INDEX DE FONTS

Aquí podreu trobar alfabeticament les fonts suggerides, tant les trobades i descrites com les pendents de recerca.

dijous, 16 de juny de 2016

LA BAUMA DE LA PINASSA



Recorregut: 7Km
Horari: 3h
Dificultat: Alta. Els camins la Font Soleia i la Senyora son molt evidents però la recerca de la Bauma de la Pinassa i la conexiò entre els dos camins ens pot donar algun ensurt pel que fa a l'orientaciò.

Iniciem el nostre recorregut en el sofisticat xalet blanc que trobarem al final del carrer de Belles Roques, en la urbanització Cavall Bernat de Matadepera. Quan el carrer asfaltat passa a ser de terra, just al final del xalet, veurem una pendent pedrosa que en la seva part alta podrem trobar un camí, que en direcció N, va pujan de forma semi enpedrada a buscar les roques i d'aquí s'encarrila dins la Canal dels Monjos. Finalment arribarem a dalt al que enomenem Plà dels Escorpins i on trobarem un camí ample que segueix pujant en direcció N. Trobarem altres corriols que arriben o surten d'ell però nosaltres haurem de seguir sempre en la mateixa direcció i per la part alta del llom arriban finalment a unas placeta, ja arribat a les roques, d'on surten dos corriolets a mà dreta i on haurem de pendre el superior, que va flanqueixant tota la franja rocallosa de la vessant E de La Mola.

Es tracta del espectacular camí de la Font Soleia, una impressionant balconada penjada entre cingleres amb unes impressionants vistes de la Castellassa de Can Torres, les valls del riu Ripoll i al fons, els Cingles del Bertí i finalment el Montseny. Trobarem ràpidament una ample paret, la anomenada Paret Gran, saturada de vies d'escalada esportiva i al final d'aquesta podem apreciar una ample xorrera, es tracta de la surgència de la Font del Raig.



El camí gira a l'esquerra a través d'una obaga per tornar a despuntar a una series de grans parets, en una d'elles, a l'inici d'aquesta hi ha un arbre sec a peu de paret, allà on està la coneguna via d'escalada "Clave Omega". A l'esquerra de aquesta ruta, una miqueta a munt i entre la vegetació podrem veure una  esquetxa a la paret i al seu peu la redescoberta surgència de la Font del Rah.


Continuem per bonic camí on ràpidament trobarem la Font Soleia. Seguint el camí, veurem que ja ens apropem a una proa on intuim que el camí haurà de girar a l'esquerra per vorejar-la, passat aquest gir haurem d'intuir com ens creuarem amb la Canal Freda. En la mateixa canal podrem trobar un corriolet que baixa a mà dreta amb alguna que altre fita que ens van guiant cap la l'esquerra com a buscar la part baixa d'una paret de roca amagada. Una fita ens marca un corriol ara de forta pujada que ens feta petar a la paret amb unes pinasses com a referència. Aquí trobarem l'amagada Bauma de la Pinassa.


Hi ha molta gent que li ha costat trobar-la, fins i tot en diverses intentones, per la meva part hi vaig donar a la primera però reconec que la ubicació es extremadament amagada i un factor a tenir en compte per trobar-la ès la intuïció. A l'esquerra de la construcció de la bauma podrem trobar, en una altre bauma adjunta restes d'una petita basseta per poder enmagatzemar aigua dels degotalls que es puguin produir. Es tracta de la Font de la Bauma de la Pinassa.

Tornem al corriolet que baixa per la Canal Freda i continuem baixant. Jo em vaig liar per una torrentera i vaig haver de fer algun destrepe però el camí de baixada existeix i va a petar al camí de la Senyora, paral.lel al de la Soleia tot aprofitant un altre sistema de feixes i que haurem de pendre a mà dreta. El camí salva una proa rocallosa cap ala dreta i desseguida podrem trobar la Font del Senglar.

