INDEX DE FONTS

Aquí podreu trobar alfabeticament les fonts suggerides, tant les trobades i descrites com les pendents de recerca.

dimarts, 29 de setembre de 2009

El Farell. Terra de tines oblidades


Recorregut: 15Km
Horari: 4h30'
Dificultat: mitjana.
Comentaris: interesant recorregut cultural que ens dona una idea del passat vinícola de la zona atés de les nombroses restes de tines de recolecció que hi podrem trobar a més les majestuós mas del Farell i la oblidada esglèsia romànica de Sant Creu de Palou.

Per iniciar el nostre recorregut ens haurem de situar en la part N del Pont de la Vilomara. Just passada la rotonda que ens indica la carretera d'accès a Rocafort i al polígon industrial, trobarém un accès al poble. Si seguim el primer carrer que puja, veurem que s'acaba l'asfalt i continua de terra. En pocs metres veurem com sobre una pista amb un rètol indicatiu que ens indica que es l'accès a El Farell i d'altres destins. La pista es practicable als vehicles i això farà que ens estalviem una bona patejada.

Trobarem a mà esquerra la Casa Nova de Sant Jaume i no gaire més a munt, també a l'esquerra les Tines de la Lluca. Continuem la pista fins que aquesta creua la riera. aquí trobarem una bifurcació. A mà esquerra un troç asfaltat de pujada ens porta a una altre bifurcació. es aquí on podrem deixar el vehicle i començar el nostre recorregut a peu.

Baixem uns metres i continuem per l'altre pista uns ppocs metres , on veurem la riera just al nostre peu. En front, pujada en la paret de pedra trobarem la Font Nova.

Tornem a la bifurcació on hem deixat el vehicle i deixarem que la pista principal giri i continui en direcció E, nosaltres pendrem un camí que puja primer en direcció N i després va agafant direcció E fins creuar el Torrent del Mal Pas. Ara de pujada, amb un parell de llaçades arriba a una pista més marcada que haurem de seguir per l'esquerra. Poc més a munt podrem veure les Tines del Mal Pas. Continuem per la pista fins que, tot arribant al fons del torrent, agira abruptament. Just en el revolt un caminet segueix recte en direcció E. Continuarem així, veien al fons les Baumes Roges. Als 5min de marxa el camí gira abruptament a la dreta. En aquest gir podrem trobar unes tines. Continuem el camí que, tot i estar bastant cobret per vegetació, es fàcilment transitable i va guanyant alçada fins trobar una ample.

Pendrem el trancall de l'esquerra que ens duurà en pocs metres a un collet amb una bifurcació de pistes, nosaltres pendrem el trencall que segueix en direcció E de baixada. Quan arribem a una torrentera veurem un caminet que puja per ella i que ens duurà en pocs metres a la Font del Canelles.

Tornem a la pista i continuem baixant, deixant un desviament que puja a l'esquerra. Aquí les vistes de El Farell són espectaculars. Passarem pel costat de la Tina de Companyò a mà esquerra i pocs metres més a vall, a la dreta les Tines del Camí de Companyò. Rapidament arribarem a uan pista ample i que seguirem per l'esquerra. Veurem que uns metres més a munt, quan gira per salvar una torrentera, on trobarem un tunel de desaigüe per sota de la pista haurem de pujar per l'esquerra per una traça que, tot i estar bastant coberta de vegetació, va deixant remontar la torrentera. Finalment ens trobarem am la Font del Boines.

Recolem fins la pista i ara seguirem en direcció E fins que la pista travessa la riera. Aquí veurem que un camí va pel fons de la riera. Tot seguint-lo, quan el camí/torrentera passa pel costat d'una paret rocallosa podrem trobar a mà dreta un jardinet de junqueres amb cert regalim d'aigua. Crec que aquesta pot ser la Font de Primavera.

Recolem fins arribar a la pistai ara la continuarem tot recte. Ràpidament girarà en direcció S fins trobar una pista ample amb indicación per arribar a El Farell. Continuerem per aquesta pista fins que trobem la presa de Santa Creu. En aquest punt haurem de travessar el seu dic i trobarem en l'altre vorera un corriolet que puja fins trobar-nos la ermita de Santa Creu de Palou, del segle XI, amb les seves característiques decoracions llombardes al absis i campanar d'espadanya. En el petit cementiri adjunt, totalment profanat es poden veure encara alguns òsos dels antics propietaris dels nitxos. L'esglèsia servia de centre parroquial del conjust de masies desperdigades de la zona com El Farell, el Puigdoure i Mata-rodona.

