INDEX DE FONTS

Aquí podreu trobar alfabeticament les fonts suggerides, tant les trobades i descrites com les pendents de recerca.

dissabte, 21 de novembre del 2015

FONTS NATURALS A LA PORTA DE CASA. TERRASSA

 De vegades no hem d'anar gaire lluny per poder trobar fonts naturals, en la  mateixa ciutat de Terrassa podrfem trobar alguna d'elles. Em de tenir en conte que anys enrere  la falta de xarxa d'aigua potable feia que els seus habitans haguessin cercar aigua ens els punts on aquesta hi brollava més a prop, a més la ciutat era molt més petita i allà on abans hi havien horts amb els seus modestos abastiments d'aigua ara tot això ha estat engolit pels carrers i edificis però el pas del temps no ha acabat d'extingir aquests antics recursos.

Proposo donar una volta per la ciutat i les rodalies per trobar les antigues fonts que encara aguanten l'expansió de la ciutat.


FONT DE CAN CARDÚS DE LES ORIOLES Y FONT DE CAN BOADA DEL PI

La primera recerca l’haurem de fer en el barri terrassenc de Can Boada. Haurem de situar-nos en l’Escola Marià Galí Guix. El carrer que envolta l’escola descriu un angle recte que apunta al N, a l’altre banda trobarem un descampat on podrem intuir un camí que s’endinça en el camp en direcció N, cap a un turonet. Podrem veure que per una banda el camí busca la vessant dreta del turó però si estem a la guait podrem trobar també a l’esquerra un altre corriolet que va a buscar la vessant esquerra i que podrem trobar facilment perque a l’entrada del corriol hi ha una clapa de ciment en el terra.

Reseguirme aquest corriol que va pujant en direcció N tal com he comentat per la vessant esquerra del turó i sempre dominant a certa alçada la coma que tenim a l’esquerra. A uns 350m amunt, ja molt a prop d’un camp d’oliveres, a l’alçada d’un pal de la llum caigut a terra, trobarem una bifurcació que haurem de seguir tot recte en direcció a les oliveres, inmediatament trobarem a mà dreta la Font de CanCardús de les Orioles.

Tornem a la barriada de Can Boada. Ara ens haurem de situar en el creuament de l’Avinguda de Can Boada del Pi i la Ronda Ponent, o sigui, a petar del pont que salva la riera i que uneix la barriada de Can Boada amb el gruix de la ciutat de Terrassa. Remuntarem la Ronda Ponent fins arribar al creuament amb el c/ dels Dipòsits. Uns metres més a munt, en front d’una petita explanada, veurem per a la banda de la riera un discret corriol que baixa pel talús de la riera fins a la poc interessant Fontde Can Boada del Pi o Font dels Dipòsits de Can Boada.


FONT DE CAN JOFRESA

Per trobar aquesta font ens haurem de situar on el c/ de Blanes peta al c/Badalona, el el barri de Can Jofresa. Aquí veurem un petit parking de forma triangular desde on surt un camí en direcció S que en un centener de metres va a petar a una esplanada on podrem trobar en el centre la Font de Can Jofresa.


FONT DE LA COGULLADA.

En un angle del c/Francesc Lairet, del barri d ela Cogullada, trobarem un dels accesos al parc de la cogullada. Entrant per aquesta entrada trobarem en una decena de metres la Font de la Cogullada.





FONT DE CAN POAL.

Ens situem en el Km0 de la Carretera de Martorell i que correspon a una gran rotonda. Continuarem per aquesta carretera fins que trovem en pocs metres un revolt pronunciat i desde on surt un carrer a mà dreta que passa per sota de l'autopista C-58.

Just passat el tunel podrem vere que el carrer es bifurca, a mà esquerra per pujar a la urbanització de Vista Alegre i a la dreta puja el Camí vell d'Ullastell, en aquest últim trobarem desseguida un corriolet a mà dreta que va paral.lel a l'autopista. en uns 30m trobarem la Font de Can Poal on podrem "disfrutar" del continu espectacle del pas veloç de cotxes i camions.

FONT DE CAN PARELLADA.

En la confluència de la Plaça Joan Santamaría i el c/Itàlia s'hi troba la Font de Can Parellada.






PARC DE VALLPARADÍS.