Continuem el Camí de la Senyora fins que peti al camí de pujada, per desfer-lo i finalitzar el recorregut.

dimecres, 8 de juny de 2016

ELS CAUS DE MURA





Distància: 3Km
Horari: 1h
Dificultat: Fàcil

Aquest itinerari no ès més que una passajada resseguint la Riera de Mura. La serenor que aporta passejar a l'aire lliure, la permanent presencia de la riera amb les seves característiques bassetes, les fonts trobades i la raconada ombrívola i fresca del Gorg Padre ens farà disfrutar especialement en els días primaverals.

Començarem en la ermita de Sant Antoni, en la part més baixa del poble de Mura i a tocar de la riera. aquí una pista sense desnivell transcorre parel.lelament a la Riera de Mura en direcció SE. L'itinerari està indicat. Desseguida trobarem a mà esquerra un corriolet que puja a trobar en pocs metres la Font del Xesquet.

Continuem la pista amunt fins trobar una bifurcació que pendrem per l'esquerra arribant en poc temps a la Font del Rector.

Desde la font trobarem uns graonets que continuen amunt i que porten a un caminoi que ens duurà a la Font de l'Escolà. Desde la mateixa font veurem un corriolet ombrívol que segueix paral.lel a la riera i per on arribarem en pocs metres al Gorg Padre. Remontat per la vessant pedregosa de la dreta arribarem a un nivell superior on trobarem una nova bassa on a la dreta podrem veure en un racò un rajolinet d'aigua corresponent a la Font del Bleda.

Tornem a la Font de l'Escolà on podrem veure un camí que puja amb un zig-zag per arribar a uns hortets just per sobre de la font i per on seguirem un caminet en direcció SE per on ens endinsarem al bosc i que ens duurà a la Bauma dels Caus de Mura. El camí continua fins creuar la riera on podrem trobar els Caus de Mura.

Travessem la riera per trobar a l'altre vessant una pista que ens retornarà al punt de partida.

divendres, 6 de maig de 2016

LA PART ALTA DEL RIPOLL. DE SANT LLORENÇ SAVALL AL COLLET DE LA CASILLA



Itinerari iniciat al poble de Sant Llorenç Savall tot remontat el riu Ripoll fins al Coll de la Casilla. Es tracta d'un itinerari de descoberta de fonts seguint la carretera, per tant es recomenable fer amb vehicle o bicicleta, no a peu.





Iniciarem la descoberta creuant tot el poble de Sant Llorenç seguint la B-124 en direcció N. Sortint del poble veurem a mà dreta el Pantà de les Conques i aquí la cerretera inicia una recta que acabarà uns 150m més a munt amb un revolt a l'esquerra (hi podrem deixar el vehicle). En aquest punt trobarem un corriolet a la dreta que baixa entre un bosc a cercar el riu. Just abans de trobar el creuament del riu per una rustica passarel.la a uns horts podrem veure unes grans roques vermelles a la nostre esquerra, just darrera d'elles trobarem la Font de l'Avi.

Tornarem a remontar la carretera i havent passat el Km21, a pocs metres trobarem una pista a mà esquerra que puja en direcciò O i que arriba al Genescà. Pocs metres abans d'arribar trobarem un revolt tancat just on la pista creua un torrent. A m'a dreta trobarem en un sot la Font del Genescà.

Pujant uns 900m més podrem trobar una camí que baixa a la dreta i tot creuant el riu i remontant el camí al costat d'una bassa trobarem la Font de Can Logarri.

Aproximadament en el Km22.5 trobarem novament una impostant pista a mà dreta de la carretera que puja a la casa de Saladefont. La pista va pujant en direcció SO fins trobar una pista secundaria que surt a la dreta i que primer puja a buscar un collet per baixar després a buscar una torrentera. Una vegada haguem petat a la torrentera trobarem a mà esquerra la Font del Sot de les Ortigues.

Tornant a la pista principan continuarem la pujada que ara la farà salvant algún revolt per guanyar alçada amb la masia ja molt a prop. Tot pujant podrem veure a l'esquerra, al fonts de la torrentera una més que visible placa solar. En el moment que veiem clar una possible baixada entre camps de conreu podrem enfilar el descens per anar a trobar la placa solar. Una vegada la trobem podrem veure que correspon a la font d'alimentació d'una bomba que extreu aigua de la torrentera per remuntar-la a un important dipòsit que es troba a sobre del turò. Aquí en el fons de la torrentera podrem trobar una discreta font de nova construcció i que me la va "xivar" un amable caçador que em vaig trobar per aquests camps. Es tracta d'una font que no surt en les guies ni mapes de la zona i que no tinc ni idea si te nom o no. Jo per la meva part l'he anomenat Font del Torrent de la Sala.