He trobat aquest parell de llegendes relacionades amb aquest esglesia:

http://www.valldelcorb.info/blogs/coneixercatalunya/?p=88
http://www.xtec.cat/satis/ac/llegenda/textos/pvrpf04.htm

Continuerem el nostre recorregut retornant a la presa. De aquí surt un camí que va pujant en direcció O. Més endevant girarà en direcció S per creuar la torrentera. Uns metres més a munt, si tenim bona vista, podrem veure a mà dreta, a l'altre vanda de la torrentera i mig engolides der la vegetació les Tines del Martinet. Continuem el camí fins que de sopte finaltitza, a mà dreta trobarem una entrada al fons de la torrentera on podrem trobar la Font del Regal.

Resfem tot el camí fins a la presa i ara si continuar la pista en direcció S fins arribar primer a un collet amb una bifurcació de pistes i l'Alzina dels Penitents i desprès al magestuòs mas de El Farell, al cim del turò.

Continuem el camí tot reculant la pista ara de baixada i continuem tot recte, passant pel costat de les runes de Ca la Miquela a mà dreta, les Tines del Docte a mà esquerra i la pedrera del Farell. Seguirem baixant per la còmoda pista fins trobar una bifurcació prenent el trencall de l'esquerra. Ràspidament arribarem a les runes de Cal Padre. Uns metres abans, a mà esquerra podrem veure un corriolet que baixa abruptament al fons de la riera. Una vegada en el fons la remontarem uns metres en direcció E. Veurem que desseguida un caminet surt a mà dreta per anar paral.lel a la riera. Uns metres més enyà, molt camuflat entre la vegetació una traça puja a mà dreta (indicat amb una fita) i en pocs metres podrem trobar la Font de Cal Padre sota una paret rocallosa.

Recolem fins trobar la llera de la riera i la continuem uns 10min fins trobar la pista que la creua. Continuant per ella una bona estona, tot passant un desviament a mà esquerra i tot seguit la Vinya Rodona amb una bonaca barraca de pedra. Continuem per la pista fins trobar la bifurcació que ens va servir de punt de partida.

dimecres, 23 de setembre de 2009

Rodalies de Les Vendrades


Recorregut: 15Km
Horari: 4h30min
Dificultat: Fàcil.
Comentaris: Interesant recorregut que transcorre per les vall centrals entre Rellinars i Vacarisses i on podrfem trobar algunes masies interesants.

Iniciarem aquest recorregut en Can Còdol. Per arribar-hi, haurem de pendre una pista que surt a l' esquerra en la carretera que va de Terrassa a Rellinars. Ja a prop de Rellinars, just passat el desviament a mà dreta indicat el camí a la Font dels carlets, trobarem la entrada de la pista, a mà esquerra que ens duurà a Can Còdol. El camí es transitable per a vehicles , així en poc temps, tot deixant previament un desviament a mà dreta que porta a l'Alzina, arriben a aquest conjunt de cases rurals.
A l'esquerra de les construccions, dins la finca i al costat d'una piscina, s'hi troba la Font de Can Còdol.

Continuarem el recorregut tot reculant per la pista fins arribar al segon revolt on hi ha una explanadeta i uns atmetllers. Una pista barrada amb una cadena se'ns obre a mà dreta i que va baixant paral.lela a i a certa alçada de la rierra de la Sanana. En uns cinc minuts de marxa per aquesta pista creurem una torrentera amb una estaca de fusta del Parc Natural. Aquí trobarem la surgència de la Font de la Figuerota.

Seguirem per la pista durant uns 15min on trobarem un revolt pronunciat. Tot seguit podrem trobar a mà esquerre un corriolet que ens duurà al fons de la torrentera i per on brolla aigua per totes bandes. Finalment podrem trobar una bauma al costat d'una bassa que deu ser la Font de Cortopio.

Continuarem per la pista fins arribar en uns 20min a Les Vendrades. Bonica masía desde on, tot seguint les marques verd/vermelles de la Matagall-Montserrat podrem apropar-nos a les restes properes del Lleonard. Situant-nos en la porta de Les Vendrades veurem un corriolet entre una piscina i un hortet que una vegada passem veurem com gira per buscar, en una forta baixada, el fons del Torrent de les Vendrades on trobarem molt amagada entre herbes la Font de les Vendrades.

