INDEX DE FONTS

Aquí podreu trobar alfabeticament les fonts suggerides, tant les trobades i descrites com les pendents de recerca.

dimarts, 3 de novembre del 2009

Sant Llorenç Savall i Granera: les fonts cremades.


Recorregut: 37Km
Dificultat: mitjana.
Observacions: Aquest recorregut, degut a les enormes distancies i a la impossibilitat de fer un recorregut a peu lògic per anar a cercar les fonts de la zona, el vaig realitzar amb vehicle, tant per carretera com per pistes transitables, ara be, el descriuré de forma circular per si algú el vol fer amb BTT que crec ès la forma lògica de realitzar-lo.

Realemt el recorregut no presenta destacats paissatges ja que transcorre la majoria de temps pels assolats camps cremats en l'important incendi forestal del 2003 que va patir la zona, es per això que l'he subtitulat com les fonts cremades. Destaquen però les vistes desde el nucli de Granera.


Iniciem el recorregut situan-nos en el poble de Sant Llorenç Savall, just en la bifurcació en la carretera venint de Castellar del Valles, el trencall de la dreta ens porta al centre de la població y a Sant Feliu de Codines, el de l'esquerra porta a Monistrol de Calders. Nosaltres pendrem aquest últim. Veurem que en pocs metres el carrer travessa una torrentera a mà esquerra i d'on surt una discreta pista aran d'un gran mur. Uns 200m més amunt podrem trobar la Font de Pere Miquel.

Retornem a la carretera i la resseguim fins trobar a mà dreta un cartell que ens indica la direcció al polígon industrial de la població. Passat un pont girarem a l'esquerra fins que el carrer gira a la dreta per vorejar una fábrica. De aquí trobarem una pista que entra en el camp, tot passat un pontet. uns metres més amunt la pista es bifurca en tres ramals, nosaltres pendrem el de l'esquerra que va flanqueixant uns hortets i camps de conreu. trobarem més endevant una bifurcació prenets el trencall de l'esquerra on en pocs metres haurem de pendre un camí que va en direcció N tot passant per un bosc i un hortet fins petar en un revolt tancat d'una pista important que pendrem per l'esquerra fins creuar el riu i pujar a la carretera.

Una vegada en la carretera seguirem en direcció N fins trobar en pocs metres el trencall indicat que ens duurà al Genescà. La pista puja fortament al inici però rapidament, al arribar a un collet, inicia una baixada on en el revolt previ a l'arribada de la masía trobarem la Font del Genescà.

Tornem a la carretera i de nou a la pista anterior. Ens situem al final del pñont on trobarem un corriolet que va flanqueixant l'incipient riu Ripoll. El caminet gira al N a buscar una pista que es troba més a munt. Una vegada arribem a ella la seguirem per l'esquerra fins arribar a un gual que ens creuarà el riu. Trobarem una bassa a mà dreta i un corriolet que surt sust a sobre que ens duurà a la Font de Cal Llogarri.

Prenem la pista que trobarem al costat de la font i la continuarem en direcció NO uns 500m fins petar a una altre pista important que puja en direcció N. Més a munt passarem a l'esquerra de la gran masia de el Galí i de aquí finalment petar a la carretera que va de Monistrol de Calders a Granera. Seguirem la carretera a munt uns 900m fins trobar a mà esquerre una important pista, just al arribar a un revolt. Entre els primers metres de la pista i el revolt de la carretera podrem trobar una forma més o menys còmoda per arribar al fons de la torrentera i trobar amagada entre els esbarzers la Font del Buc. es tracta una petita cavitat a la roca on es pot apreciar amb una mica d'imaginació el característic banquet de pedra que tenen algunes fonts.

Continuem a munt per la pista uns 1,5Km i a la que haguem passat la masia de La Roca, a mà dreta i a dalt d'un turò, podrem trobar una pisteta que creua ràpidament la riera i transcorre en direcció E. Continuant per la pista, quan aquesta fa un doble revolt tancat, just en front d'un terraplen amb unes grans pedres despreses, haurem de baixar, de males maneres entre els troncs cremats, al fons de la torrentera a buscar la Font de la Roca. Tot està molt malmès per l'incendi i si em guio per una descripció del 2000 (abans de l'incendi) es tracta d'una font de bassalt en un racò bonic. Intueixo que la font es un replanet just dins de la torrentera amb una gran pedra o per sota es podria filtrar l'aigua i l'indret bonic a les grans roques del costat totes repletes d'una vegetació exuberant abans del catastròfic incendi. També puc pensar que es tracta d'un bassalt enclotat uns metres més a munt.

Continuem la pista, passant per sota de El Coll, fins arribar a una bifurcació, aquí pendrem el trencall de l'esquerre , primer creuant la riera i després passant pel costat d'uns camps de conreu, arribarem a una bifurcació, prenent el trencall de l'esquerre trobarem una una pista asfaltada. Es tracta del camí de Monistrol de Calders a Granera.

Prenem la pista per la dreta i ràpidament trobarem a mà esquerre la pista indicada que va al Girbau. En pocs metres la pista gira en un revolt tancat, just aquí trobarem un camí que baixa a l'esquerra, a uns 200m quan aquest fa un revolt a la dreta, podrem trobar una difusa traça que va a buscar el fons de la torrentera. En la llera d'aquesta trobarem molt camuflada la Font de Cal Dat.

Retornem a la carretereta i continuem fins arribar finalment al nucli urbà del petit poble de Granera, a cavall entre el Vallès i el Moainès. Es tracta d'un poblet ínfim però amb un bon ambient rústic. Dominant-lo trobarem a dalt d'un turonet el Castell del s.XI. Hi arribarem per un caminet indicat a la part alta del poble, a la part alta trobarem un caminet empedrat on podrem veure l'interior del castell. Al costat una gran roca ens serveix d'atalïa desde on podrem gaudir unes impresionants vistes, si mirem al S els inacabables camps cremats en l'incendi del 2003 i al fons la fantastica visió de la vessant E de la Mola i el Montcau, si mirem al N el boscòs Moianes i al fons el Prepirineu.

Baixem per la carretera fins trobar una discreta rotonda abornada amb una creu i on podrem trobar l'esglèsia de Santa Cecília, també del s.XI. Continuem la carretera al S i a pocs metres trobarem un carrer a mà dreta que ens duurà a la Rectoría i a l'església de Sant Martí. Us adjunto el link per si voleu saber més de l'història de aquest poblet:

http://es.wikipedia.org/wiki/Granera

Just en front del caminet que porta a la Rectoria trobarem un camí, barrat amb un es grans pedres, que ens duurà en pocs metres a la Font de la Rectoria.

Tornem a Santa Cecília i prenem la carretera que va a Castellterçol. A uns 500m trobarem a mà dreta uns contenidors d'escombraria, es aquí un un caminet en porta en pocs metres a la Font del Prat. A l'altre banda de la carretera, dins un hortet, trobarel la Font de la Torre en front d'un pou.

Continuem per la carretera i a uns 1,3Km trobarem en un tancat revolt una pista que surt a mà dreta. Aqust camí baixa al fons de la riera, deixant previament un parell de trencalls. Ja en el fons continuem en direcció N tot deixant un parell de pistes que s'obren a mà dreta. Trobarem una caseta, entre la pista i la riera, i uns 50m més a munt trobarem un corriolet que baixa al fons de la riera. Just en front trobarem la Font de l'Avellaner.

Tornem a la carretera i a Granera. Continuant en direcció S, uns metres més enyà del desviament a Sant Martí, trobarem una pista indicada que duur a Sant Llorenç Savall. Passat pel costat d'uns amplis camps de conreu i després va a buscar el Coll de Traens. Aquí la pista baixa bruscament a buscar la masia de l'Armengol i l'església adjunta de Sant Feliu de Vallcàrcara, també del s.XI però remodelada pels següents temps. Podem observar el bonic rellotge de sol que te a l'entrada. A sota de la bonica casa de l'Armengol, al costat de la pista trobarem la Font de l'Armengol amb un parell de basses de regadiu.