Remontem fins Saladefont i seguirem la pista que passa per sota de la casa i baixa a buscar un tancadíssim revolt. Uns 120m desprès podrem trobar a mà esquerra la Font de la Sala.

Tornem a la carretera i continuem amunt fins el Pont del Galí on podrem trobar a mà dreta la pista que puja al Galí. Nosaltres continuarem remontan la carretera a peu tot mirant com transporre el incipient riu Ripoll. Podrem observar que en uns 100m el riu fa un petit meandre apropant-se a la traça de la carretera, aquí podrem veure un accès més o menys transitable per baixar a la seva llera, en primera instància un replanet d'uns 2m2 i després ja en la llera del riu, entre dos basses una roca en forma d'escala que podrem utilitzar per passar a la vessant dreta on trobarem la amagada Font del Pont Galí (41º421'N-2º2,254'E*****) 1m per sobre del nivell del aigua.

Continuem pujant per la carretera fins trobar una pista a mà esquerra barrada amb una cadena i a pocs metres del Coll de la Casilla, on trobarem el desviament cap a Granera. Situant-nos al costat de la cadena i mirant cap a vall trobarem un camp de conreu que haurem d'arribar cap a travès per terreny transitable. Una vegada en ell ens haurem de situar en la seva part més baixa, apocs metres del Torrent del Baluní que es tracta d'un mar d'esbarzers però que mirant amb deteniment podrem trobar un accès cap a la dreta. Just en el punt que creuem la torrentera podrem veure a mà esquerra, dins un sot la Font del Balumí (41º42.233'N-2º1.540'E*****). Es tracta d'una surgència que surt per sota d'una característica pedra blanca, goteja per una pared de molsa i forma un bassalt a sota.


dilluns, 4 d’abril de 2016

TORRENT DE LA FONT FREDA



Longitut: 7.5Km
Horari: 3h
Dificultat: Fàcil. L'itinerari trascorre per camins clars i marcats però l'espesa vegetació en molt punts ens pot desorientar al no poder tenir una visió ampla de la zona.
Observacions: L'itinerari transcorre per zones de vegetaciò espesa i exuberant, amb algunes atalaies on podrem gaudir puntualment de vistes amplies. Per mi ès un itinerari molt interesant.




Iniciem el nostre recorregut en el Coll d'Estenalles. Just en front de la caseta d'informació surt la pista que puja a la Mata i que haurem de seguir fins trobar una bassa a la dreta de la pista, desde aquí un camí segueix en direcció SO fins arribar al Coll de la garganta on trobarem a mà dreta un corriol que baixa en direcció N per arribar en pocs minuts a la Font Freda (41º39.895'N-1º58.981'E*****).

Continuarem baixan pel camí deixant en pocs minuts un corriol a la dreta que baixa per buscar el fons del Torrent de la Font freda. Nosaltres reseguirem la orogràfica del torrent però a una certa alçada i a tocar d'una paret rocallosa. En uns 20m trobarem a mà esquerra un cartellet que posa "Avenç", correspon a l'accès del Avenç dels Tortosins, posteriorment trobaremtambé a mà esquerra l'Avenç de la Brega practicament a tocar del camí i indicat amb un cartell metàl.lic.


Continuarem el camí uns 5-10m més i trobarem en un paratge on dominen els romanis i les estepes un corriol a mà esquerra indicat amb una fita que haurem de pendre. aquest puja uns metres i trobarem desseguida un cartellet indicatiu de la Font dels Confits en una bifurcació, el cartell està colocat de tal manera que sembli que haguem de tòrcer a l'esquerra però en realitat hem de seguir a la dreta un corriol a peu de roca on just després d'una primera petita baume vermella trobarem la Font dels Confits (41º40.517'N-1º58.821'E*****)dins una balma blanquinosa. Es tracta d'una font de degotall on s'han anat formant unes petites bassetes que recullen aigua.