El Parc de Vallparadís ès el gran parc urbà de la ciutat de terrassa que aprofita els espais "verds" de les rieres centrals de la ciutat, el Torrent Monner i el Torrent de les Bruixes i la seva unió fins el barri de Can Jofresa. Es tracta d'un parc amable de passejar amb tota mena d'equipaments però que en altres èpoques no gaire llunyanes es tractava d'una gran zona repleta de petits hortets on la gent d ela ciutat aprofitava la terra no asfaltada de la ciutat per treure alguns tomaquets, mongetes i el que els venia de gust, la fórmula era cultivar en aquesta terra fèrtil de torrentera, aprofitar l'humitat pròpia de les rieres i de les nombroses surgències d'aigua que s'hi podien trobar.

Actualment la practica totalitat d'aquestes fonts ha desaparegut per l'urbanització de la riera, les que queden estan "actualitzades" i d'altres es troben amagades sota les estructures actuals del parc i no ès possible el seu accès.

Si entrem al parc per la part alta del torrent Monner la primera que ens trobarem ès la Font del Tintorer a mà esquerra i pocs metres avall la Font del Fossinyol (la més maca de totes).
A mà dreta is sota el complex d'esglèsies de la seu d'Egara es troba la Font de Santa María.

Arribats a la cruilla de torrenteres haurem de remontar uns metres  per trobar la Font del Torrent de les Bruixes.

Tornem a baixar i a l'alçada del gran edifici de la Mutua i gairebé a tocar del pont de l'Av.Jaquard podrem trobar la Font d eles Bassetes de la Mutua a mà dreta, en una carrilera superior al fons del torrent.

Seguim passejant Torrent de Vallparadís avall, tot passant una bassa, la piscina i tot creuan el tunel sota la carretera de Montcada i arribant al Parc dels Sentits, a l'alçada de la biblioteca del D3 podrem trobar a mà esquerra la Font de la Sarracanta, dins d'una espècie de búnker amb l'accès restringit però que és pot intuir el seu interior. La font està indicada.

Si voleu més info sobre les fonts antigues i actuals d'aquest parc podeu consultar aquest link:

http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2014/08/parc-de-vallparadis-les-fonts6.html






diumenge, 12 de juliol del 2015

EL TORRENT DE CANYELLES



Distància: 6Km
Horari: 2h
Dificultat: mitjana

Iniciarem el recorregut al final del c/Cadafalch, en el poble de Castellar del Vallès. Ès dificil trobar el carrer però molt evident el punt de partida, el final d'aquest carrer es troba entre dos grans dipòsits d'aigua i d'aquí surt una ample pista entre uns camps d'oliveres. En pocs metres  el camí s'alinea amb el Torrent de Canyelles deixant uns hortets a mà esquerra.

Desseguida trobarem un camí costarut i pedregòs que puja a mà dreta. A uyns 150m trobarem la Font dels Cassots.

Tornem a la pista principal que haurem de remontar. Una vegada arribem a una antiga pedrera amb un esperò rocòs al mig haurem d'inclinar la mirada al torrent, veurem un claret amb un bassalt. Aquí s'hi troba la Font de la Noguera (41º37.638N-2º364E***). Per accedir-hi haurem de recular uns metres per la pista fins trobar una entrada al torrent que ès travessat per un camuflat pont, just abans d'aquest haurem de trobar una traça que remonta uns metres el torrent fons trobar el clar amb el bassalt que veurem està format gràcies a un doble empedrat, un correspon a la canalització soterrada de la Font de la Noguera (la font propiament dita no ès visible) i l'altre ve de la propera Font del Bassalt torrent amunt.
Tornem a la pista i continuant veurem a pocs metres un parell de pilons d'una antiga posta d'accès. Just abans veurem a mà esquerra com es pot baixar fàcilment a la llera del torrent on trobarem un nou clar. a la vessant dreta del torrent trobarem amagat un mur de pedra que correspon a la bassa de captació de la Font del Bassalt (41º37.672N-2º5.371E***)(de nou la font no ès visible). Per si us interesa, entre aquestes dues fonts es pot trobar una petita i amagada basseta un parell de metres per sobre del torrent.