Just abans d'arribar a l'Armengol, on la pista que seguim desde Granera gira per buscar la còmoda pista que ve de Sant Llorenç Savall, podrem trobar una pista a mà esquerra que va en direcció E a buscar la masia de Salallacera. Una vegada arribem en uns 2,5Km de marxa, tot deixan previament pistetes que entren i surten de la nostre, ens haurem de situar en la seva era. Des d'aquí un camí va a buscar en direcció NE el fons d'una torrentera, on trobarem una rústica piscina i uns metres més enyà la Font de Salallacera.

Tornem a la masía i ara baixarem per una còmoda pista que baixa a l'esquerra. A uns 3Km trobarem conexió amb la que puja a l'Armengol. Nosaltres seguirem baixant fins trobar ja el polígon industrial de Sant Llorenç Savall i de aquí al centre del poble. Quan trobem el carrer que es transforma en la carretera que va a Sant feliu de Codines, trobarem a mà dreta un parking i un parquet just en front d'una escola. Aquí trobarem la Font de l'Aixeta, on finalitzarem el nostre recorregut.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

La Vall d'Horta


Recorregut: 12,5Km
Horari: 4h
Dificultat: Fàcil
Comentaris: Podem allargar l'itineri si començem a la mateixa carretera, just a l'altre banda del pont per tal de començar l'itinerari per l'altre banda de la riera, passant per les masies de La Roca i Les Oliveres fins La Muntada i retornar per la pista cimentada fins trobar de nou la carretera.

Us proposo un itinerari, per altre banda molt descrit en les guies de la zona, que transcorre per la bonica Vall d'Horta, en el terme de Sant Llorenç Savall. Es tracta d'un recorregut en el qual podrem trobar nombroses masies (i també algún que altre xalet) i un parell dels anomenats castells de roca, construccions medievals de caracter defensiu que controlaven les contrades enfilats i penjats dels turons més prominents de la zona, a més de les fonts que han abastit d'aigua als antics habitats de la zona.

Podrem trobar l'inici del recorregut en un revolt tancat de la carretera que va de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, ja arribant a aquesta última població. Pasada la urbanització de Les Martines, trobarem una pista cimentada a mà esquerra amb un cartell indicatiu. Podrem iniciar aquí el recorregut, deixant el vehicle en un parking que hi trobarem en pocs metres, en front de la masia de La Roca, però recomano avançar el cotxe fins arribar a la masia de Comadran (indicada), aquí podrem iniciar el recorregut a peu havent-nos estalviat 1,5Km de marxa.

Trobarem a mà esquerra l'accès a la masia i tot passant pel costat de la casa veurem que el camí segueix cap a uns camps de conreu. Al final de tot veurem que tot va a parar a una torrentera, aquí trobarem la oblidada Font de Comadran just a sobre d'una basseta.

Retornem a la pista principal i continuem en direcció O, tot passant pel costat d'alguns xalets i de Les Oliveres a l'altre banda de la riera. Finalment arribarem a creuar un pont i seguirem a la dreta en direcció a La Muntada. Tot passat el pont trobarem uns metres més enyà un camp de conreu a mà dreta que haurem de resseguir fins trobar una zona amb unes grans alzines. Un corriolet ens duurà al fons de la torrentera on trobarem just en front, sobre un engorjat i a una alçada d'un parell de metres, la Font de la Muntada.

Tornem a la pista i arribem en pocs metres a La Muntada. A mà esquerra de la masia trobarem una gran alzina, es aquí on comença un marcat camí que va pujant de forma continuada per la part alta d'un llom en direcció N i en direcció a una roca molt prominent. En les parts més trempades hi podrem trobar alguna corda fixe malgrat el camí no presenta dificultats tècniques. Així arribnarem a una pista que creuarem i pendrem un corriol indicat en direcció a la part més alta del promontori on podrem trobar les restes del Castell de Pera. Es tracta d'una fortificació del s.X tal i com demostren les espitlleres del mur O, podrem trobar també, en el centre de la plataforma, les restes d'una petita capella amb el seu absis circular. Que dir de les espectaculars vistes de la vessant E de la Mola i sobretot del Montcau , així com el dessolat paratge del boscos de Sant Llorenç Savall i Granera cremats a l'estiu del 2003.

Continuem per dalt del promontori en direcció N fins trobar un collet. Aquí haurem de girar a l'esquerra per començar a baixar en direcció O per cercar una masia., just per sota del rocallam vermellòs. Baixant no trobarem camí però si més o menys una traça que ens duurà sense problemes a la masia d'Agramunt. D'aquí pendrem una pista que ve del N on a pocs metres trobarem un revolt tancat en la part interior del qual podrem trobar la Font d'Agramunt.

Continuem per la pista fins trobar una bifurcació, a mà dreta segueix un ramal que condueix rapidament als masos del Romeu i el de la Pregona. Nosaltres continuarem recte en direcció S, tot passant pel costat de Can Brossa, on podrem trobar el moviment normal que correspon a un restaurant, fins trobar la bifurcació a mà dreta cap a el Marquet de la Roca. Ens podrem apropar a la bonica masia del Marquet de la Roca, uns metres abans d'arribar, en un revolt de la pista podrem trobar un camí indicat que ens duurà en uns minuts a la Font del Llor.

Reculant per la pista, una mica abans del parking, trobarem un camí que surt a mà dreta que s'enfila dins el bosc en direcció S. Uns 10min de marxa ens duurà a un replanet on podrem trobar en front un corriol marcat amb una fita que pujarà abruptament entre el bosc fins arribar al Coll Gavatx on trobarem una pista que pendrem per l'esquerra, tot passant per sota de l'impresionant Roca Mur. En pocs metres la pista finalitza en el límit del barranc, a mà esquerra podrem trobarem un corriol que ens duurà en una forta pujada a la part alta del turó, on podrem trobar les poques runes que es conserven del Castell de Mur, probablement del segle IX.

Tornant al collet, continuerem ara en direcció E a buscar la Pedra d'Àliga, passant previament pel Puig Gavatx. Podrem gaudir d'unes espectaculars vistes de la vessant E de la Carena del Pagès que va de La Mola al Montcau amb l'espectacular pared de la Morella, dominant la vall del Daví i el Dalmau just a sota.

Continuem baixant pel caminet fins trobar en uns 10min el Coll de Palomeres on trobarem una pista que pendrem per l'esquerra. En pocs metres es bifurca prenem de nou el trancarr esquerrà que baixa comodament buscant el fons de la Vall d'horta. Una vegada troben un trencall a mà esquerra veurem que la nostra pista gira primer a l'esquerra en un canvi de rasant i de nou a la dreta, en aquest revolt podrem trobar la surgència de la Font de Fontanet.

Continuem per la pista fins trobar la pista cimentada, pocs metres abans del Comadran. Punt de partida del nostre recorregut.

Us adjunto el següent link de la webb de l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall on podreu trobar alguna dada d'interés del Castell de Pera i alguna de les masies que es troben desperdigades en la Vall d'Horta:
http://www.savall.cat/index.php?option=com_content&task=category&sectionid=5&id=31&Itemid=157

dimarts, 29 de setembre del 2009

El Farell. Terra de tines oblidades


Recorregut: 15Km
Horari: 4h30'
Dificultat: mitjana.
Comentaris: interesant recorregut cultural que ens dona una idea del passat vinícola de la zona atés de les nombroses restes de tines de recolecció que hi podrem trobar a més les majestuós mas del Farell i la oblidada esglèsia romànica de Sant Creu de Palou.

Per iniciar el nostre recorregut ens haurem de situar en la part N del Pont de la Vilomara. Just passada la rotonda que ens indica la carretera d'accès a Rocafort i al polígon industrial, trobarém un accès al poble. Si seguim el primer carrer que puja, veurem que s'acaba l'asfalt i continua de terra. En pocs metres veurem com sobre una pista amb un rètol indicatiu que ens indica que es l'accès a El Farell i d'altres destins. La pista es practicable als vehicles i això farà que ens estalviem una bona patejada.