Tornem al camí pricipal i continuem baixant fins al fons del Torrent del Roure Parrac que haurem de travessar per trobar una camí en la seva vessant dreta. Agafem aquest camí per la seva esquerra on en uns 5min, on aquest travessa una zoma més boscosa, trobarem a mà esquerra, e indicat per una fita en una doble alzina en forma de V, un corriolet que porta de forma abrupta al fons de la torrentera on pocs metres abans trobarem la Font de la Figuerota (41º40.851'E-1º58.88'E*****).

Tornem el cami i reculem ara en direcció E, passant just per sota del característic Pujol de la Mata, passarem pel costat del Roure Parrac. El camí comparteix ara traça amb la torrentera i abans de creuar-la trobarem un corriol a l'esquerra que puja a un collet a peu del Pujol de la Mata, una pujadeta ajudat amb uns ferros ens ajuden en l'escalada al seu cim on podrem gaudir d'una vista amplia de la vall de la Font Freda i de les valls que baixen cap al poble de Mura.


Continuem el camí en direcció E, en pocs minuts trobarem la Sesta Ferestega, es tracta un bosquet molt característic on fa un bon grapa d'anys era un nucli carboner dels antics boscaters, ara ès un lloc idoni per fer una paradeta i menjar-se l'entrapà. Arribats a aquest punt observarem un camiet que baixa per la esquerra. On el camí fa revolt pronunciat a l'esquerra en una torrentera i pocs metres abans d'un gran roure (crec) trobarem la Font de la Sesta Ferestega (41º40.930'N-1º59.506'E*****). podrem observar en el terra, si no hi ha aigua que ès el més normal, una superficie cimentada que serveix per retenir l'aigua que pugui brollar del terra.


Tornem a la Sesta Ferestega i continuarem el camí que pujava en direcció SE tot borejant el Turò de la Roureda fins arribar a la carretera, just en el revolt on hi ha el pàrking de la Falconera. Abans d'arribar a aquest punt veurem un camí que va primer en direcció S i després SO per girar abruptament de nou a S enfilant-se a la part alta de la carena. Aquí tindrem bones vistes del Montcau i la falconera. Arriba un moment que el camí va resseguint una línea electrica fins petar a la pista inicial de la Mata i arribar finalment al Coll d'Estenalles.





dissabte, 21 de novembre de 2015

FONTS NATURALS A LA PORTA DE CASA. TERRASSA

 De vegades no hem d'anar gaire lluny per poder trobar fonts naturals, en la  mateixa ciutat de Terrassa podrfem trobar alguna d'elles. Em de tenir en conte que anys enrere  la falta de xarxa d'aigua potable feia que els seus habitans haguessin cercar aigua ens els punts on aquesta hi brollava més a prop, a més la ciutat era molt més petita i allà on abans hi havien horts amb els seus modestos abastiments d'aigua ara tot això ha estat engolit pels carrers i edificis però el pas del temps no ha acabat d'extingir aquests antics recursos.

Proposo donar una volta per la ciutat i les rodalies per trobar les antigues fonts que encara aguanten l'expansió de la ciutat.


FONT DE CAN CARDÚS DE LES ORIOLES Y FONT DE CAN BOADA DEL PI

La primera recerca l’haurem de fer en el barri terrassenc de Can Boada. Haurem de situar-nos en l’Escola Marià Galí Guix. El carrer que envolta l’escola descriu un angle recte que apunta al N, a l’altre banda trobarem un descampat on podrem intuir un camí que s’endinça en el camp en direcció N, cap a un turonet. Podrem veure que per una banda el camí busca la vessant dreta del turó però si estem a la guait podrem trobar també a l’esquerra un altre corriolet que va a buscar la vessant esquerra i que podrem trobar facilment perque a l’entrada del corriol hi ha una clapa de ciment en el terra.