Just després de les pilones veurem un pedregós i costerut camí que puja a mà dreta, ja un gir a la dreta i desprès torna a l'esquerra per remontar abruptament en direcció E. Deixant una antiga barraca de pagès el camí torna a girar a mà esquerra per un terreny més omblívol i planer. Just en aquest gir haurem d'estar a atents a un corriolet que sur a la dreta, just on hi ha una pedra gran amb forma de rectangle. El corriol baixa a buscar la Font de Montjuich (41º37.63N-2º5.483E). Es tracta d'una antiga mina d'aigua, ara "fòssil" que abastia una bassa important. Em de pensar que aquesta font està situada en les antigues Feixes del Gravadet on antigament suposo estava tot conreat.

Desfem camí i remontem la pista fins trobar la bifurcació que dona accès a la masia de Canyelles. Pocs metres més a munt trobarem un camí a mà dreta barrat amb cadena (recordem-lo perque a la  baixada l'haurem de pendre per continuar l'itinerari) i poc després podrem veure un revolt on podrem trobar-hi sota una figuera la Font del Llorer (41º37.937N-2º5.416E***).

Novament pista amunt, pasada la masia i a l'alçada d'uns cobrets trobarem a peu de pista la Font dels Gossos (41º38.020N- 2º 5.421E***).

Continuem uns metres amunt fins trobar, a la mateixa alçada, una camí a mà dreta i un altre a l'esquerra. Haurem de pendre aquest últim per veure com una traça baixa abruptament i amb un pi caigut barrant pas a buscar el torrent. A mà dreta trobarem la Font Falsa de la Drecera (41º38.152N-2º5.423E***). Clarament es veu que s'ha de tenir sort per veure blollar la surgència.

Desfem camí fins el punt enfront de la masia de Can Canyelles, on a la pujada haviem localitzat un camí barrat amb una cadena, pendrem aquest camí que puja entre el bosc, pasa per sobre de la Font del Llorer i va pujant en direcció a la la carena que tenim a l'E. A mitja pujada passarem per una zona devastada per les ventades del desembre del 2014, Gran quantitat d'arbers caiguts enmig del camí que fan fificultosa la progressió durants un centener de metres, passat aquesta zona crítica tornem a reseguir el camí sense problemes que ara seguirá en direcció S fins trobar, ja aprop de la part cimera, una fita que ens indica la presencia d'un corriolet a mà dreta. Aquest caminet va resseguint unes antigues feixes fins trobar en uns 5min un clar en el bosc on s'hi troba la Font de l'Esquirol (41º37.884N-2º5.652E***).

Tornem al camí i pujant seguim pujant uns metres més fins que el camí peta a una pista que baixa. Tot baixant aquesta pita a uns 10m de la bifurcació trobarem amagadeta a la part esquerra i a peu de camí la Fonts Altes (41º37.832N-2º5.746E***).

Seguim la pista avall que en el seu punt més baix ès transforme en un abrupte camí que baixa a petar a una enorme pista que tot baixant-la ens duurà al punt de partida.

dimarts, 9 de juny del 2015

CAN BOGUNYÀ




Distància: 5Km
Horari: 1h30
Dificultat: Fàcil

Al nord de Terrassa, en una zona on uns extensos camps agrícoles lluiten per la supervivència contra la força i l'influència urbana de la gran ciutat trobarem la masía de Can Bogunyà. Els seus camps exploten de verd a la primavera i ès un indret d'obligada visita de ciclistes i passejants de tardes tranquiles i caps de setmana pel seu fàcil accès i proximitat a la ciutat. D'aquesta passejada a les portes de casa podrem cercar tres fonts.

Prenent la carretera que va de Terrassa a Rellinars, just en l’ultim carrer urbanitzat de la ciutat , el c/Terque , al barri de Can Roca,  trobarem un ample camí que puja en direcció N, uns 400m amunt gira a l'esquerra i discorra paral.lel al nou eix de la B-40 per creuarla posteriorment per un pont.    . La zona està permanentment per les obres de la nova Ronda Nort, l’estació del Metro del Vallès o de l’expansió de la ciutat cap al nort…. . Passat el pont trobarem un desviament a la dreta que porta, passant previament per una fàbrica de bigues, a la masía de Can Bogunyà.