Situan-nos de nou en la masía, continuem per la pista que en uns 15min creurà la riera i tot continuant uns altres 15min arribarem a un tancat revolt d'on s'obre un corriolet a mà esquerre que, tot deixant un trencall a la dreta, ens porta a dins la torrentera on trobarem la Font del Roure Monjo.

Reculem per la pista fins al punt on creua la riera. Just abans trobarem un caminet que transcorre en direcció O, paral.lel i a certa alçada de la riera. Quans portem uns 300m podrem trobar un corriol que puja vertical a l'esquerra per girar després a la dreta, resseguint-lo veurem que transcorre paral.lel a la riera a més alçada per girar després a la dreta quan el camí s'apropa al Torrent del Vià, ara el camí puja en direcció S . Haurem d'estar atents ja que havent pujat uns 300m trobarem que el camí gira a la dreta, allà on sembla que travessi una torrentera amb un petit salt d'aigua (aixut), ès en l'interior del revolt on trobarem, uns metres per sota del camí, la oblidada Font del Vià, uns metres més avall s'intueix totalment devorada per la malessa la antiga bassa de captació d'aigua i a l'esquerra de la font una tuberia mig soterrada per on  s'abastia la masia de les Vendrades.

Recolem el caminet fins trobar el trencall inicial i continuarem en direcció O paral.lels a la riera, quan estiguem a l'alçada de les Vendrades veurem que el caminet arriba a unes terrasses argiloses i gira en direcció S fins arribar en uns 25min a un collet on trobarem un creuament de camins amb una capelleta a la Mare de Montserrat. Per l'esquerra ve el camí que ve per la part alta de la carena del Roure Monjo, en front un altre camí baixa entre las cinclera per arribar a Vacarisses. Nosaltres pendrem el de la dreta que va per la part alta de la carena gaudint de bones vistes de Monserrat, Vacarisses, les valls de Rellinars i l'Obac al fons. Deixarem un desviament a mà esquerra fins arribar a un collet.

Desde aquí girarem a mà esquerra, tot seguint les marques verd/vermelles de la Matagalls fins trobar una ample pista que pendrem per la dreta. Passarem un dipòsit d'aigua i una tanca i una mica més anya veurem que la pista gira abruptament a la dreta. Seguirem una bona estona l'amplia pista que, desprès d'alguna que altre llaçada arribarà finalment practicament al fons de la riera de la Sanana.

En un revolt d'aquesta pista trobarem una entrada a mà esquerra que ens duurà al fons de la riera. Un corriolet a mà dreta ens creua la riera. El terreny en força rocós, restes d'un antic molí. El corriolet, tot havent traveçat la riera ara puja abrupament per l'altre vessant fins trobar un camí ample. Si continuem per l'esquerra arribarem ràpidament a La Sanana. Nosaltres continuerem per la dreta tot baixant fins trobar de nou la riera. Una vegada l'haguem creuat el camí puja però desseguida trobarem unes alzines i a mà esquerra la Font de Sanana.

Desferem el camí, tot creuant de nou per la riera per on s'hi trobava el molí fins trobar la pista principal que ara continuarem per l'esquerra i pujant. Deixarem un desviament a mà esquerra i conrinuarem per la dreta per arribar en pocs metres de nou a Can Còdol on acabarem el nostre recorregut.

dilluns, 14 de setembre de 2009

Entre el Flequer i Casassaies


Distància: 10,5Km
Horari: 3,5h
Dificultat: Mitjana (més que res pel perdedor camí de tornada. El reste de l'itinerari transcorrepre per pistes i camins ben marcats sense dificultat)
Comentaris: Evitar fer el recorregut en dies estiuencs.

Aquest itinerari, gens interesant desde el punt de vista paissatgístic, ens introdueix per una de les valls de Rocafort en les quals els antics masos com el del Flequer i Can Casassaies imposaven el seu domini económic en la zona a través d'una important explotació vinícola. La arribada de la plaga de Fil.loxera i l'incipient imperi del carbó a finals del s.XIX van sentenciar a mort una forma de vida que ara només podem imaginar quan visitem les ara ruinoses construccions de aquests masos.

Iniciem el nostre recorregut en la carretera que va del Pont de la Vilomara a Rocafort. A un parell de kilòmetres del poble de Rocafort trobarem a mà dreta un desviament indicant la urbanització Can Riera i la Font de l'Alber. Just quan prenem aquest desviament trobarem allà mateix, al costat d'uns bancs la Font de l'Alber.