Reseguirme aquest corriol que va pujant en direcció N tal com he comentat per la vessant esquerra del turó i sempre dominant a certa alçada la coma que tenim a l’esquerra. A uns 350m amunt, ja molt a prop d’un camp d’oliveres, a l’alçada d’un pal de la llum caigut a terra, trobarem una bifurcació que haurem de seguir tot recte en direcció a les oliveres, inmediatament trobarem a mà dreta la Font de CanCardús de les Orioles.

Tornem a la barriada de Can Boada. Ara ens haurem de situar en el creuament de l’Avinguda de Can Boada del Pi i la Ronda Ponent, o sigui, a petar del pont que salva la riera i que uneix la barriada de Can Boada amb el gruix de la ciutat de Terrassa. Remuntarem la Ronda Ponent fins arribar al creuament amb el c/ dels Dipòsits. Uns metres més a munt, en front d’una petita explanada, veurem per a la banda de la riera un discret corriol que baixa pel talús de la riera fins a la poc interessant Fontde Can Boada del Pi o Font dels Dipòsits de Can Boada.


FONT DE CAN JOFRESA

Per trobar aquesta font ens haurem de situar on el c/ de Blanes peta al c/Badalona, el el barri de Can Jofresa. Aquí veurem un petit parking de forma triangular desde on surt un camí en direcció S que en un centener de metres va a petar a una esplanada on podrem trobar en el centre la Font de Can Jofresa.


FONT DE LA COGULLADA.

En un angle del c/Francesc Lairet, del barri d ela Cogullada, trobarem un dels accesos al parc de la cogullada. Entrant per aquesta entrada trobarem en una decena de metres la Font de la Cogullada.





FONT DE CAN POAL.

Ens situem en el Km0 de la Carretera de Martorell i que correspon a una gran rotonda. Continuarem per aquesta carretera fins que trovem en pocs metres un revolt pronunciat i desde on surt un carrer a mà dreta que passa per sota de l'autopista C-58.

Just passat el tunel podrem vere que el carrer es bifurca, a mà esquerra per pujar a la urbanització de Vista Alegre i a la dreta puja el Camí vell d'Ullastell, en aquest últim trobarem desseguida un corriolet a mà dreta que va paral.lel a l'autopista. en uns 30m trobarem la Font de Can Poal on podrem "disfrutar" del continu espectacle del pas veloç de cotxes i camions.

FONT DE CAN PARELLADA.

En la confluència de la Plaça Joan Santamaría i el c/Itàlia s'hi troba la Font de Can Parellada.






PARC DE VALLPARADÍS.

El Parc de Vallparadís ès el gran parc urbà de la ciutat de terrassa que aprofita els espais "verds" de les rieres centrals de la ciutat, el Torrent Monner i el Torrent de les Bruixes i la seva unió fins el barri de Can Jofresa. Es tracta d'un parc amable de passejar amb tota mena d'equipaments però que en altres èpoques no gaire llunyanes es tractava d'una gran zona repleta de petits hortets on la gent d ela ciutat aprofitava la terra no asfaltada de la ciutat per treure alguns tomaquets, mongetes i el que els venia de gust, la fórmula era cultivar en aquesta terra fèrtil de torrentera, aprofitar l'humitat pròpia de les rieres i de les nombroses surgències d'aigua que s'hi podien trobar.

Actualment la practica totalitat d'aquestes fonts ha desaparegut per l'urbanització de la riera, les que queden estan "actualitzades" i d'altres es troben amagades sota les estructures actuals del parc i no ès possible el seu accès.

Si entrem al parc per la part alta del torrent Monner la primera que ens trobarem ès la Font del Tintorer a mà esquerra i pocs metres avall la Font del Fossinyol (la més maca de totes).
A mà dreta is sota el complex d'esglèsies de la seu d'Egara es troba la Font de Santa María.

Arribats a la cruilla de torrenteres haurem de remontar uns metres  per trobar la Font del Torrent de les Bruixes.

Tornem a baixar i a l'alçada del gran edifici de la Mutua i gairebé a tocar del pont de l'Av.Jaquard podrem trobar la Font d eles Bassetes de la Mutua a mà dreta, en una carrilera superior al fons del torrent.