Una vegada la pista fa un doble revolt per accedir a la masía trobarem un camí barrat per cadena que baixa suaument als camps de conreu que tindrem a la dreta, en pocs metres trobarem la Font de Can Bogunyà a l’esquerra. Es tracta d’una font d’explotació privada per tant tancada.

Continuarem resseguint el camp de conreu per la vessant de l’esquerra. Al finalitzar aquest camp veurem un passadis que ens duurà a un altre camp amb forma de vuit i que haurem de reseguir per la seva vessant dreta. En el punt on el camp ès més estret trobarem un corriol a mà dreta que baixa de forma molt abrupta al fons de la torrentera, en aquest punt a mà dreta trobarem la Font de Sant Jordi just a sobre del que semblen les restes del mur d’una antigua bassa.

Tornarem al camp de conreu que seguirme resseguint fins al final on trobarem un camí amb una indicació. El pendrem per la esquerra remuntant a un llom i seguint les indicacions per arribar al camí de Can Bogunyà. Remuntarem aquest camí fins arribar en pocs metres a una bifurcació que pendrem per l’esquerra. El camí transcurre en direcció O, creuant dues torrenteres i passant arran d’un camp de conreus. Veurem que en camí gira a la esquerra, es just en aquests punt on trobarem sota una inmensa figuera la Font de la Miseria. (veure també post Font de la Figuera)



Desfem el camí fins tornar de nou el Camí de Can Bogunyà que arà l’agafarem de baixada per tornar així al punt de partida.

dimecres, 3 de juny del 2015

CAN TORRELLA DEL MAS


Distància: 1.5Km (només anada)
Horari: 30min
Dificultat: Fàcil

Sortint de Terrassa en direcció Sabadell per la N150 pendrem la sortida quer va al cementiri però avans de creuar el pont que porta al tanatori veurem a mà dreta una camí que porta a la masia de Can Torrella. Just davant de l’accès a la masia el camí continua en direcció S però trobarem un altre caminet que baixa en direcció a la riera, a pocs metres trobarem una entrada a mà esquerra que ens duurà a la Font de Can Torrella del Mas.


Tornarem al camí principal que haurem de reseguir en direcció S uns 300m fins a trobar una bifurcació que pendrem per l’esquerra. El camí sembla acabar al arribar a un accès tancat pero continua en forma de corriol que va resseguint entre el perímetre d’un camp de conreu a la dreta i la tanca de la finca a l’esquerra fins a buscar la riera. Uns metres més resseguint el camp de conreu i paral.lel a la riera fins trobar un punto on el corriolet travessa aquesta. Podrem trobar la Font de CanFigueres en la mateixa llera de la riera a mà dreta.


diumenge, 3 de maig del 2015

FONTS DEL GUIRBAU


El Guirbau ès una masía que podrem trobar entre Matadepera i Sant Feliu del Racò, en la carena del Sabater. Per accedir-hi podem fer-ho per l'oest desde la Font de la Tartana, pujant al Collet dels Forns i d'aquí pendre la pista que surt frontalment fins al Guirbau (veure itinerari Rodalies de Matadepera). També podrem arribar-hi desde Sant Feliu del Racó, pujant-hi fins l'aparcament per accedir a la Mola desde aquesta població, desde aquí mateix un desviament a mà esquerra ens duurà en pocs minuts al Guirbau.

Situats en la basseta a tocar de la  masia podrem seguir el camí a l'E i en una dotzana de metres veure una entrada d'un antic camí que accedeix a la part baixa del mas. Haurem d' inclinar la mirada a l'esquerra per situar el Pou del Guirbau en la mateixa torrentera. Hi baixarem per una traça i uns tres o quatre metres per darrera del pou, sota unes alzinetes (i probablement devorada pels esbarzers) podrem trobar la Font del Bujol (41º37.366N-2º2.490E*****). Ès el que jo anomeno una "font fòssil", i que actualment està totalment seca.









