriol que va, primer en direcció E i després en S fins topar amb el Plà dels Escorpins. D'aquí podrem trobar la sortida de la Canal dels Monjos i d'aquí ja desfent camí al punt de partida.

dissabte, 16 de maig de 2009

La Carena del Pagès


Recorregut: 7Km
Horari: 3h
Dificultat: ès un recorregut fàcil si exceptuem l'empinada canal de pujada al Morral Gran i sobretot la petita desgrimpada de aquest que tot i ser fàcil i amb bones preses no deixa de ser de grau II.
Comentaris: Un recorregut impressionant per les seves vistes i per lo salvatge dels seus boscos. En definitiva es uns dels meus preferits.

Molta gent coneix la Carena del Pagès com a un bonic passeig que va desde el Coll d'Eres i La Mola, fent una visita als Òbits però val també molt la pena adintrar-nos pels imponents boscos de la vessant o de aquesta serralada que són salvatges i desconeguts.

Comencem el nostre recorregut en un petit parking de la carretera que va de Terrassa al Coll d'Estenalles, just passat un tancat revolt recent passat el punt kilomètric 12. En el següent revolt, tot just a l'altre vanda del guardarail de la carretera trobarem un corriol que baixa en picat al fons de la Riera de les Arenes on trobarem la Font de la Riera o Cocons.

Just devant trobarem una vessant pedregosa que haurem d'atacar frontalment, bastant ben guiat per fites, fins trobar un corriolet en la seva part més alta que ens duurà al cim del Turò de Coll Prunera. Impressionant atalaia de tot els massis de Sant Llorenç i l'Obac; a la dreta La Mola, a l'esquerra el Montcau i radera el Puigmal i la reste de muntanyes de Nuria i redera el Castellsapera i el Turò de la Pola.

Continuarem el caminet i una vegada arribat al Coll Prunera trobarem que el caminet gira a l'esquerra però, just on hi ha un tronc al terra, seguix un altre resseguint per la part més alta del llom de la Carena dels Ginebres. Seguint aquest corriol que es va apropant al rocallòs Morral Gran. practicament quan el camí peta amb les parets del Morral, el camí gira a l'esquerra pero nosaltres haurem de trobar un caminet practicament imperceptible, amb alguna discreta fita identificativa, que va a buscar una empinada canal que haurem d'afrontar sense dificultat just pel frontal de la paret rocosa, arribant així al cim del Morral Gran. El corriol continua a ra de baixada fins topar-nos amb un resalt rocós que haurem de desgrimpar (II grau), amb no gaires dificultats i bones preses però un pel extraplomat. Així arribarem a un collet on el corriol segueix sempre en direcció E i per la part alta de la carena, ara per terreny més planer (Plà dels Ginebrons fins trobar el camí principal de la Carena del Pagès.

En l'intersecció girarem a la dreta que en pocs metres el còmode camí baixa de forma soptada de uns graons rocosos. Una vegada acabats trobarem un corriol a mà esquerra, marcat amb una estaca metalica, que ens duurà als Obits. Es tracta de les runes d'una construcció enclotada dins una impressionant bauma. Es té constancia que ja existia al s.XIV tot i que les runes actuals son del s.XVIII i finalment es va abandonar entre els anys 1860-65. Resseguint la bauma trobarem a pocs metres la Font dels Òbits i la seva bassa adjunta.

Continuem pel corriolet que va resseguint tota la paret, primer en direcció N i després al O on trobarem en pocs metres la Font Flàvia. SEguim el caminet que finalment va a petar al camí principal, precissament just en front de la bifurcació d'on venim de la Carena dels Ginebres. Agafem el camí principal a la dreta, en direcció N, fins trobar en uns 20min el magestuós Roure del Palau. Pocs metres més enyà el camí arriba a un petit replanet amb una estaca metàlica i d'on s'incorpora a mà dreta un caminet. Es aquí on haurem de trobar un corriol que entra en el bosca a mà esquerre, durant una metres transcorre paral.lel al camí principal però en direcció contrària però ràpidament comença a baixar ràpidament. Es tracta d'un còmode camí que dona però la sensació de túnel atès a l'atapaïda vegetació que tanca el sostre del camí impossibilitat qualsevol intenció de veure paissatge. A mesura que anem avançant el camí es va obrint i ja podrem tenir unes importants vistes del veí Montcau.

Quan el corriol troba uns graons rocosos, veurem que gira a l'esquerra i haurem d'estar alerta per trobar un modest trencall a la dreta que ens portarà i creurà la torrentera, seguint ara per l'altre vessant. Pocs metres més enyà trobarem un desviament a mà esquerre que ens duurà de nou al fons de la torrentera i a la Font de la Llicona.