Seguim passejant Torrent de Vallparadís avall, tot passant una bassa, la piscina i tot creuan el tunel sota la carretera de Montcada i arribant al Parc dels Sentits, a l'alçada de la biblioteca del D3 podrem trobar a mà esquerra la Font de la Sarracanta, dins d'una espècie de búnker amb l'accès restringit però que és pot intuir el seu interior. La font està indicada.

Si voleu més info sobre les fonts antigues i actuals d'aquest parc podeu consultar aquest link:

http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2014/08/parc-de-vallparadis-les-fonts6.html






diumenge, 12 de juliol de 2015

EL TORRENT DE CANYELLES



Distància: 6Km
Horari: 2h
Dificultat: mitjana

Iniciarem el recorregut al final del c/Cadafalch, en el poble de Castellar del Vallès. Ès dificil trobar el carrer però molt evident el punt de partida, el final d'aquest carrer es troba entre dos grans dipòsits d'aigua i d'aquí surt una ample pista entre uns camps d'oliveres. En pocs metres  el camí s'alinea amb el Torrent de Canyelles deixant uns hortets a mà esquerra.

Desseguida trobarem un camí costarut i pedregòs que puja a mà dreta. A uyns 150m trobarem la Font dels Cassots.

Tornem a la pista principal que haurem de remontar. Una vegada arribem a una antiga pedrera amb un esperò rocòs al mig haurem d'inclinar la mirada al torrent, veurem un claret amb un bassalt. Aquí s'hi troba la Font de la Noguera (41º37.638N-2º364E***). Per accedir-hi haurem de recular uns metres per la pista fins trobar una entrada al torrent que ès travessat per un camuflat pont, just abans d'aquest haurem de trobar una traça que remonta uns metres el torrent fons trobar el clar amb el bassalt que veurem està format gràcies a un doble empedrat, un correspon a la canalització soterrada de la Font de la Noguera (la font propiament dita no ès visible) i l'altre ve de la propera Font del Bassalt torrent amunt.
Tornem a la pista i continuant veurem a pocs metres un parell de pilons d'una antiga posta d'accès. Just abans veurem a mà esquerra com es pot baixar fàcilment a la llera del torrent on trobarem un nou clar. a la vessant dreta del torrent trobarem amagat un mur de pedra que correspon a la bassa de captació de la Font del Bassalt (41º37.672N-2º5.371E***)(de nou la font no ès visible). Per si us interesa, entre aquestes dues fonts es pot trobar una petita i amagada basseta un parell de metres per sobre del torrent.





Just després de les pilones veurem un pedregós i costerut camí que puja a mà dreta, ja un gir a la dreta i desprès torna a l'esquerra per remontar abruptament en direcció E. Deixant una antiga barraca de pagès el camí torna a girar a mà esquerra per un terreny més omblívol i planer. Just en aquest gir haurem d'estar a atents a un corriolet que sur a la dreta, just on hi ha una pedra gran amb forma de rectangle. El corriol baixa a buscar la Font de Montjuich (41º37.63N-2º5.483E). Es tracta d'una antiga mina d'aigua, ara "fòssil" que abastia una bassa important. Em de pensar que aquesta font està situada en les antigues Feixes del Gravadet on antigament suposo estava tot conreat.

Desfem camí i remontem la pista fins trobar la bifurcació que dona accès a la masia de Canyelles. Pocs metres més a munt trobarem un camí a mà dreta barrat amb cadena (recordem-lo perque a la  baixada l'haurem de pendre per continuar l'itinerari) i poc després podrem veure un revolt on podrem trobar-hi sota una figuera la Font del Llorer (41º37.937N-2º5.416E***).

Novament pista amunt, pasada la masia i a l'alçada d'uns cobrets trobarem a peu de pista la Font dels Gossos (41º38.020N- 2º 5.421E***).

Continuem uns metres amunt fins trobar, a la mateixa alçada, una camí a mà dreta i un altre a l'esquerra. Haurem de pendre aquest últim per veure com una traça baixa abruptament i amb un pi caigut barrant pas a buscar el torrent. A mà dreta trobarem la Font Falsa de la Drecera (41º38.152N-2º5.423E***). Clarament es veu que s'ha de tenir sort per veure blollar la surgència.