Tornant a aquest abandonat camí, l'haurem de resseguir avall fins poder accedir a mà dreta a la part baixa de les antigues feixes del mas. Haurem d'intuïr que el camí voreixa per sota els camps i gira a l'esquerra per baixar abruptament en direcciò S per un estret llom entre dues torrenteres. El camí està poc marcat però transitable i sempre situat en la part alta del llom fins petar a la intersecciò d'aquestes dues torrenteres. Just abans de petar-hi haurem de mirar a la dreta per veure que el bosc et permet arribar al fonts del Torrent d ela Penitenta en una zona més clarejada on els avellaners hi predominen. Aquí podrem trobar una bassalts, més de fang que d'aigua, que correspon a la Font de la Penitenta (41º37.170N-2º2.662E*****).








Desfem el camí fins tornar a la masía. Veurem que en la entrada del mas i ha un camí que gira a l'O per darrera la casa i baixa a uns antics camps, El camí fa un doble gir i just abans d' arribar als camps trobarem a mà dreta la Font dels Llorers. Tècnicament es la font mès fàcil de localitzar però probablement sigueu asaltats per una manada de gossos, alguns molt amables, altres no tant que no pararan de bordar fins que desaparegueu dels seus territoris





dilluns, 27 d’abril del 2015

FONTS DE VACARISSES-1


En aquest capítol faig una recerca particular de diferents fonts escampades del municipi de Vacarisses. Es tractarà segur del primer capítol degut al gran nombre de fonts de la zona


Font del Castellet de Dalt:

Per trobar aquesta font haurem de plantarnos devant la masia del Castellet, al SO del centre urbà de Vacarisses. Es fàcil accedir-hi si pugem pel Pol.Industrial Can Torrella, ens haurem de situar en l'extrem NO del polígon, a prop de la factoria d'Itachi, desde aquí el carrer es transforma en una estreta carretereta que va en direcció O que haurem de seguir més o menys 1Km, deixant previament un desviament a mà dreta.
Una vegada trobem el Castellet, trobarem un camí que surt desde la seva porta i que va travessant els seus camps de conreu com per anar a buscar una caseta blanca en mig dels camps. Quan arribem a aquesta alçada, just quan el camí s'hi fica en un bosquet haurem de deixar el camí i anar flanqueixant els camps de conreu que tindrem a l'esquerra del camí. Just a sota de la caseta blanca veurem un cobert engolit pels esbarzers, es al final de aquesta feixa de conreu on trobarem a l'altre punta del camp la Font del Castellet de Dalt, o com la coneixen els masovers Font del Ciderell.



Font Orpina:

Es tracta d'una font molt popular en la zona del Castellet de Baix en una zona urbanitzada estrangulada per la C58, la línea de RENFE, y l'autopista de la Bauma.
Haurem de situar-nos al CEIP Font Orpina, just devant del punt Km33 de la C-58. Un carrer paral.lel a la nacional passa pel centre educatiu fins trobar una rotonda que continuarem en direcció S fins que el carrer giri a l'esquerra i d'aquí una una cruïlla de carrers on agafarem el d'en front a la dreta. Pocs metres més enllà es transforma en carrer de terra i travessa per sota la via fèrrea. Passat el túnel trobarem une spistes que surten d'una caseta però a pocs metres seguin aquest camí trobarem a mà dreta la Font Orpina.

Font del Llorer:

Haurem de situar-nos a la carretera BV-1212 direcció Manresa, ès la que travesa el nucli urbà. Una vegada passat el cementiri trobarem un revolt tancat de dreta a esquerra. Havent passat una desena de metres desprès del revolt entrarem a la part interior d'aquest per trobar sona una alzina la Font del Llorer.

La veritat ès que per ser una font situada a prop del poble i de la carretera tot cabria pensar que seria fàcilment accesible i prou visitada però, no ès que estigui colgada d'esbarzers, s'ha d'observar el terreny per trobar-la.


Rodalies de Can Vives:

Distància: 3.5Km
Horari: 2h (anada)
Dificultat: Moderada. La màxima dificultat ès la recerca de les fonts ja que estàn amagades i hem de travessar uns camps amb nombroses feixes a travessar.

Al N de la Torrota de Vacarisses trobarem la masia de Can Vives on podrem trobar algunes surgències d'aigua oblidades. Situats al nucli urbà de Vacarises haurem de seguir la carretera que va a Castellbell, tot passant per sota la Torota. Quan l'haguem passat trobarem a mà dreta una pista que entra per uns camps d'oliveres i ja dins el bosc va vorejant el turò on s'alça la Torrota. Després d'1.5Km trobarem Can Vives.