Trobarem a mà esquerra la Casa Nova de Sant Jaume i no gaire més a munt, també a l'esquerra les Tines de la Lluca. Continuem la pista fins que aquesta creua la riera. aquí trobarem una bifurcació. A mà esquerra un troç asfaltat de pujada ens porta a una altre bifurcació. es aquí on podrem deixar el vehicle i començar el nostre recorregut a peu.

Baixem uns metres i continuem per l'altre pista uns ppocs metres , on veurem la riera just al nostre peu. En front, pujada en la paret de pedra trobarem la Font Nova.

Tornem a la bifurcació on hem deixat el vehicle i deixarem que la pista principal giri i continui en direcció E, nosaltres pendrem un camí que puja primer en direcció N i després va agafant direcció E fins creuar el Torrent del Mal Pas. Ara de pujada, amb un parell de llaçades arriba a una pista més marcada que haurem de seguir per l'esquerra. Poc més a munt podrem veure les Tines del Mal Pas. Continuem per la pista fins que, tot arribant al fons del torrent, agira abruptament. Just en el revolt un caminet segueix recte en direcció E. Continuarem així, veien al fons les Baumes Roges. Als 5min de marxa el camí gira abruptament a la dreta. En aquest gir podrem trobar unes tines. Continuem el camí que, tot i estar bastant cobret per vegetació, es fàcilment transitable i va guanyant alçada fins trobar una ample.

Pendrem el trancall de l'esquerra que ens duurà en pocs metres a un collet amb una bifurcació de pistes, nosaltres pendrem el trencall que segueix en direcció E de baixada. Quan arribem a una torrentera veurem un caminet que puja per ella i que ens duurà en pocs metres a la Font del Canelles.

Tornem a la pista i continuem baixant, deixant un desviament que puja a l'esquerra. Aquí les vistes de El Farell són espectaculars. Passarem pel costat de la Tina de Companyò a mà esquerra i pocs metres més a vall, a la dreta les Tines del Camí de Companyò. Rapidament arribarem a uan pista ample i que seguirem per l'esquerra. Veurem que uns metres més a munt, quan gira per salvar una torrentera, on trobarem un tunel de desaigüe per sota de la pista haurem de pujar per l'esquerra per una traça que, tot i estar bastant coberta de vegetació, va deixant remontar la torrentera. Finalment ens trobarem am la Font del Boines.

Recolem fins la pista i ara seguirem en direcció E fins que la pista travessa la riera. Aquí veurem que un camí va pel fons de la riera. Tot seguint-lo, quan el camí/torrentera passa pel costat d'una paret rocallosa podrem trobar a mà dreta un jardinet de junqueres amb cert regalim d'aigua. Crec que aquesta pot ser la Font de Primavera.

Recolem fins arribar a la pistai ara la continuarem tot recte. Ràpidament girarà en direcció S fins trobar una pista ample amb indicación per arribar a El Farell. Continuerem per aquesta pista fins que trobem la presa de Santa Creu. En aquest punt haurem de travessar el seu dic i trobarem en l'altre vorera un corriolet que puja fins trobar-nos la ermita de Santa Creu de Palou, del segle XI, amb les seves característiques decoracions llombardes al absis i campanar d'espadanya. En el petit cementiri adjunt, totalment profanat es poden veure encara alguns òsos dels antics propietaris dels nitxos. L'esglèsia servia de centre parroquial del conjust de masies desperdigades de la zona com El Farell, el Puigdoure i Mata-rodona.

He trobat aquest parell de llegendes relacionades amb aquest esglesia:

http://www.valldelcorb.info/blogs/coneixercatalunya/?p=88
http://www.xtec.cat/satis/ac/llegenda/textos/pvrpf04.htm

Continuerem el nostre recorregut retornant a la presa. De aquí surt un camí que va pujant en direcció O. Més endevant girarà en direcció S per creuar la torrentera. Uns metres més a munt, si tenim bona vista, podrem veure a mà dreta, a l'altre vanda de la torrentera i mig engolides der la vegetació les Tines del Martinet. Continuem el camí fins que de sopte finaltitza, a mà dreta trobarem una entrada al fons de la torrentera on podrem trobar la Font del Regal.

Resfem tot el camí fins a la presa i ara si continuar la pista en direcció S fins arribar primer a un collet amb una bifurcació de pistes i l'Alzina dels Penitents i desprès al magestuòs mas de El Farell, al cim del turò.

Continuem el camí tot reculant la pista ara de baixada i continuem tot recte, passant pel costat de les runes de Ca la Miquela a mà dreta, les Tines del Docte a mà esquerra i la pedrera del Farell. Seguirem baixant per la còmoda pista fins trobar una bifurcació prenent el trencall de l'esquerra. Ràspidament arribarem a les runes de Cal Padre. Uns metres abans, a mà esquerra podrem veure un corriolet que baixa abruptament al fons de la riera. Una vegada en el fons la remontarem uns metres en direcció E. Veurem que desseguida un caminet surt a mà dreta per anar paral.lel a la riera. Uns metres més enyà, molt camuflat entre la vegetació una traça puja a mà dreta (indicat amb una fita) i en pocs metres podrem trobar la Font de Cal Padre sota una paret rocallosa.

Recolem fins trobar la llera de la riera i la continuem uns 10min fins trobar la pista que la creua. Continuant per ella una bona estona, tot passant un desviament a mà esquerra i tot seguit la Vinya Rodona amb una bonaca barraca de pedra. Continuem per la pista fins trobar la bifurcació que ens va servir de punt de partida.

dimecres, 23 de setembre del 2009

Rodalies de Les Vendrades


Recorregut: 15Km
Horari: 4h30min
Dificultat: Fàcil.
Comentaris: Interesant recorregut que transcorre per les vall centrals entre Rellinars i Vacarisses i on podrfem trobar algunes masies interesants.

Iniciarem aquest recorregut en Can Còdol. Per arribar-hi, haurem de pendre una pista que surt a l' esquerra en la carretera que va de Terrassa a Rellinars. Ja a prop de Rellinars, just passat el desviament a mà dreta indicat el camí a la Font dels carlets, trobarem la entrada de la pista, a mà esquerra que ens duurà a Can Còdol. El camí es transitable per a vehicles , així en poc temps, tot deixant previament un desviament a mà dreta que porta a l'Alzina, arriben a aquest conjunt de cases rurals.
A l'esquerra de les construccions, dins la finca i al costat d'una piscina, s'hi troba la Font de Can Còdol.

Continuarem el recorregut tot reculant per la pista fins arribar al segon revolt on hi ha una explanadeta i uns atmetllers. Una pista barrada amb una cadena se'ns obre a mà dreta i que va baixant paral.lela a i a certa alçada de la rierra de la Sanana. En uns cinc minuts de marxa per aquesta pista creurem una torrentera amb una estaca de fusta del Parc Natural. Aquí trobarem la surgència de la Font de la Figuerota.

Seguirem per la pista durant uns 15min on trobarem un revolt pronunciat. Tot seguit podrem trobar a mà esquerre un corriolet que ens duurà al fons de la torrentera i per on brolla aigua per totes bandes. Finalment podrem trobar una bauma al costat d'una bassa que deu ser la Font de Cortopio.

Continuarem per la pista fins arribar en uns 20min a Les Vendrades. Bonica masía desde on, tot seguint les marques verd/vermelles de la Matagall-Montserrat podrem apropar-nos a les restes properes del Lleonard. Situant-nos en la porta de Les Vendrades veurem un corriolet entre una piscina i un hortet que una vegada passem veurem com gira per buscar, en una forta baixada, el fons del Torrent de les Vendrades on trobarem molt amagada entre herbes la Font de les Vendrades.

