INDEX DE FONTS

Aquí podreu trobar alfabeticament les fonts suggerides, tant les trobades i descrites com les pendents de recerca.

dilluns, 14 de setembre de 2009

Entre el Flequer i Casassaies


Distància: 10,5Km
Horari: 3,5h
Dificultat: Mitjana (més que res pel perdedor camí de tornada. El reste de l'itinerari transcorrepre per pistes i camins ben marcats sense dificultat)
Comentaris: Evitar fer el recorregut en dies estiuencs.

Aquest itinerari, gens interesant desde el punt de vista paissatgístic, ens introdueix per una de les valls de Rocafort en les quals els antics masos com el del Flequer i Can Casassaies imposaven el seu domini económic en la zona a través d'una important explotació vinícola. La arribada de la plaga de Fil.loxera i l'incipient imperi del carbó a finals del s.XIX van sentenciar a mort una forma de vida que ara només podem imaginar quan visitem les ara ruinoses construccions de aquests masos.

Iniciem el nostre recorregut en la carretera que va del Pont de la Vilomara a Rocafort. A un parell de kilòmetres del poble de Rocafort trobarem a mà dreta un desviament indicant la urbanització Can Riera i la Font de l'Alber. Just quan prenem aquest desviament trobarem allà mateix, al costat d'uns bancs la Font de l'Alber.

Podem continuar per la pista de l'urbanització si tenim vehicle i així guanyar bastanta alçada. Deixem previament un desviament a mà esquerra que indica Can Riera I i seguirem a mà dreta pujant per unes pistes a estones de terra i ciment que ens dduran amb una mica d'intuició a les parts més altes de Can Riera II on trobarem un dipòsit d'aigua. Per aquí suggereixo deixar el vehiche. Just passat el dipòsit trobarem una bifurcació que pendrem per la dreta. Seguirem pujant, tot deixan algún que altre trencall a la dreta fins trobar un revolt molt tancat. Es aquí on podrem trobar un corriolet a mà esquerra que va flanqueixant en direcció E fins trobar una barraca de pedra i es ara quan el corriol gira en direcció S tot baixant directament a Can Flequer. Es interesant veure-hi a mà dreta les seves antigues tines de ví.

Desde aquí surt un camí a mà esquerra que va flanqueixan en direcció E amb una certa pujada. Veurem que el camí gira bruscament en un parell de revolts tancats. Es tot passat el segon, que es més tancat, que podrem veure a mà dreta una discreta entrada que correspon a una antiga feixa i que ens duurà al fons de la torrentera, en un terreny rocallòs al final del qual, quan la vegetació es tanca, podrem trobar molt amagada entre esbarzers i jonqueres la Font Freda del Flequer. Uns metres més avall, en un terreny impracticable per la vegetació podrem trobar entre esbarzers una enorme bassa que servia per regar totes les entigues hortes que s'intueixen torrentera a vall.

Desfem camí i tornem al Flequer. Just a l'inici del camí que haviem pres per arribar a la font, trobarem un corriolet que baixa a buscar una pista al fons de la Riera del Flequer i que prendrem en direcció E fins trobar en uns 10min un camí que s'obre a mà dreta i que segueix en direcció S amb una pujada moderada. Més endevant veurem que el camí gira a mà esquerra pero continia tot recte un corriol que més endevant d'endinça en una part més ombrívola i feréstega on trobarem en poc temps la Font del Colldat arrasarada a una pared rocosa.

Segons el mapa de l'Alpina el corriol segueix i va a buscar la part alta de la Carena de Casassaies tot arribant directament a Casassaies. Jo personalment vaig recular fins a la pista principal de la Riera del Flequer i continuat comodament fins trobar una bifurcació prenet la pista que puja a mà dreta, veient ja Can Casassaies dalt del turò. Continuem la pista que desprès d'un revolt puja moderadament en direcció S fins trobar el desviament que puja fent llaçades a la masia. Abans de pujar continuarem per la pista i a pocs metres trobarem unes fites a mà dreta que ens duuran ràpidament a la Font de Casassaies enclotada al fons de la torrentera.

Ara sí prenem les llaçades que ens pujaran a Can Casassaies. Tot passant pel costat de les seves antigues tines de ví trobarem un corriolet que baja en direcció N per la part alta d'un llom fins trobar el revolt tancat de la pista i d'aquí continuarem fins al fons de la Riera del Flequer, a la bifurcació que ara pendrem l'altre trencall que puja en direcció N.

Continuarem per la pista fins trobar un revolt tancat d'on surt un caminet a mà esquerra que puja a Les Esgrauetes. Aquí trobarem una pista que continua en la mateixa direcció N fins trobar en poc temps El Bofí. Aquí trobarem una bifurcació de pistes, tot recte podriem arribar directament a Rocafort, nosaltres seguirem a l'esquerra, primer en direcció S i que ràpidament gira a l'O. Quan la pista comença a baixar trobaremun corriolet a mà esquerra. Es tracta d'un discret caminet que va a buscar la part alta de la carena de Les Roques. Poc a poc el corriol es va fent més difús i cobert de vegetació. Una vegada a la part més alta jo vaig perdre la traça i vaig continuar penosament entre la vegetació però sense perdua ja que seguint per la part més alta de la carena arribem a El Salat. Crec que el corriol continuava més penjat a la cincleta, uns metres per sota meu per la vessant S de la carena.

Una vegada al Salat continuem pel camí, tot deixant previament un desviament a mà dreta, i que baixant trobarem desseguida el dipòsit d'aigua. Punt de partida del nostre recorregut.