Una vegada tinguem la masía a vista veurem que hem deixat el bosc tancat i ara trobarem antics camps de conreu feixats i Can Vives al fons. Ens endinçarem en aquests camps i anirem a buscar un bosquet de pins a mà dreta, a la vertical de la casa. No serà fàcil però aquí podrem trobar la Font del Peret Serò. Dic que no serà fàcil donar amb ella ja que no hi ha cap camí que hi porti, no ès visible i el pi que creixia sobre d'ella va caure fa uns anys i ara trobarem la font mig trencada i ençorrada. De totes maneres aigua hi ha dintre del seu dipòsit. (41º36.791'N-1º54.468'E, 314m*****)

Ara haurem de mirar cap a l'oest, Per trobar la Font de la Salamandra haurem de travessant tots aquests camps i trobar una zona una mica més verde i amb arbres. Lamentablement un clar punt de referencia es un banc de brutícia en forma de centenars d'ampollars de vidre i plàstic escampats sotra uns rourets, situats en aquests punt, amb una mica d'imaginació trobarem un corriolet que va en direcció O i es va a endinçar en el bosc. A un centener de metres trobarem que fa un revolt per salvar un sot a mà dreta. Ès aquí dins on trobarem la Font de la Salamandra (41º36.776'-1º54.267'E, 306m*****). Aquesta font també li deien Font del Avellaners.

Podrem anar baixant aquests camps fins trobar ,a l'altre banda del Torrent de Can Vives, una pista que ens duurà tot remuntant-la a la masía de Can Vives. Si resseguim la part alta del mas, trobarem un corriolet que ens duurà a una torrentera on trobarem desseguida, just a sota d'un gran llorer i entre dipòsits, la Font del Llorer de Can Vives.

Si continuessim la pista cap a baix, en direcció O, arribariem en qüestió d'1Km a un túnel per salvar la via del tren i en pocs metres la carretera BV-1212. Pocs metres abans podrem trobar a mà esquerre, sota una gran alzina una antiga bassa, a tocar del torrent. Abans existía la Font de Can Vivers ja desapareguda. Desconec si aquesta bassota son les restes d'aquesta font.


dilluns, 2 de març del 2015

LA FONT DEL PI TORNA A VEURE LA LLUM



Al 2009 vaig intentar trobar la Font del Pi, situada al terme de Castellar del Vallès. Tot i saber on ès trobava, be sabent les coordenades GPS com per l'ajuda d'un hortelà de la zona que em va indicar on era, no vaig ser capaç de trobar-la degut a que els esbarzers l'havien engolida. 
Finalment el 19 de febrer el David López (cercador de fonts de les rodalies de Sabadell), el meu fill Joel (disfraçat de Spiderman) i jo vem anar amb la clara intenció de trobar-la. Ens hem de situar en la fàbrica de Fonts Calent, en un desviament a mà esquerra de la carretera de Castellar a Sant Llorenç Savall. Passada la peletera, trobarem un camí que travessa uns horts. Uns metres més enllà un corriol baixa a buscar el riu, deixant a mà esquerra un parell d'accessos a horts, arribarem a una alzina a pocs metres ja del riu i a tocar d'una paret de roca. Ja a peu del Ripoll, a tocar d'una xumbera comença el mar d'esbarzers. Amb l'ajuda d'unes tissores de jardineria contundents ens obrim camí arran de riu remuntant-lo pel seu marge esquerre durant una vintena de metres fins trobar la oblidada Font del Pi, molt a prop dels gorgs del Fitó (Coordenades: X423043,95 i Y4608133,23). 
Es tracta d'una font arran de riu que la seva boca superior està aixuta i s'han hagut d'obrir dues a nivells insferiors, la d'enmig data del 1980 segons una inscripció en el ciment i la tercera just a tocar i desaigüar al riu. Aquestes dues últimes brollaven. Aprofiteu ara si la voleu visitar ja que tot indica que els esbarzers tornaran a imposar-se i engoliran la font de nou. 

Una altre manera de veure-la ès passar a l'altre banda del riu, a travès d'unes pedrem ben disposades per saltar d'unes a altres i passar a la llera dreta del riu, situan-nos en front del la font, entre canyes podrem veure-la.