Situan-nos de nou en la masía, continuem per la pista que en uns 15min creurà la riera i tot continuant uns altres 15min arribarem a un tancat revolt d'on s'obre un corriolet a mà esquerre que, tot deixant un trencall a la dreta, ens porta a dins la torrentera on trobarem la Font del Roure Monjo.

Reculem per la pista fins al punt on creua la riera. Just abans trobarem un caminet que transcorre en direcció O, paral.lel i a certa alçada de la riera. Quans portem uns 300m podrem trobar un corriol que puja vertical a l'esquerra per girar després a la dreta, resseguint-lo veurem que transcorre paral.lel a la riera a més alçada per girar després a la dreta quan el camí s'apropa al Torrent del Vià, ara el camí puja en direcció S . Haurem d'estar atents ja que havent pujat uns 300m trobarem que el camí gira a la dreta, allà on sembla que travessi una torrentera amb un petit salt d'aigua (aixut), ès en l'interior del revolt on trobarem, uns metres per sota del camí, la oblidada Font del Vià, uns metres més avall s'intueix totalment devorada per la malessa la antiga bassa de captació d'aigua i a l'esquerra de la font una tuberia mig soterrada per on  s'abastia la masia de les Vendrades.

Recolem el caminet fins trobar el trencall inicial i continuarem en direcció O paral.lels a la riera, quan estiguem a l'alçada de les Vendrades veurem que el caminet arriba a unes terrasses argiloses i gira en direcció S fins arribar en uns 25min a un collet on trobarem un creuament de camins amb una capelleta a la Mare de Montserrat. Per l'esquerra ve el camí que ve per la part alta de la carena del Roure Monjo, en front un altre camí baixa entre las cinclera per arribar a Vacarisses. Nosaltres pendrem el de la dreta que va per la part alta de la carena gaudint de bones vistes de Monserrat, Vacarisses, les valls de Rellinars i l'Obac al fons. Deixarem un desviament a mà esquerra fins arribar a un collet.

Desde aquí girarem a mà esquerra, tot seguint les marques verd/vermelles de la Matagalls fins trobar una ample pista que pendrem per la dreta. Passarem un dipòsit d'aigua i una tanca i una mica més anya veurem que la pista gira abruptament a la dreta. Seguirem una bona estona l'amplia pista que, desprès d'alguna que altre llaçada arribarà finalment practicament al fons de la riera de la Sanana.

En un revolt d'aquesta pista trobarem una entrada a mà esquerra que ens duurà al fons de la riera. Un corriolet a mà dreta ens creua la riera. El terreny en força rocós, restes d'un antic molí. El corriolet, tot havent traveçat la riera ara puja abrupament per l'altre vessant fins trobar un camí ample. Si continuem per l'esquerra arribarem ràpidament a La Sanana. Nosaltres continuerem per la dreta tot baixant fins trobar de nou la riera. Una vegada l'haguem creuat el camí puja però desseguida trobarem unes alzines i a mà esquerra la Font de Sanana.

Desferem el camí, tot creuant de nou per la riera per on s'hi trobava el molí fins trobar la pista principal que ara continuarem per l'esquerra i pujant. Deixarem un desviament a mà esquerra i conrinuarem per la dreta per arribar en pocs metres de nou a Can Còdol on acabarem el nostre recorregut.

dilluns, 14 de setembre del 2009

Entre el Flequer i Casassaies


Distància: 10,5Km
Horari: 3,5h
Dificultat: Mitjana (més que res pel perdedor camí de tornada. El reste de l'itinerari transcorrepre per pistes i camins ben marcats sense dificultat)
Comentaris: Evitar fer el recorregut en dies estiuencs.

Aquest itinerari, gens interesant desde el punt de vista paissatgístic, ens introdueix per una de les valls de Rocafort en les quals els antics masos com el del Flequer i Can Casassaies imposaven el seu domini económic en la zona a través d'una important explotació vinícola. La arribada de la plaga de Fil.loxera i l'incipient imperi del carbó a finals del s.XIX van sentenciar a mort una forma de vida que ara només podem imaginar quan visitem les ara ruinoses construccions de aquests masos.

Iniciem el nostre recorregut en la carretera que va del Pont de la Vilomara a Rocafort. A un parell de kilòmetres del poble de Rocafort trobarem a mà dreta un desviament indicant la urbanització Can Riera i la Font de l'Alber. Just quan prenem aquest desviament trobarem allà mateix, al costat d'uns bancs la Font de l'Alber.

Podem continuar per la pista de l'urbanització si tenim vehicle i així guanyar bastanta alçada. Deixem previament un desviament a mà esquerra que indica Can Riera I i seguirem a mà dreta pujant per unes pistes a estones de terra i ciment que ens dduran amb una mica d'intuició a les parts més altes de Can Riera II on trobarem un dipòsit d'aigua. Per aquí suggereixo deixar el vehiche. Just passat el dipòsit trobarem una bifurcació que pendrem per la dreta. Seguirem pujant, tot deixan algún que altre trencall a la dreta fins trobar un revolt molt tancat. Es aquí on podrem trobar un corriolet a mà esquerra que va flanqueixant en direcció E fins trobar una barraca de pedra i es ara quan el corriol gira en direcció S tot baixant directament a Can Flequer. Es interesant veure-hi a mà dreta les seves antigues tines de ví.

Desde aquí surt un camí a mà esquerra que va flanqueixan en direcció E amb una certa pujada. Veurem que el camí gira bruscament en un parell de revolts tancats. Es tot passat el segon, que es més tancat, que podrem veure a mà dreta una discreta entrada que correspon a una antiga feixa i que ens duurà al fons de la torrentera, en un terreny rocallòs al final del qual, quan la vegetació es tanca, podrem trobar molt amagada entre esbarzers i jonqueres la Font Freda del Flequer. Uns metres més avall, en un terreny impracticable per la vegetació podrem trobar entre esbarzers una enorme bassa que servia per regar totes les entigues hortes que s'intueixen torrentera a vall.

Desfem camí i tornem al Flequer. Just a l'inici del camí que haviem pres per arribar a la font, trobarem un corriolet que baixa a buscar una pista al fons de la Riera del Flequer i que prendrem en direcció E fins trobar en uns 10min un camí que s'obre a mà dreta i que segueix en direcció S amb una pujada moderada. Més endevant veurem que el camí gira a mà esquerra pero continia tot recte un corriol que més endevant d'endinça en una part més ombrívola i feréstega on trobarem en poc temps la Font del Colldat arrasarada a una pared rocosa.

Segons el mapa de l'Alpina el corriol segueix i va a buscar la part alta de la Carena de Casassaies tot arribant directament a Casassaies. Jo personalment vaig recular fins a la pista principal de la Riera del Flequer i continuat comodament fins trobar una bifurcació prenet la pista que puja a mà dreta, veient ja Can Casassaies dalt del turò. Continuem la pista que desprès d'un revolt puja moderadament en direcció S fins trobar el desviament que puja fent llaçades a la masia. Abans de pujar continuarem per la pista i a pocs metres trobarem unes fites a mà dreta que ens duuran ràpidament a la Font de Casassaies enclotada al fons de la torrentera.

Ara sí prenem les llaçades que ens pujaran a Can Casassaies. Tot passant pel costat de les seves antigues tines de ví trobarem un corriolet que baja en direcció N per la part alta d'un llom fins trobar el revolt tancat de la pista i d'aquí continuarem fins al fons de la Riera del Flequer, a la bifurcació que ara pendrem l'altre trencall que puja en direcció N.

Continuarem per la pista fins trobar un revolt tancat d'on surt un caminet a mà esquerra que puja a Les Esgrauetes. Aquí trobarem una pista que continua en la mateixa direcció N fins trobar en poc temps El Bofí. Aquí trobarem una bifurcació de pistes, tot recte podriem arribar directament a Rocafort, nosaltres seguirem a l'esquerra, primer en direcció S i que ràpidament gira a l'O. Quan la pista comença a baixar trobaremun corriolet a mà esquerra. Es tracta d'un discret caminet que va a buscar la part alta de la carena de Les Roques. Poc a poc el corriol es va fent més difús i cobert de vegetació. Una vegada a la part més alta jo vaig perdre la traça i vaig continuar penosament entre la vegetació però sense perdua ja que seguint per la part més alta de la carena arribem a El Salat. Crec que el corriol continuava més penjat a la cincleta, uns metres per sota meu per la vessant S de la carena.