Desfem camí fins el punt enfront de la masia de Can Canyelles, on a la pujada haviem localitzat un camí barrat amb una cadena, pendrem aquest camí que puja entre el bosc, pasa per sobre de la Font del Llorer i va pujant en direcció a la la carena que tenim a l'E. A mitja pujada passarem per una zona devastada per les ventades del desembre del 2014, Gran quantitat d'arbers caiguts enmig del camí que fan fificultosa la progressió durants un centener de metres, passat aquesta zona crítica tornem a reseguir el camí sense problemes que ara seguirá en direcció S fins trobar, ja aprop de la part cimera, una fita que ens indica la presencia d'un corriolet a mà dreta. Aquest caminet va resseguint unes antigues feixes fins trobar en uns 5min un clar en el bosc on s'hi troba la Font de l'Esquirol (41º37.884N-2º5.652E***).

Tornem al camí i pujant seguim pujant uns metres més fins que el camí peta a una pista que baixa. Tot baixant aquesta pita a uns 10m de la bifurcació trobarem amagadeta a la part esquerra i a peu de camí la Fonts Altes (41º37.832N-2º5.746E***).

Seguim la pista avall que en el seu punt més baix ès transforme en un abrupte camí que baixa a petar a una enorme pista que tot baixant-la ens duurà al punt de partida.

dimarts, 9 de juny de 2015

CAN BOGUNYÀ




Distància: 5Km
Horari: 1h30
Dificultat: Fàcil

Al nord de Terrassa, en una zona on uns extensos camps agrícoles lluiten per la supervivència contra la força i l'influència urbana de la gran ciutat trobarem la masía de Can Bogunyà. Els seus camps exploten de verd a la primavera i ès un indret d'obligada visita de ciclistes i passejants de tardes tranquiles i caps de setmana pel seu fàcil accès i proximitat a la ciutat. D'aquesta passejada a les portes de casa podrem cercar tres fonts.

Prenent la carretera que va de Terrassa a Rellinars, just en l’ultim carrer urbanitzat de la ciutat , el c/Terque , al barri de Can Roca,  trobarem un ample camí que puja en direcció N, uns 400m amunt gira a l'esquerra i discorra paral.lel al nou eix de la B-40 per creuarla posteriorment per un pont.    . La zona està permanentment per les obres de la nova Ronda Nort, l’estació del Metro del Vallès o de l’expansió de la ciutat cap al nort…. . Passat el pont trobarem un desviament a la dreta que porta, passant previament per una fàbrica de bigues, a la masía de Can Bogunyà.

Una vegada la pista fa un doble revolt per accedir a la masía trobarem un camí barrat per cadena que baixa suaument als camps de conreu que tindrem a la dreta, en pocs metres trobarem la Font de Can Bogunyà a l’esquerra. Es tracta d’una font d’explotació privada per tant tancada.

Continuarem resseguint el camp de conreu per la vessant de l’esquerra. Al finalitzar aquest camp veurem un passadis que ens duurà a un altre camp amb forma de vuit i que haurem de reseguir per la seva vessant dreta. En el punt on el camp ès més estret trobarem un corriol a mà dreta que baixa de forma molt abrupta al fons de la torrentera, en aquest punt a mà dreta trobarem la Font de Sant Jordi just a sobre del que semblen les restes del mur d’una antigua bassa.

Tornarem al camp de conreu que seguirme resseguint fins al final on trobarem un camí amb una indicació. El pendrem per la esquerra remuntant a un llom i seguint les indicacions per arribar al camí de Can Bogunyà. Remuntarem aquest camí fins arribar en pocs metres a una bifurcació que pendrem per l’esquerra. El camí transcurre en direcció O, creuant dues torrenteres i passant arran d’un camp de conreus. Veurem que en camí gira a la esquerra, es just en aquests punt on trobarem sota una inmensa figuera la Font de la Miseria. (veure també post Font de la Figuera)



Desfem el camí fins tornar de nou el Camí de Can Bogunyà que arà l’agafarem de baixada per tornar així al punt de partida.