Tornem al caminet que ràpidament travessarà la part alta de la Riera de les Arenes i ara en direcció S, paral.lel a la carretera. Quans portem uns 15min trobarem el Roure Escurçoner a mà esquerra. Continuem el camí uns 10min més fins topar amb la vessant rocosa des Turò de la Prunera i d'aquí al punt de partida en el revolt de la carretera.

dissabte, 9 de maig de 2009

El Puig Andreu


Recorregut: 6,5Km
Horari: 2hmin.
Dificultat: Fàcil
Comentaris: Itinerari molt agradable en la seva part alta i que te una bona vista de aquesta part desconeguda de les muntanyes de Mura a més de la imprescindible visita a la masía del Puig de la Bauma.

Iniciem el nostre recorregut en la masía del Puig de la Bauma a on arribarem per una pista que surt a mà dreta, a pocs kilometres, en la petita carretera que va de Mura a Rocafort. La pista es transitable i arribarem sense problemas a l'impresionant nucli habitat del Puig de la Bauma. Es tracta d'un grup de construccions on, la més antiga del segle XII es troba incrustada dins una inmensa bauma. A més de ser una explotació rural també fan menjars i tenen un rústic museu d'artilugis rurals antics. Crec que es una visita obligada per la gent que vulgui coneixer la comarca.

Desde l'era de la masía la pista continua. A pocs metres trobarem a mà dreta una entrada que puja i arriba a una bancada d'arbres fruiters on, al final d'aquesta ja quasi tocant a les cases,  trobarem al extrem d'un hortet la Font del Puig.

Tornant a la pista, passarem pel costat d'uns corrals de porcs i continuarem uns 5min fins trobar una bassa amagada a mà esquerra i un salt d'aigua (si en raja) a mà dreta. A aquesta alçada trobarem a mà esquerre un camí que baixa al fons de la torrentera i que posteriorment va pujant en direcció S. Trobarem que a mesura que anem guanyant alçada la vegetació es fa més tancada i exuberant. Als 15min trobarem a mà dreta un corriolet que puja. Pocs metres abans de la bifurcació trobarem la surgencia de la Font Cendrera.

Seguim aquest corriolet que fent finalment unes llaçades arriba a un coll i peta amb un caminet ben marcat i que pendrem per la dreta. A mè dreta veurem el Puigmal al fons i a mà esquerra el turò del Malpàs i Montserrat, just en front veurem el Puig Andreu. Intuirem un discret corriolet que puja a la dreta del Puig Andreu i el va flanqueixant pel N i on trobarem les runes de la Balma de Puig Andreu. Continuem el corriolet que havent donat la volta va a cercar un collet que el passarem fins trobar una pista que baixa en direcció S.

Baixem per l'empinada pista que va a petar al fons de la vall. Pocs metres abans de petar amb el fons trobarem a mès dreta, en una petita entrada i remontant uns metres per la torrentera, la Font del Junca. Baixem al fons de la vall on la pista creua el torrent del Sot de l'Infern. Just la pista creua la torrentera haurem de ficar-nos en la llera de la torrentera i a pocs metres, a mà esquerre sota una roca, trobarem la Font del Plàtan mont amagada entre esbarzers. Continuem pel mig de la torrentera durant uns 5min fins trobar un boix grèbol a mà esquerra, just a sota, molt amagada, trobarem la Font del Senyoriu.  i una desena de metres més la Font d'en Grau i Vancells Pocs metres més endevant es veu la possibilitat de pujar a mà esquerra per una torrentera per anar a buscar la pista que es troba paral.lela al torrent.

Continuem per la pista fins petar a una intersecció de pistes, just abans a mà esquerre veurem una surgència sense nom però que sempre que he passat per aquí l'he trobada treient un riuet d'aigua. Com continuar per la llera es fa impossible haurem de recular fins trobar la pista que agafarem per la dreta (vessant esquerra hidrogràfica). Continuem durant uns 500m intuïnt dins el torrent el Pla dels Til.lers. Si us serveix de fita, un jovenet i prim pi a mà esquerra de la pista es troba just en front d'una traça que ens duurà a la llera del torrent just en el Pla dels Til.lers. Es tracta d'un plà rocallòs en la llera del torrent encaixat entre dos salts d'aigua. Allà on desemboca la traça trobarem una gran roca i uns 5-10m amunt podrem trobar la Font dels Til.lers (41º40.639N-1º57.324E*****) just a sota d'un arbust al bell mig del torrent. Moltes fons indican que ja no existeix la font, que estava mal ubicada en els mapes, que havia estan malmesa per la construcció de la pista,...però si, donc fe de que existeix i amb un considerable cabdal d'aigua.. 

Tornem a la bifurcació i a pocs metres de que la pista travessi el torrent podrem trobar mig amagat un corriol que puja en direcció N, paral.lel a una torrentera que per altre banda també, a la part baixa, també me l'he trobat sempre rajant i pot ser valdria la pena posar-li nom a aquesta surgència.

Continuem el corriol que més endevant gira a mà dreta i s'eixample per arribar finalment al Coll Roig on trobarem una bifurcació de pistes. Pendrem la que baixa en direcció N i que finalment va a petar al Puig de la Bauma, punt inicial del nostre recorregut.