Una vegada al Salat continuem pel camí, tot deixant previament un desviament a mà dreta, i que baixant trobarem desseguida el dipòsit d'aigua. Punt de partida del nostre recorregut.

dimarts, 9 de juny del 2009

Entre Mata-Rodona i Puigdoure


Distància:
Horari: 3h30 (desde Casajoana)
Dificultat: Mitjana.
Comentaris: Recorregut no gaire atractiu excepte per les ganes de descobrir una de les zones més oblidades de l'Obac. En temps passat, els ara abandonats nuclis rurals de Casajoana, Mata-Rodona i Puigdoure segur tenien una important presència i poder en la zona.

Iniciem el nostre recorregut en la masía de Casajoana. Podem accedir a ella desde Rellinars, passat l'esglesia de Sant Pere i Sant Fermí, just abans d'arribar a un pont que creua el carrer trobarem a mà dreta una pista que puja fins el Coll de la Morella, passant pel Gibert de Dalt i Casajoana. La pista es bastant transitable fins a Casajoana ( 25min a peu), aquí mateix trobarem una bifurcació on haurem de pendre la pista que continua pujant en direcció N i que surt al costat del safreig. La pista puja fortament però si portem vehicle relativament alt podem forçar-la fins el mateix coll (25min a peu), deixant previament un desviament a mà esquerra.

Arribar al Coll de Morella trobarem una important cruïlla de camins pero nosaltres continuerem resseguin la pista principal. A uns 300m, en front un cartell d'area privada de caça, a mà dreta trobarem un corriolet senyalat per una fita que baixa en direcció N i que va a buscar la riera de Mata-Rodona. Quan portem uns 5min de baixada, just en el punt on un pi creix just al mig del camí trobarem un discret corriolet a mà dreta marcat amb una fita. Resseguint aquest corriolet trobarem la Font de la Morella una vegada peti amb una torrentera.

Continuem baixant fins petar finalment amb la riera i trobarem un caminet a l'altre vorera de la riera que seguirem a mà dreta. El caminet va totalment paral.lel a la riera a uns dos metres d'alçada. En uns 5min, sembla que el camí busquí creuar la riera, aquí trobarem una marca blava en un pedra, es en aquest punt on, en mig del curs de la riera podrem trobar camuflada la Font del Presseguer.

Tornem al caminet i desfem uns metres fins trobar bastant camuflat un corriol a mà dreta que puja fortament en direcció N entre el bosc fins trobar l'ermita de la Mare de Deu de la Concepció. Sortirem a la pista que ens duurà a la veïna masía de Mata-Rodona.

Darrera de la construcció trobarem un corriolet que puja en direcció N. Pasarem pel Pou de Mata-Rodona i pocs metres més enyà podrem trobar un trencall a mà dreta que puja al cim del turò on trobarem una creu just a sobre del penyassegat i Mata-Rodona. Aquí tindrem una aplia visió de la vessant O de la serra de l'Obac. Desde la creu trobarem un corriolet que segueix en direcció N per la part alta del llom fins trobar finalment una pista. Continuant a mà dreta trobarem en pocs metres la masía del Puigdoure. Rarera de la construcció podrem trobar el Pou de Puigdoure.

Continuem la pista en direcció E fins arribar al Coll de la Creu dels Alls, desde on surt un corriol indicat amb una estaca que baixa pel bosc en direcció S. En uns 10min arribarem a una pista, just en un tancat revolt i on dins d'aquest trobarem la Font de Mata-Rodona.

Continuem la pista per la dreta fins arribar de nou a Mata-Rodona. Just abans de arribar a les contruccions trobarem a mà esquerra frontalment a una torre de tensió, en una zona rocosa, unes fites que ens indiquen un corriol de baixada que va aprofitant una succesió de vires i zones pedregoses i qie finalment ens duuran al fons de la Riera de Mata-Rodona i on trobarem a mà esquerra la Font de la Cruïlla o d'Alba de Mata-Rodona.

Continuem pel fons de la riera per les indicacions blanques fins arribar a una estaca indicativa , será el camí de tornada. Nosaltres continuarem pel fons de la riera, no hi ha camí pero la progressió es prou fàcil si aprofitem els trams rocosos i esquivem alguna que altre zona d'esbarzers. Finalment a uns 10min trobarem la Font de la Cansalada.

Tornem fins l'estaca i d'aquí pujar pel corriol que ens duurà de nou al Coll de la Morella i d'aquí al punt de partida a Casajoana.

dissabte, 30 de maig del 2009

Un tomb al Montcau


Recorregut: 8Km
Duració: 4h.
Dificultat: Difícil pel que respecta a desnivells i als nombroços trams aèris i petites trepades, tot i que realment no presenten grans dificultats.
Comentaris: Imprescindible.

Iniciem el nostre recorregut al Coll d'Estenalles. Desde aquí haurem de pendre la pista asfaltada que puja en direcció E i arribar en uns 20min al Coll d'Ares. Desde aquí podrem apropar-nos aunes sepultures que trobarem pujant pel camí de la Carena del Pagès, a pocs metres trobarem un corriolet que entra en el bosc a mà esquerra i que ens duurà desseguida a aquestes antigues sepultures. Es tracta dels pocs vestigis que queden de l'antic assentament probablement visigòtic (s.VII) del Coll d'Eres.

Tornem al coll on haurem de baixar pels graons que trovarem a l'E i que ràpidament es transformen en un corriol que baixa empinat, tot paral.lel a la torrentera. No trigarem en deixar a mà esquerra la desviació que porta a la Cova Simanya i més endevant un altre a mà dreta cap les Folgueroses. Finalment el recorregut es fa bastant accidentat al travessar un tram amb grans blocs de pedra que fan perdre una mica la traça però arribarem finalment en uns 25min desde el coll a la Font del Llor.

Havent visitat la font seguirem baixant per uns graons que ens portaran ràpidament a una cruïlla on haurem de pendre el camí que puja a l'esquerra amb marques del GR blanc/vermelles. En 20min arribarem al Collet del Llor on haurem de pendre un trencall a l'esquerra. Ràpidament, senyalat amb estaques metal.liques, haurem de deixar un trencall a l'esquerra i seguir pel de la dreta que va flanqueixant tot un llom. En 10min trobarem un desviament a mà esquerre que haurem de pendre. Desseguida trobarem a la dreta la Font de la Guineu.

El corriol puja vertical i va a buscar el faldó N del Montcau. Just als seus peus trobarem un corriol transversal que haurem de pendre per la dreta fins trobar a mà esquerra un corriolet que ens duurà per tota la vessant N del Montcau fins al seu cim. en pocs metres trobarem una petita trepada i després el camí l'haurem de trobar per una succesió de pendents rocoses pero sense gaire inclinació i ben fitades fins arribar finalment al concorregut cim.

Ara baixem per la vessant S fins trobar en pocs metres una espatlla on haurem de seguir el camí que hi surt a mà dreta. Baixem per l'ample i pedregòs camí fins trobar un planet i d'on surt un corriol a mà dreta que va flanqueixant l'escarpada vessant O del Montcau i que aprofita una succesió de bosquets penjats i feixes rocoses però que no presenten cap dificultat fins arribar finalment a un collet. Desde aquí trobarem un corriol que baixa per la canal. En pocs metres de baixada trobarem a mà esquerra un corriolet que va a buscar les parets dels Cortins. Es tracta d'una elevació molt semblant al mateix Montcau però en petit. El camí desseguita entra per una vira dins una allargada bauma i que ens proteixeix de la verticalitat del terreny fins arribar al final de les parets i on trobarem un caminet que gira en direcció S fins a situar-se sota una canal equipada amb cables, cordes fixes i peces metal.liques que ens faràn facil l'ascensió tot i la verticalitat. Superat aquest ressalt el camí continua per la vessant O dels Cortins. En pocs metres trobarem a mà esquerre una canal rocassa vertical amb unes cordes fixes. Haurem de valorar la possibilitat de baixar per aquí. Continuem el corriolet que va aprofitant una succesió de bosquets penjats i feixes baumades fins arribar a l'altre punta, a la vessant S dels Cortins i on podem atacar el cim de aquest turò, pasant primer per una capelleta amb llibre de piades.