Podem continuar per la pista de l'urbanització si tenim vehicle i així guanyar bastanta alçada. Deixem previament un desviament a mà esquerra que indica Can Riera I i seguirem a mà dreta pujant per unes pistes a estones de terra i ciment que ens dduran amb una mica d'intuició a les parts més altes de Can Riera II on trobarem un dipòsit d'aigua. Per aquí suggereixo deixar el vehiche. Just passat el dipòsit trobarem una bifurcació que pendrem per la dreta. Seguirem pujant, tot deixan algún que altre trencall a la dreta fins trobar un revolt molt tancat. Es aquí on podrem trobar un corriolet a mà esquerra que va flanqueixant en direcció E fins trobar una barraca de pedra i es ara quan el corriol gira en direcció S tot baixant directament a Can Flequer. Es interesant veure-hi a mà dreta les seves antigues tines de ví.

Desde aquí surt un camí a mà esquerra que va flanqueixan en direcció E amb una certa pujada. Veurem que el camí gira bruscament en un parell de revolts tancats. Es tot passat el segon, que es més tancat, que podrem veure a mà dreta una discreta entrada que correspon a una antiga feixa i que ens duurà al fons de la torrentera, en un terreny rocallòs al final del qual, quan la vegetació es tanca, podrem trobar molt amagada entre esbarzers i jonqueres la Font Freda del Flequer. Uns metres més avall, en un terreny impracticable per la vegetació podrem trobar entre esbarzers una enorme bassa que servia per regar totes les entigues hortes que s'intueixen torrentera a vall.

Desfem camí i tornem al Flequer. Just a l'inici del camí que haviem pres per arribar a la font, trobarem un corriolet que baixa a buscar una pista al fons de la Riera del Flequer i que prendrem en direcció E fins trobar en uns 10min un camí que s'obre a mà dreta i que segueix en direcció S amb una pujada moderada. Més endevant veurem que el camí gira a mà esquerra pero continia tot recte un corriol que més endevant d'endinça en una part més ombrívola i feréstega on trobarem en poc temps la Font del Colldat arrasarada a una pared rocosa.

Segons el mapa de l'Alpina el corriol segueix i va a buscar la part alta de la Carena de Casassaies tot arribant directament a Casassaies. Jo personalment vaig recular fins a la pista principal de la Riera del Flequer i continuat comodament fins trobar una bifurcació prenet la pista que puja a mà dreta, veient ja Can Casassaies dalt del turò. Continuem la pista que desprès d'un revolt puja moderadament en direcció S fins trobar el desviament que puja fent llaçades a la masia. Abans de pujar continuarem per la pista i a pocs metres trobarem unes fites a mà dreta que ens duuran ràpidament a la Font de Casassaies enclotada al fons de la torrentera.

Ara sí prenem les llaçades que ens pujaran a Can Casassaies. Tot passant pel costat de les seves antigues tines de ví trobarem un corriolet que baja en direcció N per la part alta d'un llom fins trobar el revolt tancat de la pista i d'aquí continuarem fins al fons de la Riera del Flequer, a la bifurcació que ara pendrem l'altre trencall que puja en direcció N.

Continuarem per la pista fins trobar un revolt tancat d'on surt un caminet a mà esquerra que puja a Les Esgrauetes. Aquí trobarem una pista que continua en la mateixa direcció N fins trobar en poc temps El Bofí. Aquí trobarem una bifurcació de pistes, tot recte podriem arribar directament a Rocafort, nosaltres seguirem a l'esquerra, primer en direcció S i que ràpidament gira a l'O. Quan la pista comença a baixar trobaremun corriolet a mà esquerra. Es tracta d'un discret caminet que va a buscar la part alta de la carena de Les Roques. Poc a poc el corriol es va fent més difús i cobert de vegetació. Una vegada a la part més alta jo vaig perdre la traça i vaig continuar penosament entre la vegetació però sense perdua ja que seguint per la part més alta de la carena arribem a El Salat. Crec que el corriol continuava més penjat a la cincleta, uns metres per sota meu per la vessant S de la carena.

Una vegada al Salat continuem pel camí, tot deixant previament un desviament a mà dreta, i que baixant trobarem desseguida el dipòsit d'aigua. Punt de partida del nostre recorregut.