Un corriolet seguix pujant fins assolir el cim dels Cortins. Aquí haurem de valorar si retornar desfent camí o bé continuar el corriolet que ara anirà baixant per la vessant NO fins trobar la vertical canal de baixada equipada per un parell de raquítiques cordes, en ambdos casos haurem de desfer el ressalt equipat per plantarnos finalment a la base i de nou al caminet.

Haurem de seguir en direcció N. En pocs metres el camí gira a l'esquerra (serà el camí de tornada) però nosaltres continuarem pel llom fins trobar finalment una discreta traça, sempre per la part alta del llom, que ens duurà a un terreny rocòs on haurem de destrepar fàcilment per poder arribar al fons de la torrentera. Traspassada aquesta trobarem un terreny rocós, en la seva part baixa podrem trobar un caminet que cau en picat esquivant una succesió de parets rocoses. Ja arribat a un bosc, a mà dreta, amagada, trobarem la Font del Forat.

Desfem el camí fins trobar la bifurcació just a sota de la base dels Cortins. El camí que gira va flanqueixant la vessant O dels Cortins per una succesió de terrasses rocoses, ben fitades fins arribar en uns 15min a la carretera. Uns metres més a munt arribarem al Coll d'Estenalles, punt de partida del nostre recorregut.

Fonts del Montcau:

Per la carretera, seguint en direcció N cam a Mura i Talamanca podrem trobar un parell de fonts a peu de carretera. La primera just el el PK17 anomenada com a Font d'Estenalles. La segona uns 500m més a vall, just en un tancat revolt on a mà dreta s'obre una gran bauma que en la seva part dreta podrem trobar la Font de la Balma.

Si continuem per la carrettera, en uns 2Km trobarem una pista que s'obre bruscament a la nostre dreta i que si resseguim ens duurà a La Vall. Just agafada aquesta pista podrem trobar a mà esquerra un corriolet que haurem de seguir. En pocs metres podrem trobar a mà esquerre sense cap mena d'indicació la Font del Beneto molt amagada entre el bosc. Tornem a la pista i arribem finalment a les cases de La Vall. A l'entrada, just al costat d'una gran bassa trobarem la Font de la Vall.

divendres, 22 de maig del 2009

Les balconades de La Mola


Distància: 11Km.
Horari: 5h
Dificultat: Difícil. Es tracta de camins francs i molt transitats pero que per llargada, dificultat en alguna canal per trobar les fonts del N i, sobre tot, el Mal Pas, es millor no aconsellar-lo a families amb nens o excursionistes sense experiència, tot i que respectant els camins ressenyats i concorreguts podem trobar un itinerari bessò però sense dificultats.
Comentaris: Imprescindible.

Aquest es el gran recorregut de Sant Llorenç, es tracta de donar la volta per La Mola aprofitant els corriolets que penjen, tan a l'est com l'oest, entre les característiques cingleres d'aquesta singular muntanya. A partir d'aquí, podem aprofitar per trobar les nombroses fonts i surgències que existeixen en la part alta de La Mola.

Iniciem el nostre recorregut en el sofisticat xalet blanc que trobarem al final del carrer de Belles Roques, en la urbanització Cavall Bernat de Matadepera. Quan el carrer asfaltat passa a ser de terra, just al final del xalet, veurem una pendent pedrosa que en la seva part alta podrem trobar un camí, que en direcció N, va pujan de forma semi enpedrada a buscar les roques i d'aquí s'encarrila dins la Canal dels Monjos. Finalment arribarem a dalt al que enomenem Plà dels Escorpins i on trobarem un camí ample que segueix pujant en direcció N. Trobarem altres corriols que arriben o surten d'ell però nosaltres haurem de seguir sempre en la mateixa direcció i per la part alta del llom arriban finalment a unas placeta, ja arribat a les roques, d'on surten dos corriolets a mà dreta i on haurem de pendre el superior, que va flanqueixant tota la franja rocallosa de la vessant E de La Mola.

Es tracta del espectacular camí de la Font Soleia, una impressionant valconada penjada entre cingleres amb unes impressionants vistes de la Castellassa de Can Torres, les valls del riu Ripoll i al fons, els Cingles del Bertí i finalment el Montseny. Trobarem ràpidament una ample paret, la anomenada Paret Gran, saturada de vies d'escalada esportiva i al final d'aquesta podem apreciar una ample xorrera, es tracta de la surgència de la Font del Raig.

Continuem per bonic camí on ràpidament trobarem la Font Soleia. Seguint el camí, veurem que ja ens apropem a una proa on intuim que el camí haurà de girar a l'esquerra per vorejar-la, una miqueta abans trobarem en un terreny clar i pedregós alguna fita a mà dreta amb marques de color groc/blau o grogues, es quí d'on surt un corriolet que baixa de forma empinadissima tot buscant un sistema de canals i vires fins topar finalment amb un altre camí transversal. es tracta del Camí de la Senyora, paral.lel al de la Soleia tot aprofitant un altre sistema de feixes i que haurem de pendre a mà esquerra on just on el camí vira a la esquerra per salvar la proa rocallosa podrem trobar la Font del Senglar.

Desfem el camí i tornem al de la Soleia on en pocs metres, just redera d'unes roques trobarem una canal que puja, també amb marques groc/blaves, i que va a petar a tot un llom que va en direcció O a buscar el cim de la Mola. Veurem aquí les impressionants vistes de tota la seva vessant NE amb el Turò de les Nou Cabres i la Morella al fons. Continuem per l'aresta fins trobar una roca, a mà dreta un corriolet ens porta en pocs metres a la Font del Saüc, i a l'esquerre, també desseguida, a l'ample camí de pujada a La Mola, tot passant per una canal empedrada, on desseguida arribarem al cim.

Aquí, a més de veure bona part del territori català i en dies clars la possibilitat de veure muntanyes tany llunyanes com el Posets, trobarem l'àntic monestir de Sant Llorenç del Munt del s.XI i la sala d'exposició amb temes referents al Parc Natural i la possibilitat d'emplatar-nos una botifarra i beure un got de vi. Imprescindible visitar la capella, d' estil autènticament romànic.

Continuem el recorregut baixant ara per la vessant N. Just on comença la vegetació haurem de buscar a la dreta un corriolet molt camuflat que va baixant i que va a buscar una tancada canal. Al final de les parets de roca, a mà esquerra, trobarem la Font de l'Om. Continuem baixant una mica com poguem, primer per salvar unes pendents rocoses i després pel mig d'un tancat bosc fins trobar finalment el camí de la Font Soleia una altre vegada i que pendrem per la nostre esquerra. En pocs metres, el nostre camí va a petar amb un altre que puja desde la canal. Primerament el baixarem per arribar en uns 10min a una estaca metàl.lica que ens indica que a mà esquerra podrem trobar en pocs metres l'antic convent de Sant Agnés, del s.XIII-XIV. Dins la gruta que s'obre a l'esquerra de la caperra trobarem la Font de Santa Agnés.

Remuntem de nou la canal que ens duurà finalment a un collet on es troba la característica roca del Morral del Drac. El camí seguiex en direcció N on en pocs metres gira a l'O per tal de flanqueixar el Turó d'en Griera. Una vegada l'haguem superat arribarem a un collet amb uns pins grans a mà dreta. Veurem que podrem progressar tot baixant per l'angosta canal on podrem trobar alguna que altre fita. Veurem que un corriolet va flanqueixant la vessant rocosa del Turò d'en Griera i a pocs metres trobarem la Font de les Quatre Grapes. Sabrem perqué es diu així.

Desfem el camí fins arribar de nou al Morral del Drac, just abans d'arribar trobarem un corriolet que va en direcció O a buscar el Morral de Sescorts amb les seves caracteréstique baumes i on podrem trobar la surgència de la Font de Sescorts.

Tornem de nou al Morral del Drac i ara, tot mirant frontalment a La Mola, trobarem indicat amb una estaca un camí que va flanqueixant per la vessant O i a l'alçada d'unes roques grans disposades en un terreny rocós un desviament indicat, a l'esquerra puja al cim de La Mola, nosaltres haurem de seguir tot recte per un corriolet que va tot penjat per les feixes de aquesta vessant fins trobar el Malpàs de Can Poble. Es tracta d'un pas penjat a la pared equipat amb un cable que dona seguretat al pas que en condicions normals no presenta dificultat però que en circumstàncies de pluja o de distracció pot donar pas a un fatal accident.

Seguim el corriolet que, ja habent passat a la vessant S de La Mola, troba una canal amb no gaire traça de camí que va a petar finalment a un ample camí que si seguim per l'esquerra va a petar al parking de Can Poble.

Aquí trobarem, al costat del camí ballat que va a Can Poble, un camí amb una cadena que, primer en direcció E i després al S, va a petar amb una cruïlla on haurem de pendre el trancall de la dreta, en la mateixa direcció on trobarem a mà dreta la seca Font Nova. Continuem fins trobar un revolt tancat. Just després d'uns graons a mà esquerra trobarem un corriol que va, primer en direcció E i després en S fins topar amb el Plà dels Escorpins. D'aquí podrem trobar la sortida de la Canal dels Monjos i d'aquí ja desfent camí al punt de partida.

dissabte, 16 de maig del 2009

La Carena del Pagès


Recorregut: 7Km
Horari: 3h
Dificultat: ès un recorregut fàcil si exceptuem l'empinada canal de pujada al Morral Gran i sobretot la petita desgrimpada de aquest que tot i ser fàcil i amb bones preses no deixa de ser de grau II.
Comentaris: Un recorregut impressionant per les seves vistes i per lo salvatge dels seus boscos. En definitiva es uns dels meus preferits.

Molta gent coneix la Carena del Pagès com a un bonic passeig que va desde el Coll d'Eres i La Mola, fent una visita als Òbits però val també molt la pena adintrar-nos pels imponents boscos de la vessant o de aquesta serralada que són salvatges i desconeguts.

Comencem el nostre recorregut en un petit parking de la carretera que va de Terrassa al Coll d'Estenalles, just passat un tancat revolt recent passat el punt kilomètric 12. En el següent revolt, tot just a l'altre vanda del guardarail de la carretera trobarem un corriol que baixa en picat al fons de la Riera de les Arenes on trobarem la Font de la Riera o Cocons.

Just devant trobarem una vessant pedregosa que haurem d'atacar frontalment, bastant ben guiat per fites, fins trobar un corriolet en la seva part més alta que ens duurà al cim del Turò de Coll Prunera. Impressionant atalaia de tot els massis de Sant Llorenç i l'Obac; a la dreta La Mola, a l'esquerra el Montcau i radera el Puigmal i la reste de muntanyes de Nuria i redera el Castellsapera i el Turò de la Pola.

Continuarem el caminet i una vegada arribat al Coll Prunera trobarem que el caminet gira a l'esquerra però, just on hi ha un tronc al terra, seguix un altre resseguint per la part més alta del llom de la Carena dels Ginebres. Seguint aquest corriol que es va apropant al rocallòs Morral Gran. practicament quan el camí peta amb les parets del Morral, el camí gira a l'esquerra pero nosaltres haurem de trobar un caminet practicament imperceptible, amb alguna discreta fita identificativa, que va a buscar una empinada canal que haurem d'afrontar sense dificultat just pel frontal de la paret rocosa, arribant així al cim del Morral Gran. El corriol continua a ra de baixada fins topar-nos amb un resalt rocós que haurem de desgrimpar (II grau), amb no gaires dificultats i bones preses però un pel extraplomat. Així arribarem a un collet on el corriol segueix sempre en direcció E i per la part alta de la carena, ara per terreny més planer (Plà dels Ginebrons fins trobar el camí principal de la Carena del Pagès.

En l'intersecció girarem a la dreta que en pocs metres el còmode camí baixa de forma soptada de uns graons rocosos. Una vegada acabats trobarem un corriol a mà esquerra, marcat amb una estaca metalica, que ens duurà als Obits. Es tracta de les runes d'una construcció enclotada dins una impressionant bauma. Es té constancia que ja existia al s.XIV tot i que les runes actuals son del s.XVIII i finalment es va abandonar entre els anys 1860-65. Resseguint la bauma trobarem a pocs metres la Font dels Òbits i la seva bassa adjunta.

Continuem pel corriolet que va resseguint tota la paret, primer en direcció N i després al O on trobarem en pocs metres la Font Flàvia. SEguim el caminet que finalment va a petar al camí principal, precissament just en front de la bifurcació d'on venim de la Carena dels Ginebres. Agafem el camí principal a la dreta, en direcció N, fins trobar en uns 20min el magestuós Roure del Palau. Pocs metres més enyà el camí arriba a un petit replanet amb una estaca metàlica i d'on s'incorpora a mà dreta un caminet. Es aquí on haurem de trobar un corriol que entra en el bosca a mà esquerre, durant una metres transcorre paral.lel al camí principal però en direcció contrària però ràpidament comença a baixar ràpidament. Es tracta d'un còmode camí que dona però la sensació de túnel atès a l'atapaïda vegetació que tanca el sostre del camí impossibilitat qualsevol intenció de veure paissatge. A mesura que anem avançant el camí es va obrint i ja podrem tenir unes importants vistes del veí Montcau.

Quan el corriol troba uns graons rocosos, veurem que gira a l'esquerra i haurem d'estar alerta per trobar un modest trencall a la dreta que ens portarà i creurà la torrentera, seguint ara per l'altre vessant. Pocs metres més enyà trobarem un desviament a mà esquerre que ens duurà de nou al fons de la torrentera i a la Font de la Llicona.

Tornem al caminet que ràpidament travessarà la part alta de la Riera de les Arenes i ara en direcció S, paral.lel a la carretera. Quans portem uns 15min trobarem el Roure Escurçoner a mà esquerra. Continuem el camí uns 10min més fins topar amb la vessant rocosa des Turò de la Prunera i d'aquí al punt de partida en el revolt de la carretera.

dissabte, 9 de maig del 2009

El Puig Andreu


Recorregut: 6,5Km
Horari: 2hmin.
Dificultat: Fàcil
Comentaris: Itinerari molt agradable en la seva part alta i que te una bona vista de aquesta part desconeguda de les muntanyes de Mura a més de la imprescindible visita a la masía del Puig de la Bauma.

Iniciem el nostre recorregut en la masía del Puig de la Bauma a on arribarem per una pista que surt a mà dreta, a pocs kilometres, en la petita carretera que va de Mura a Rocafort. La pista es transitable i arribarem sense problemas a l'impresionant nucli habitat del Puig de la Bauma. Es tracta d'un grup de construccions on, la més antiga del segle XII es troba incrustada dins una inmensa bauma. A més de ser una explotació rural també fan menjars i tenen un rústic museu d'artilugis rurals antics. Crec que es una visita obligada per la gent que vulgui coneixer la comarca.

Desde l'era de la masía la pista continua. A pocs metres trobarem a mà dreta una entrada que puja i arriba a una bancada d'arbres fruiters on, al final d'aquesta ja quasi tocant a les cases,  trobarem al extrem d'un hortet la Font del Puig.

Tornant a la pista, passarem pel costat d'uns corrals de porcs i continuarem uns 5min fins trobar una bassa amagada a mà esquerra i un salt d'aigua (si en raja) a mà dreta. A aquesta alçada trobarem a mà esquerre un camí que baixa al fons de la torrentera i que posteriorment va pujant en direcció S. Trobarem que a mesura que anem guanyant alçada la vegetació es fa més tancada i exuberant. Als 15min trobarem a mà dreta un corriolet que puja. Pocs metres abans de la bifurcació trobarem la surgencia de la Font Cendrera.

Seguim aquest corriolet que fent finalment unes llaçades arriba a un coll i peta amb un caminet ben marcat i que pendrem per la dreta. A mè dreta veurem el Puigmal al fons i a mà esquerra el turò del Malpàs i Montserrat, just en front veurem el Puig Andreu. Intuirem un discret corriolet que puja a la dreta del Puig Andreu i el va flanqueixant pel N i on trobarem les runes de la Balma de Puig Andreu. Continuem el corriolet que havent donat la volta va a cercar un collet que el passarem fins trobar una pista que baixa en direcció S.

Baixem per l'empinada pista que va a petar al fons de la vall. Pocs metres abans de petar amb el fons trobarem a mès dreta, en una petita entrada i remontant uns metres per la torrentera, la Font del Junca. Baixem al fons de la vall on la pista creua el torrent del Sot de l'Infern. Just la pista creua la torrentera haurem de ficar-nos en la llera de la torrentera i a pocs metres, a mà esquerre sota una roca, trobarem la Font del Plàtan mont amagada entre esbarzers. Continuem pel mig de la torrentera durant uns 5min fins trobar un boix grèbol a mà esquerra, just a sota, molt amagada, trobarem la Font del Senyoriu.  i una desena de metres més la Font d'en Grau i Vancells Pocs metres més endevant es veu la possibilitat de pujar a mà esquerra per una torrentera per anar a buscar la pista que es troba paral.lela al torrent.

Continuem per la pista fins petar a una intersecció de pistes, just abans a mà esquerre veurem una surgència sense nom però que sempre que he passat per aquí l'he trobada treient un riuet d'aigua. Com continuar per la llera es fa impossible haurem de recular fins trobar la pista que agafarem per la dreta (vessant esquerra hidrogràfica). Continuem durant uns 500m intuïnt dins el torrent el Pla dels Til.lers. Si us serveix de fita, un jovenet i prim pi a mà esquerra de la pista es troba just en front d'una traça que ens duurà a la llera del torrent just en el Pla dels Til.lers. Es tracta d'un plà rocallòs en la llera del torrent encaixat entre dos salts d'aigua. Allà on desemboca la traça trobarem una gran roca i uns 5-10m amunt podrem trobar la Font dels Til.lers (41º40.639N-1º57.324E*****) just a sota d'un arbust al bell mig del torrent. Moltes fons indican que ja no existeix la font, que estava mal ubicada en els mapes, que havia estan malmesa per la construcció de la pista,...però si, donc fe de que existeix i amb un considerable cabdal d'aigua.. 

Tornem a la bifurcació i a pocs metres de que la pista travessi el torrent podrem trobar mig amagat un corriol que puja en direcció N, paral.lel a una torrentera que per altre banda també, a la part baixa, també me l'he trobat sempre rajant i pot ser valdria la pena posar-li nom a aquesta surgència.

Continuem el corriol que més endevant gira a mà dreta i s'eixample per arribar finalment al Coll Roig on trobarem una bifurcació de pistes. Pendrem la que baixa en direcció N i que finalment va a petar al Puig de la Bauma, punt inicial del nostre recorregut.

dijous, 23 d’abril del 2009

Llacs perduts del Turò del Llop

Recorregut: 5Km
Dificultad: Mitjana
Horari: 2h.
Comentaris: Recorregut que transcorre principalment per pistes però que presenta dificultats al visitar els llacs com corriols poc marcats, presència d'esbarzers, poca visibilitat a distància dels indrets objectiu...

Quan vaig iniciar el meu projecte de buscar fonts ni se'm va passar pel cap introduïr llacs ja que sencillament no era conscient que hi existeixin en l' àrea en la que volia treballar. La questió es que un bon dia vaig descobrir la presencia d'una sèrie de llacs perduts i oblidats que es troben per les rodalies del Turò del Llop, a cavall de Matadepera i Castellar.
La veritat es que com a recorregut no es gens interessant ja que els camins pels quals discorre l'itinerari son pistes sense cap interés ni paissatgístic, botànic, cultural... ni tan sols els llacs són bonics, el que si te es un caracter de recerca i curiositat que m'han fet visitar aquest indret i recorrer aquesta ruta.

Iniciem el recorregut a l'entrada de la urbanització Can Font, a mig camí en la carretera que va de Terrassa a Castellar del Vallès. Veurem que a l'entrada de la urbanització, en l'altre cantò de la carretera s'endinça una pista en direcció N. Tot plegat resulta tota una xarxa de pistes que tenen pinta de ser les primeres incrusions d'una futura urbanització frustrada.

Resseguim la pista que ràpidament es bifurfa prenent el trencall de la esquerra, veurem que més endevant se li adjunta una altre pista per la dreta, nosaltres resseguirem la nostra en direcció NO fins a veure que travessem una torrentera, ès aquí on haurem de deixar la pista principal a la dreta i agafar un caminet que surt a la nostre esquerra que baixa en direcció S i més endevant passa molt a prop de la carretera. Resseguim el camí que gira després en direcció N fins trobar en un revolt una bifurcació, deixarem a mà dreta el camí i agafarem el caminet que trobarem a l'esquerra i que també puja en direcció NO.

Als 5min de l'ultima bifurcació veurem que s'obre a mà esquerra un corriolet que tot baixant ens duurà de seguida al Llac de la Pepa. Aquest corriolet va flanqueixant el llac per l'altre vorera del llac fins arribar a la seva capçalera on trobarem un serie de llacunetes que haurem de flanqueixar de males maneres entre troncs i esbarzers fins trobar en la part frontal de la capçalera una traça que puja fortament (més una traça de senglar que un corriol) fins trobar una bifurcació ben marcada, si continuem a mà dreta arribarem al Llac de la Lola. Després continuerem pel trencall de la esquerra que puja fins trobar una pista que continuarem en direcció N.

Pocs metres més endevant trobarem que la nostra modesta pista va a petar a una molt més gran, seguint-la en la mateixa direcció fins a un revolt tancat on trobarem el Pantà de la Mitxeta. Veurem que la pista principal que ara gira en direcció SE puja fins a un coll i un important creuament de pistes, just abans podrem veure a mà dreta un corriolet que baixa en direcció S, paral.lel a la depressió del Torrent del Llop i que es on es troben els Llacs. Trobarem en pocs metres un trencall que haurem de deixar a mà dreta i uns metres més enya la posibilitat de baixar de forma salvatge aprofitant una torrentera i entre esbarcers, tot utilitzant el nostre millor estil de "Sandokan", petarem a la capçalera del Llac Escarrançit. Tornem al corriolet (on hi vaig deixar una fita com a indicació per on vaig inicial el meu descens salvatge) i d'aquí a la bifurcació de pistes.

Aquí haurem de pendre el trencall de la esquerra que va baixant en direcció E. En pocs metres trobarem una bifurcació on haurem de pendre la pista que trobarem més a la dreta fins anar a petar en pocs metres a una altre pista que haurem de pendre a mà dreta, en direcció N i que desseguida, en un rebolt, trobarem una pista que baixà a mà esquerra paral.lela i a certa alçada del Torrent de Miralles. Seguirem aquest pista uns 10min fins trobar a mà esquerra un camí que puja. Aquí mateix, just en front, a mà dreta, trobarem un corriol que ens duurà al Llac del Miquel.

Tornem a la pista principal que seguirem en direcció S, passant per sota d'uns cables d'alta tensió fins arribar just a sobre d'un important rebolt de la carretera. Baixem a aquesta i la resseguim en direcció O fins trobar l'entrada de l'urbanització, inici del nostre recorregut.